TRADUCTOR-TRANSLATOR-TRADUCTEUR-TRADUTTORE-ÜBERSETZER-ITZULPENA- MUTARJIM-ПЕРЕВОДЧИК-अनुवादक- 翻译器

SIMBOLOGIA I FILOSOFIA



SIMBOLOGIA I FILOSOFIA
ECOLOGIA GLOBAL+FILOSOFIA PERENNE+CIÈNCIA SÀVIA=
ECOSOFIA












TERRAINDIA ÉS ROCAVIVA
ROCAVIVA ÉS TERRA ÍNDIA

Sobre el territori és un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic.
També és un laberint de blogs a la web.

Jugar a perdre's pel laberint serveix, per retrobar-se a si mateix.
*



PER FACILITAR UNA MILLOR COMPRENSIÓ DE L’OBRA


i per tant una vivència més intensa, fructífera i profunda del lloc i de la web, ens ha semblat adient aportar una breu explicació dels temes principals i del significat de les figures i símbols més representatius.


Aquesta cara somrient ens diu, que en aquests temps difícils necessitem:


CONSCIÈNCIA, PACIÈNCIA, AMOR , KORATGE I BONUMOR 
Són la sal de la vida... i medecina per a mil mals !!!

SEMPRE I EN TOT LLOC ET SERAN GUIA


alegria!

*


El següent, és potser el logo més representatiu de Terraíndia-Rocaviva. 
Exiliat del lloc, em va faltar temps per gravar-lo com volia. Potser algun dia... no en perdo l'esperança. 


SIGNIFICA OBRIR LES MANS

harmonitzar cor i ment, intel·ligència i sentiment... eixamplar la ment, elevar l'esperit






En tota circumstància, favorable o adversa.
L'ACCIÓ  CORRECTE: AMABLE, DESPERTA, ELEVADA... SEMPRE ÉS DE GRAN AJUDA.


Es tracta de ser tu mateix-a ... de reactivar la pròpia màgia.


*


Sí que vaig tenir temps, de gravar el següent diagrama a varies roques. 
També a l'entrada de Terraíndia-Rocaviva:






Abans i desprès de passar el malfactor que, després de llarg assetjament em va forçar a marxar.
Tot va quedar inacabat, abandonat i vandalitzat.
Veure pestanya Vandalismes a d'altres llocs de la web.




Contínuament i durant segles, la barbàrie: egoisme, inconsciència, ignorància, violència...
 ha estat perpetrant danys de tota mena, contra les persones i contra la naturalesa.
Globalment estem ara en un punt crucial... ja tots ho veiem: necessitem urgentment un canvi de mentalitat.

Des de Terraíndia-Rocaviva en aquest sentit treballem.
Aquest ha estat el meu motor des del principi: treballar per un món millor


SIGNIFICAT DEL SÍMBOL:




EL CENTRE ÉS VIDA, VISIÓ, CONSCIÈNCIA
El quadrat representa el cos, matèria, fonament... i també límit, tancament, obstacle...

El triangle és l'ésser humà que,
transcendint els obstacles, cultivant l'essencial, obrint-se a la llum, assoleix l'esfera de l'esperit


El triangle també representa creixement, superació, flama vital.
AMOR-SAVIESA-PODER

Creació-manteniment-destrucció > el cicle de la vida, l'etern retorn.

*

DIAGRAMA AMPLIANT SIGNIFICATS

-Grafisme que simplifica, condensa, esquematitza la informació sobre un procés o un sistema-





 Vistes des de Terraíndia-Rocaviva mirant cap a l'oest. Alt Urgell.






EXPLICACIÓ GENERAL


EL LABERINT


De fet, cada poble o ciutat i el planeta sencer, és una mena d'immens laberint. També ho és la ment i l'existència humana: quantes voltes ha donat la vida, la història i cadascú per arribar fins on som ara? 

Per bé i per mal, som fills de totes les generacions que ens han precedit, som fills del passat. Que ha cursat amb molta ignorància, dolor, violències, guerres... Si volem tenir futur, del passat n'hem d'aprendre les lliçons. Si no les aprenem repetirem a major escala els errors fins ara comesos. I el resultat serà catastròfic. Ja tots ho veiem.


És per propiciar la reflexió i experiències generadores de canvis en positiu, que s'ofereix Terraíndia-Rocaviva.

És un lloc on passejar i jugar, on perdre's... per anar-se retrobant.
Actualment només una meitat és visitable. A l'altre, la barbàrie que me'n va expulsar prohibeix accedir-hi.
Des de 2013 les autoritats permeten tant anòmala situació.
Tard o d'hora la justícia i el seny prevaldran i el lloc sencer tornarà a estar al servei de les persones.

*

NECESSITEM, PERSONALMENT I COL·LECTIVA, UN ESCLAT DE LLUM

Si et concentres en el centre... la sentiràs vibrar.




EL NOSTRE/VOSTRE LABERINT, INICIÀTIC, TERAPÈUTIC, MÀGIC...

ha crescut adaptant-se a l'entorn natural, seguint antics corriols i dreceres d'animals... no té doncs un centre, ni un lloc on arribar. En ell, el centre -espai sagrat-, esta just al lloc en es trobi el visitant

Aquest el genera amb la seva presència.

Perquè existim a la cruïlla entre l'abans i el desprès, el present és l'únic lloc real. Per tant, el centre sempre està en un mateix, en cada lloc, en cada instant, cada dia, tota la vida.

Cada experiència és, existeix i tot seguit queda enrere com un somni. 
Ara mateix, lletres i paraules passen i el relat continua...

L'aigua passa i el riu queda.

 Un pas porta a un altre, un dia al següent... el temps passa i el present queda, sempre és aquí, 
sempre és ara


La consciència del present, és d'importància capital per viure amb plenitud, tanmateix, malgrat ser un fet evident, enduts per la inèrcia del passat i la temença del futur, fàcilment ens n'oblidem. Això ens descentra i gasta temps, consumeix vida en pors i expectatives. Ens estressa, i endormisca a la màgia del present. 

Es tracta de despertar.

Explorar Rocaviva, al territori o a la web, és una invitació a la presència, a assumir, practicar i expressar lliurement la 
pròpia essència, la Pròpia Màgia: el millor de cadascú. 

Només això ens pot ajudar a encarar  la crisis personal i col·lectiva que vivim... 
a preparar-nos pels canvis que s'apropen... que ja són aquí.


***

Vistes des de Terraíndia-Rocaviva mirant cap a l'est. Cerdanya.



*

Terraíndia-Rocaviva, depassa el territori i s'escampa també en un laberint de blogs a la web.

ARA ESTÀS DINS

 Passejant amb temps per ell, física i virtualment, t'hi aniràs retrobant. 
Redescobrint el teu ésser profund... que en realitat mai has perdut.

***


 DE CARA A MIGDIA... EL CADÍ 

Nom d'origen àrab: Al Quadi. Diuen que significa jutge o mestre espiritual.
També el nom del poble: Mussa o Músser és d'origen àrab.

Per la gent del país, el Cadí és un rellotge de sol.
Quan està a la vertical del Pic de Migdia, són les dotze hora solar.






*


EL DESPERTAR DE LES ROQUES
evoca i convoca el despertar dels humans.





DE HORITZONTAL A VERTICAL
Despertar-se, aixecar-se, actuar.
CONSCIÈNCIA>AMOR>ACCIÓ


Simbòlicament, la posició horitzontal es considera passiva, adormida, a vegades morta. Correspon a la foscor, la inconsciència, la ignorància. La vertical en canvi apareix activa, és posar-se dempeus, alçar la mirada, caminar, volar... 

Representa per tant la vida, llum, consciència de ser.


Igualment una roca, mig colgada de terra, immòbil des de temps pretèrits, es pot considerar dorment. Desenterrada, desplaçada fins al seu lloc i aixecada, simbolitza el despertar. L’acció humana li confereix energia i, al igual que un ésser humà, esdevé un element actiu, una mena de pont, una antena entre terra i cel, entre matèria i esperit.


És potser per aquesta raó que, en diverses cultures arreu del món, des de sempre han alçat roques, o els seus equivalents, des del tòtem de fusta, la piràmide, l’obelisc, la catedral... fins al gratacels i el coet... En el fons tots voldríem superar la gravetat física... i la psíquica-espiritual. Anar lleugers, física i mentalment... volar...


A casa nostra tenim també els castellers, tot un símbol d’ajuda mútua i d'elevació...
 i al cim, la màgia d’un infant valent!
vers un adult el màxim despert i realitzat possible


VERTICALITAT SIGNIFICA DONCS IMPULS CREATIU
 Recuperar lucidesa, coratge i dignitat... reactivar potencials latents, despertar i ajuntar forces.

Suggereix mobilitzar-se per superar inèrcies i pors que ens obscureixen la vida...
 i poder així accedir a una existència més vital, justa, lliure, desvetllada i feliç. 

Qui no ho desitja? 

Personalment i col·lectiva tots necessitem elevar-nos.


*



CONVOCANT PRESÈNCIES 







DESPERTANT L'ESPERIT OCULT... DONANT VIDA A LA MATÈRIA 


Si en un tòtem, roca o tronc, s’hi esculpeixen semblances humanes i sobretot si aquestes tenen els ulls oberts, la sensació de presència es fa encara més evident. La matèria adquireix vida, personalitat, esperit...

Així, alçant tòtems, l’artista evoca el despertar i esculpint-hi figures dotades d’ulls, convoca una presència que,
 per ressonància, activa la pròpia sensació de presència. 
Element essencial per sentir vida, intensitat i plenitud.


Contemplar llargament un tòtem animat, sobre el territori o en una foto, 
és una experiència curiosa, a vegades inquietant però sempre reveladora. Simbiòtica, ja que l’objecte esdevé subjecte: deixa de ser cosa observada i esdevé observador... et mira i, si amb paciència i des del silenci escoltes amb atenció, a través dels propis pensaments “et parla”... D’aquesta manera es pot produir un intercanvi d’energia, potser una mena de diàleg que, a través del tòtem, és de fet amb parts profundes d’un mateix i que alhora implica el sentir i la ment col·lectiva. Poden sorgir records, reflexions, sentiments, intuïcions... aparèixer noves perspectives.


Explorar el laberint... ara llegint això estem fent... estimula la reflexió i l’autoconeixement. 

Facilita connectar amb l’autèntic. Genera una màgia, una sensació que, traspassant l’espai-temps, et fa sentir més conscient, més viu... i formant part de quelcom més gran: el País, la Humanitat, la Terra, el Cosmos.

*

         
  ULLS OBERTS: MENT OBERTA COR OBERT

-finestres per on entra el món-



Els ulls indiquen vida, consciència, presència.

De tots els sentits, la vista és segurament el més important i sorprenent. 
Ara mateix les lletres, entrant pels ulls formen paraules i frases, que adquireixen sentit i desperten ressonàncies.
Per això hi ha tants ulls oberts, tantes presències a Rocaviva.

L’ull, emissor i receptor, és un gran portal de l’ànima. Una mena de màgia que irradia i capta llum. Simbòlicament representa obrir-se, despertar a nivells més alts de claredat, intel·ligència, esperit.

L’ull revela, reflecteix i projecta el món... l'entorn que habitem.
Aquest que ara t'envolta.

això demostra, que mirar i ser vist és part del mateix procés, que dins i fora: tu, els altres i l’entorn, no són coses diferents. Percepció decisiva per comprendre i transcendir la dualitat... per copsar la globalitat i la interdependència. 

No som éssers separats, sinó aspectes, facetes, parts de quelcom més gran, 
NEURONES D'UNA MENT CÒSMICA
que no podem ni mai podrem comprendre... just intuir.

 i tanmateix a la nostra petita i gran mesura vivim contínuament... vibrant, existint en l'espai-temps.




 

Animals, peixos, insectes... també estan dotats d’ulls, de cervell, de consciència.

Ara se sap que els vegetals, a la seva manera també són conscients. Segurament, des de l’àtom a la galàxia, amb o sense ulls o cervell, la consciència està present...  Depassant explicacions i teories, sectes i religions, tot i cada cosa és un gran, incomprensible enigma que, petits com som en l'immens, ens resulta forçosament un misteri inabastable... i tanmateix, tal com anem repetint, immersos en ell existim mentre som vius.

El fenomen de la visió (i de la cognició), interpreta el món segons l’estructura perceptiva i conceptual de cadascú. Cada persona i cada ésser viu, veu, sent i experimenta el món a la seva manera.
 
Sabem que tot depèn de la posició, del punt de vista de l’observador... "i del color del cristall a traves del què mira" 

Cosa obvia, que sovint no tenim present. Cadascú és un ésser únic, irrepetible! Mai ha existit ningú com tu i mai no tornarà a existir. Recordar-se’n facilita assumir la pròpia singularitat... ser més lliure, autèntic, creatiu.

L’ull fora de context, en solitari, al centre d’un triangle o d’un mandala, representa el Principi Creador. 
La Consciència Omnipresent en tot ésser i en tota cosa...
 L’esperit bategant:

això que ara et permet estar aquí llegint

CONSCIÈNCIA

*



     ROSTRES AMB ELS ULLS TANCATS







Conviden a reflexionar i meditar: mirar endins...

analitzar i sentir la pròpia vida i l’entorn humà i material en què aquesta evoluciona dia a dia, constantment.



Meditar-contemplar, relaxa el cos, eixampla la ment i el cor... eleva l’esperit.
 
Facilita superar la inconsciència-ignorància-violència-inèrcia-pors... principals obstacles en el camí. Dona més comprensió, valentia... estimació per un mateix, per tot i per tothom, per dies i nits, calmes i tempestes... per la vida.

Solem queixar-nos d’allò que ens manca i valorem poc allò que tenim que, si hi posem atenció, veurem que és molt. 
Són moltes les coses per agrair i compartir, en aquest món tant ple de carències, misèria, dolor i sofriment.

Seure i tancar els ulls, observar el pas dels pensaments, reflexionar... és doncs potent medecina per a molts mals. 
Mostra també que el obstacles són part del joc, reptes i lliçons... Una faceta del misteri que som i ens envolta.


Mirar endins, és doncs tant esclaridor, important i necessari com mirar enfora. 
Això queda representat en les figures que tenen un ull tancat i l’altre obert.
... i que algunes són alhora dos perfils i un frontal...







A més, et fan l’ullet! Et recorden que la vida és un joc singular i efímer!... 

Existir és una sorprenent aventura... Ets actora-actor en un immens teatre. No saps d'on vens ni saps on vas... si és que d'algun lloc vens o vas... N'ignores el sentit, si és que algun sentit té. Només saps que estàs ara-aquí.

Tot plegat és una mena de broma còsmica que ens sobrepassa.

La multiplicitat d'explicacions, cultes, supersticions i religions, demostra que realment ningú no en sap res. Convé descartar creences cegues i fanatismes variats. Procurant una vida personal més realitzada i un món millor, obrir-nos amb intel·ligència, bondat, germanor i agraïment, al Misteri que som i ens envolta.

Això seria una mena de "religió universal", que en estat latent existeix des de sempre.

Preconitzada per grans mestres al llarg de la història... que malauradament no han estat escoltats pels dirigents del món, atrapats en l'egoisme i les baixes passions. Necessitem una  ètica, un paradigma que, contràriament a les religions separadores i a la moral materialista-consumista-depredadora ara predominants, no generaria fanatismes, explotació, guerres... sinó que ens agermanaria a tots els habitants d'aquest planeta i a tots els éssers vivents.

*


FIGURES AMB  TRES ULLS



EL TERCER ULL


Centre energètic situat a l’entrecella, es conegut des de temps pretèrits, especialment en les tradicions orientals. Simbolitza la saviesa que es genera observant endins i enfora. S’associa al despertar, el coneixement, la intuïció... Condueix de la percepció profana a la sagrada... Quan tot resplendeix i et sents en pau.

El tercer ull simbolitza supra-humanitat: la mirada de l’esperit.
(Aquesta que tots necessitem obrir... perquè oberta ho transformaria tot)

Diuen els savis, que activar-lo, meditant, contemplant, acollint, estimant... facilita superar limitacions mundanes, transcendir el natural dualisme, copsar i viure la Unitat subjacent. Això potencia l'harmonització cos-ment-esperit-entorn. Que són de fet la mateixa cosa, aspectes del mateix fenomen que conforma l’existència en general.


Afirmen que el tercer ull dóna accés als mons interiors, als propis records amagats i a la memòria col·lectiva. 

Asseguren que connecta amb les dimensions superiors de l’Univers, que permet veure l’invisible i endinsar-se en el desconegut. Diuen que il·lumina el camí vers una humanitat més compassiva, lúcida, coherent i creativa. 

Tot plegat té un fonament científic-fisiològic, 

doncs la ubicació del tercer ull es correspon amb la glàndula pituïtària o hipòfisis, equivalent biològic d'un potent ordinador que coordina el sistema endocrí i metabòlic, reguladors de les principals funcions del cos i del psiquisme. 

*



ROQUES  “FLORIDES” 






EL FLORIR DE LES PEDRES

Algunes d'elles, alçades, despertes, no ho estan de manera antropomòrfica sinó vegetal, orgànica o geomètrica, generalment abstracte. La part inferior, sovint es conserva en estat natural i la superior està potenciada, evolucionada, activada... “florida”.

Alçant, desbastant i polint es revelen les formes amagades, els potencials endormiscats. 

De manera més o menys conscient, tots voldríem activar-los. Perquè intuïm-sabem que son essencials, ens fan singulars i proporcionen creixement, realització, alegria... acolliment de la realitat present... que mai cal confondre amb el conformisme... que és adormiment. Sovint anestèsia... acumulant desinformació i espectacle banal.

Les roques florides doncs, suggereixen superar la gravetat, alçar-se, treballar-se, polir-se, 

desprendre’s de tot allò què destorba la plena eclosió del més veritable. Criden a renovar-se: accedir a noves formes, energies, aptituds i possibilitats, des de sempre latents en cadascú i en tots. Treballar una roca -treballar-se- conservant  l'arrelament a la terra, harmonitza tosc i polit, natural i artificial, cos i ànima. 

Suggereix casar  terra i cel, espiritualitzar la matèria i materialitzar l’esperit. 

Tots desitgem, de fet ho necessitem molt, menar una existència més relaxada, equilibrada i plena de sentit. Tots busquem felicitat, sentir-nos bé i en pau, reconciliar-nos amb la vida sencera, amb el món sencer... 

Creixent lliurement, florint a la nostra manera, cadascú a la seva, 
millorem la pròpia existència i contribuïm a millorar l'entorn i el món.

*



VIDA-MORT







Inevitable conseqüència d’haver nascut, la mort és la disgregació de l’organisme psicofísic.

Identificats com estem amb el cos, l’ego i possessions diverses, la certesa d’haver de morir genera por... De fet és la mare de totes les pors i l’origen de creences que inventen déus, prometen paradisos, cels, reencarnacions... i amenacen amb inferns i càstigs eterns... Però el Misteri roman impenetrable. Som ínfims en l'etern.


Una cosa sabem: tot principi comporta un final. El què és deixarà de ser. Veient que el passat és història i el futur imaginació, queda clar que la vida succeeix ara. Que viure i morir són aspectes del mateix fenomen vital, expressió constant de creació-manteniment-destrucció: condició bàsica de tot en aquest planeta i segurament de l’Univers.

La vida individual, mentre dura, és inseparable de la mort: un permanent ressuscitar de les cendres del passat.

Assumir l’extinció porta a reflexionar a propòsit de la precarietat de l’existència i la vanitat de tant egoisme, ambicions i pretensions humanes. Això ajuda a relativitzar, dóna empatia, coneixement, compassió, bondat... major respecte per un mateix, per tots i per tot. Cosa absolutament necessària en aquests temps de crisis global sense precedents.

Primer avís contundent global va ser la pandèmia.

Ara veiem com dirigents enfollits (en general triats "democràticament"), flirtegen amb la guerra, potser atòmica. Caldrà un desastre nuclear perquè la població abandoni la barbàrie institucionalitzada i surti del somni materialista, insubstancial i mediocre, addicte al consum i a l'espectacle vulgar en el què vivim immersos?

Personalment i col·lectiva, necessitem alliberar-nos de l'escòria acumulada durant generacions. 

De tot l'egoisme, avarícia, barbàrie, crueltat i patiment que encara batega en les nostres cèl·lules i neurones... i que amenaça destruir-ho tot. Aquí tenim la misèria, la guerra, contaminació, sobre-població, desastre climàtic... la situació planetària és crítica. Justament per això pot ser un motor de canvi. 
A vegades cal tocar fons per començar a pujar. Fins on caurem? 

Amb tot plegat i més, a tothom poc o molt se li van encenent senyals d'alarma. 
Això propicia reflexionar... i una possible reacció transformadora en profunditat.

 Som molts i cada dia més que ja estem en el camí del canvi... cultivant, expandint un nou paradigma.
Hem de ser encara molts més.
Fins assolir la massa crítica, que pugi fer efectiva una transformació real.







Són també molts que encara no volen o no poden mirar i, cega i egoistament, només pensen en "continuar com abans". 
Però, amagar el cap sota l'ala, mai ha donat bon resultat. "Lo d'abans", "lo normal", ja veiem cap on ens porta.


*


EN TOT CAS, A NIVELL PERSONAL, MORT CERTA HORA INCERTA
Aquesta és de les poques certeses que tenim.
Naixem, vivim, morim. 






La caducitat, el no saber si demà encara hi serem, dóna valor a la vida, a cada dia, a cada moment.

Res ajuda tant a sentir, a viure intensament, com ser conscients del pas del temps, la transformació seguida i la provisionalitat de cada instant, de cada dia, de tot i cada cosa... Fins que s'apaga el llum... i l'organisme psico-físic es desintegra. Allò que un dia va aparèixer... des-apareix. Mai tornarà.

Que hi hagi o no un després personal, és irrellevant. De ser-hi ja ho sabràs... i si "reencarnessis", ja no series la mateixa persona. De la mateixa manera que si vas tenir "una vida anterior", mai l'has realment recordada.
 
Ni tan sols recordem la major part de la pròpia vida actual.

D'ella ens en passem un terç dormint! Quan tens seixanta anys, n'has dormit uns vint!... En bona part somiant, immersos en altres realitats, de les que gairebé no en recordem res... Mirant enrere, tot plegat és com un somni.

Qui va començar aquesta lectura ja no hi és... ara ja és un altre... en constant transformació.

Quedem, sí... poc o molt, com un eco, un ressò, una memòria...

Per això, sumar memòria positiva, resultat dels pensaments i actes positius, és factor primordial de canvi.
Per contrapesar la negativitat que, personalment i col·lectiva, ens roba vida, turmenta i destrueix.

*




DUALITAT- UNITAT

Veure pestanya activitats




SOM UN  I SOM MOLTS
Tants com instants té la vida.

En molts rostres, segons com mires, es poden veure dos perfils, o una cara frontal... de fet són tres figures en una. 
Quan les veus la ment fa un klic.

Aquesta “partició”, que es repeteix en algunes figures abstractes, evoca la percepció dual: dia-nit, dalt-baix, vida-mort, si-no. És la necessària i quotidiana dualitat... imperant al planeta i en tot el Cosmos.

Immersos en ella, és fàcil oblidar que la part és només un moment, un aspecte del tot. Per sobre del canvi constant i l’aparent diversitat, més enllà de la funció particular de cada element, batega la unitat del conjunt. 

Som parts, fragments d'una sola cosa inseparable i misteriosa.

Cadascú és peça microscòpica d'una gran màquina, cèl·lula d’un gran cos... neurona d’una gran ment... Tot és i tots som inter-dependents: no hi ha objecte sense entorn, tu sense jo, ni mar sense platja. El planeta és una esfera, una sola cosa: la casa de tots... que igual que al propi habitacle ens convé cuidar.

El que fas o deixes de fer, als altres o a la Terra, d’una o d’altre manera retorna a tu mateix. 

Tot està entrelligat... físic-psíquic-anímic, tot depèn de tot. Per tant és vital transcendir dualitats, aplicar Valors Humans... harmonitzar diversitats, respectar-se i respectar. Certament, per la mateixa naturalesa humana i de les coses, un cert nivell de conflicte és inevitable, això no es pot obviar. El secret rau en l'equilibri, evitar l'excés, trobar el punt just.

Fràgil i resistent, ara alegre, adés trista, sempre canviant, estimar la vida.

També Rocaviva està “partida” per una serralada, i diuen que cada costat pertany a una comarca diferent. Però Rocaviva és terra lliure, es pertany a si mateixa, a ningú i a tothom. Mentre la visites és teva. Cuidar-la és important.

 Cuidar-ho tot és important. 
Cuidar és estimar.






La paraula amor ha estat molt tergiversada i prostituïda.

Tanmateix és l'única que tenim per nombrar aquest sentiment profund que tots coneixem, anhelem, busquem... a vegades per estranys camins, i que és l’essència,  el cor, la màgia de la vida

Amor és apreciar, respectar, valorar tota persona, cada cosa, el món sencer. No de paraula ni en teoria, sinó de fet.

*

PER PODER ESTIMAR, CAL ESTIMAR-TE

Tant que possible evitar prostituir-te rendint culte al Déu-diner.
Aquest tirà que ens esclavitza, que ens roba el temps, la llibertat, la pau, la vida...

ESTIMAR-TE ÉS RESPECTAR-TE
Anar més enllà del què pensaran, del què diran... Gosar ser tu mateix-a, original, autèntic-a, creativa.

Estimar és Amor, amabilitat, bondat,  compassió, perdó...
És agraïment per tot: acceptar, cuidar, acollir, meravellar-se davant del constant misteri.

Valorar, apreciar la vida tal com es presenta, acollint punxes i flors, calmes i tempestes, alleugera el sofriment i revela noves, insospitades dimensions de l’existència. És una experiència vital transformadora, màgica.


Estimar als altres, les coses, tot, és estimar-te a tu mateix.


      Cultivar l’Amor és bàsic per a ser feliç!

Ho diuen els savis:


.

*

ALTRES SÍMBOLS

La mà: eina primera, versàtil i poderosa, màgica...




Significa acció conseqüent, treball, compassió, donació...

En algunes cultures es considera que en elles resideix l’esperit. Les mans ens fan humans. Ja els nostres ancestres en pintaven a les coves i feien amulets. S'atribueix a les mans el poder de donar energia, curar, protegir, cuidar...


Gravant-la sobre roques continuem la màgia:

instintivament, el passant posa a sobre la pròpia mà. Així, en cada pedra s’hi condensa l’energia positiva de molts milers de mans, les que hi han passat i les que al llarg del temps hi passaran.

*

L'INFINIT... L'ETERNITAT...




DESCOBRINT L'ETERNITAT
Una anècdota significativa.

L'any 1962, tenia jo dotze anys. Estava internat en un camp de concentració de La Salle: "Hermanos de las Escuelas Cristianas". Abundaven pederastes i sàdics, físics i psicològics: "Imaginad que la Tierra és una bola de acero (ja no era dogma de fe la terra plana), y que una hormiga le da vueltas pasando siempre por el mismo sitio. Cuando hubiera partido el planeta en dos, la eternidad no habria hecho mas que empezar... pensad que el fuego de la tierra es como fuego pintado comparado con el fuego del infierno, imaginad pues toda la eternidad en él, a la que será condenado quien muera en pecado mortal"... Això feia molta por... però també en feia pensar en una eternitat de cel... assegut a primera fila contemplant al "Dios de amor"... que havia sacrificat el seu fill únic per salvar-nos del terrible pecat fet per Adam i Eva... Per el qual de totes maneres ens tocava pagar. "Con el dolor y el sudor de nuestra frente". Aquesta va ser la meva primera vivència de l'eternitat... Afortunadament, altres van ser molt més gratificants. 

En el futur, si futur hi ha,
si la humanitat no s'autodestrueix o cau en una distòpia inimaginable, institucions com la precedent (i tantes altres, que no citaré però que tots coneixem), seran no solament inconcebibles, sinó considerades aberracions criminals, impunement executades contra infants o poblacions indefenses.


*

ESPIRALS



Són el vòrtex que genera un punt girant i allunyant-se del centre... o endinsant-se en ell.
Són explosió-implosió, un remolí cap enfora: contemplar, o cap endins:  meditar. 

Les veiem a l'aigua, als núvols, remolins, tornados... closques de mol·luscs, etc. També des del neolític que apareixen en l’art, en la màgia i en els rituals prehistòrics. Relacionen unitat i multiplicitat. Simbolitzen el creixement i decreixement cíclics, l'etern retorn... l’energia vital, les galàxies, el Cosmos.

Concentrar-se llargament en una espiral, facilita evadir-se del món terrestre, 
per endinsar-se en el més enllà i el més profund.

*

OOOMM, SÍMBOL HINDÚ I BUDISTA DE L'ABSOLUT




És el mantra bàsic, la sonoritat que, seguidament repetida i sentida, harmonitza l’existència.
 Representa el so i la causa del Cosmos, l’impuls primordial, l'esclat primigeni.

Diuen que és l'explosió del Big Bang, que encara ressona per tot l'Univers en expansió...

 És el teló de fons... la pantalla, el silenci sibilant subjacent a tot soroll.
Si escoltes bé a tot arreu el podràs sentir.

*


MANDALES



Són configuracions geomètriques centrades, que delimiten un espai equilibrat. 
Figuren el Cosmos i la psique humana.

Contemplar llargament un mandala, serveix per centrar-se, equilibrar-se, harmonitzar-se amb l’Univers.

N’hi ha de molt complicats -com els tibetans o les rosasses de les catedrals-. Els de Rocaviva són molt senzills. L’explicació bàsica per comprendre’ls és la següent:




El quadrat i per extensió el cub, 

simbolitza el cos, matèria, estructura, estabilitat... i també límit, tancament, obstacle. Els quatre elements, les quatre estacions, les quatre direccions... Inclinat esdevé dinàmic i girant veloç genera un cercle, així, allò material mostra la seva essència atòmica, quàntica, fractal... intangible, dit altrament, espiritual.


El triangle representa amor-saviesa-poder,
 
que facilita l'acció correcte, positiva, coherent... També significa creació-manteniment-destrucció; la dinàmica omnipresent, la condició de tot. És la flama vital, l’impuls ascendent, des de la matèria -terra, base, fonament-, vers l’immaterial -vòrtex-, que finalitza en un punt.

El punt és un concepte metafísic, 

significa la cosa més petita que es pugui concebre i també la més gran, ja que en certa manera tot és fet de punts, d'àtoms. Representa doncs la matriu generadora,  la partícula elemental i la Totalitat. El Cosmos incognoscible.


Simbolitza també l’instant fonedís que hi ha entre abans i després. El present en què seguim insistint, perquè és l’únic lloc real on, ara sempre i en tot lloc, s’hi desplega l’existència. 

La vida i tot, existeix, batega en el punt present. Carpe diem: aprofita cada dia, cada hora, cada moment.



El cercle és un punt expandit,

en tres dimensions una esfera, la forma geomètrica perfecte. Evoca el Sol -deitat immediata, divinitat primera i evident-, els astres, el Cosmos, els àtoms... Ens mostra el moviment circular, l’etern retorn. Igual que el punt, equival a Unitat, Perfecció, Eternitat... 

Representa per tant l’àmbit espiritual.






MÀ-COR-ULL





Significa acció adequada, raonable i coherent.
Treball, compassió, curació, donació...

Ajuntar cor i ment, intel·ligència i sentiments.

Despertar, valorar, cuidar...

Estimar-se i estimar
la guspira de la Vida !!! 

sempre present






Des del principi dels temps, ha existit en la humanitat una corrent de saviesa, 
que la barbàrie imperant mai ha pogut anihilar. 

Perquè resideix en la majoria d'éssers humans.
És el sentit de justícia, la lucidesa, la coherència... la bondat innata.

ES TRACTA D'ALLIBERAR-LA

Llegint fins aquí això hem estat fent.

SI VOLS APROFUNDIR, TORNA QUAN VULGUIS !

Persistint es va avançant.

Via una vida millor, per a cadascú i per a tots...

Continuem !












4 comentaris:

  1. No he pogut veure l'obra en el paisatge, però les obres exposades i la seva significació em semblen un llenguatge artístic universal i alhora local que humanitzen el nostre entorn. Espero veure l'obra en el seu entorn.

    ResponElimina
  2. Un lloc doblement màgic i espectacular, misteriós.HI vaig estar fa uns dies.Es va convertir en tota una descoberta interior i exterior.Hi tornaré perquè vam deixar de veure moltes obres.Moles felicitats, la teva obra hauria d´estar molt mès reconeguda.

    ResponElimina
  3. Increible el lloc, el treball, el paisatge. Un bosc viu. Torna a Rocaviva!

    ResponElimina
  4. Ha sido una experiencia mágica y llena de conciencia... Conmovedora... Grácias por tu entrega, por tu caricia en la dureza y la fuerza de la piedra... Grácias por saber que las piedras danzan, vuelan y son reflejo del amor...
    Volveremos.

    ResponElimina