BLOG ANTIC

SI VOLS APROFUNDIR...

 pots llegir el seguent blog, per no saber-ho fer millor un xic primitiu, i que s'anomenava muntanya-magica.blogspot.com, que ser subtituit per aquest: rocaviva-laberintmagic.blogspot.com.

A l'espera d'endreçar-ho tot i de tornar a afegir les fotos, el poso tal com esta..., et caldrà una mica de paciéncia, ja que està construit a la manera de un llibre. 

Aquí el tens:

BENVINGUDA, BENVINGUT

 1-Què és Rocaviva?

2- Preu de l'entrada.

3-Hem editat un llibre.

4- Resumint i ampliant.

5-Llibres alliberats.

1- QUÉ ÉS ROCAVIVA?  

Explicació preliminar.

És un laberint de senders, vorejat per moltes roques treballades..., un parc d'escultures. Però és més que això..., de mica en mica ho anirem explicant, veurem la gènesi de tot plegat i les idees que ho van originar i sustenten..., per fer-ho, cal primer parlar del "pelapedres": unservidordevostès.

M’anomenen Climent, fa més de 25 anys que visc en una cabana, construïda per mi mateix a la carena d’una serralada. He estat obrint corriols i desplaçant, gravant o esculpint moltes roques del voltant, fins que un "accident" em va aturar..., total, més de tres anys un xic avariat. De tot això n'ha sortit un llibre..., que, al igual que aquest blog, és una projecció de Rocaviva... Tot plegat forma part del projecte de posar en marxa el lloc, és a dir, obrir-lo físicament al visitant i virtualment a la xarxa.


Es suposa que, de Rocaviva n'hauria de sortir un blog màgic, però és limitat "l’autor" i ja un xic vell: s'entén que passar de moure i picar pedra a l'escriptura, la fotografia i l’internet..., i de l’ermita al mercat, és tot un salt. En fi, farem el que podrem..., que el Cosmos ens hi ajudi!...    

aparteu les criatures!

Començaré explicant el significat del símbol que encapçala el blog, ja que en ell es resumeix una important idea orientadora, inspiradora de  l'obra..., del dia a dia  i fita vers la què és projecta. Abans però, convé  expressar que:

 en Rocaviva hi ha  una intenció "espiritual" 

Sí, ja m'han dit que un "artista" no hauria de donar gaires explicacions, ni "filosofar", que no és la seva feina, i menys "cridar a la reflexió", parlar d’ètica o "fer teologia"...,  que "la gent no estan per discursos transcendentals", que aquest blog és indigest i que la majoria només miraran les fotos... glup!

També m'han dit, que això de "l'espiritualitat" "no es porta", ..., i que en tot cas, si no tens "carnet professional",  es convenient "no tocar aquestes coses"... Confesso doncs, que per poder seguir endavant, he tingut que "fer el cor fort", ja que, "de l'esperit fer-ne bandera", i sembla ser que això estic fent, per el què veig, pot ser vist com estrafolari, fora de lloc o "tocat de l'ala"... Però, al punt on sóc ja no ve d'aquí!...,  i espero que no em tancaran per això!... Sort que l'etiqueta d'artista permet algunes excentricitats! 

Som-hi doncs!

parlem-ne una mica"d'aquesta cosa" anomenada "espiritualitat"

Certament, per molts encara és tabú, "políticament incorrecte", ridícul parlar-ne, segurament com a reacció natural al fet què, al "món civilitzat" i durant molts segles, l'espiritualitat (la necessitat de transcendència, sentit i sacralitat present en tot humà), ha estat monopolitzada, dirigida, usada per "la religió"...  D'aquesta manera, en general, el mateix sentit de la paraula s'ha perdut... A causa d'això, fàcilment es confon "espiritualitat" i "religió"..., i al deixar de ser aquesta creïble i sovint censurable, al presentar-se associades, de manera general les dues han caigut en la indiferència, el menyspreu o  l'oblit. 

És fàcil doncs que t'estiguis preguntant: esperit, espiritualitat?..., que és això?..., espiritisme, superstició, beateria?..., imaginacions?... En absolut, "l'esperit" no és una entelèquia, una cosa abstracte, ni una qüestió de fe..., és realitat pura, la guspira vital, la vivència de l'instant, la consciència de ser.  Ara mateix..., aquesta presència!

Per tant, espiritualitat és simplement el fet de cultivar l'esperit..., és a dir, sentir el present, viure el moment, ser tu mateix... Practicar-la (cultivar-se), facilita créixer en saviesa, permet expandir el més  positiu, valent, autèntic i sagrat de cadascú... Dona sentit a la vida, consciència, serenitat i agraïment per el constant miracle d'existir.

La "nova espiritualitat"comporta una ètica transcultural,  

capaç de suavitzar o resoldre el xoc entre persones i civilitzacions...,  no implica una moral condicionada per cap "religió"..., ni un "Déu" tal com s’entén aquest habitualment.

Diuen que "Déu" va fer l'home a semblança seva, però és  l'home que inventa "déus" a la pròpia imatge. "Dèu",  la Unitat Suprema, és incomprensible des del  limitat enteniment humà. Tot el què se'n  pugui dir són simples especulacions. 
Per tant, l'esperit, l’essència de cadascú, l'ànima, l'ésser veritable, no té perquè anar lligat a cap secta, religió, ni estructura de poder... És "tracte directe amb lo Essencial",  "l'Energia Còsmica",  "el Mestre interior"...,   aquesta guspira de llum que resideix en cada persona, que n'és el centre, el motor..., l'ésser, la Vida mateixa. 

Aquesta "espiritualitat" és singular en cadascú. Sentir-la, practicar-la, fa créixer  l'individu, que esdevé més respectuós de tot, amorós de si mateix, els altres i l'existència sencera. Comprèn tot més fàcilment, tolera, acull, comparteix..., tendeix a ser més obert, creatiu, profund, humanista i lliure.

Es basa en la percepció, en la vivència de què, l'esperit (que és consciència de ser bategant en l'instant, això que ara et permet llegir i entendre), no està deslligat de la matèria, dels altres, ni de l'existència quotidiana, al contrari, si més no en aquest món,  s'experimenta inseparable.* 


* Parlar del mateix amb expressions diferents, facilita aproximar-se al fet..., fins que, "si el Cosmos, si el Gran Esperit vol", de sobte ho entens, ho sents! captes la realitat, saps de què s'està parlant!. Ho vius. En aquest moment, esdevens conscient del significat real del concepte, el perceps de manera vivencial, t'adones que, de manera mai igual, l'esperit sempre és present.

Globalitat solidària.

Aquesta "espiritualitat", arrelada en antigues tradicions, s'ha conservat i evolucionat al llarg dels anys i és cada dia (sota aspectes diversos, però coincidents en el fons), més predicada i practicada. També per algunes filosofies i ciències d'avantguarda. Constitueix una "ecologia integral", que considera la Terra i el Cosmos com una sola cosa, una mena d'Ésser que ens inclou i sobrepassa immensament. Assegura que tot és interacció mútua, influència recíproca, part del mateix inconcebible procés... Parla de Consciència Global, de Humanitat Unificada, d'Amor Universal... Està per tant compromesa amb les circumstàncies, necessitats i problemes del nostre temps.

La comprensió d'una "espiritualitat" que remet a lo primordial, a lo més pur i veritable que hi ha en cada ésser humà, es va eixamplant per tot el planeta i comença a ser un referent del nou mil·lenni. Proposa, a la crisi general, respondre amb consciència, responsabilitat creativa i acció personal, per tal de poder anar generant un nou paradigma, crear i consolidar una veritable democràcia, construir una civilització més elevada. 

És vocació nostre, col·laborar en aquesta empresa, Rocaviva en forma part... Tot plegat apareix com una mena de gran joc d'auto-superació, una singular aventura de la Consciència, vers un creixent despertar... Com dèiem, un misteri que, petits com som (una espurna en l'espai-temps), no podem entendre, però sí viure'l cada dia, cada moment, ara mateix!.

Feta aquesta potser llarga, però necessària, i voldríem aclaridora explicació preliminar, heus aquí el significat del símbol:

L'ULL ÉS CENTRE,

VIDA, CONSCIÈNCIA 
El quadrat representa la matèria, base, estabilitat, 
i també límit, tancament, obstacle. 

El triangle és l’Esser Humà que, 
transcendint impediments,
cultivant la pròpia essència 
ASSOLEIX L’ESFERA DE L’ESPERIT

Explicació preliminar feta, passem a altres aspectes.

ROCAVIVA
-un laberint màgic-
 

Situat al nord dels Països Catalans, entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, prop del poble de Mussa i a uns 1.350 m. d’altitud, és un salvatge i bell indret de la Mare Terra, un espai que, per la seva amplitud, aïllament i puresa, esdevé especial, iniciàtic..., màgic. Com queda dit, per aquest lloc inspirats,  hi hem anat generant un conjunt escultòric.
 

Ocupa la part superior d’una serralada amb belles vistes, creuada per una extensa xarxa de senders, vorejats per més de sis-centes roques granítiques, de diverses dimensions, que han estat treballades (des del petit baix relleu a la talla profunda), per tal de desvetllar-ne les formes ocultes: esgrafiar símbols, obrir mirades, convocar presències..., com queda dit, amb vocació de transmetre valors de caire artístic-ecològic-humanista-espiritual, màgic. Què significa aixó?

Molts savis ho afirmen: el segle vint-i-un, serà espiritual o no serà. Una espiritualitat lliure i solidària, pacífica, ecològica, creativa, alegre..., màgica; deslligada de sectes i religions encarcarades. Basada en una Ètica Humanista, reflectida en la Declaració Universal de Drets Humans: gran instrument per  generar un món millor per cadascú i per tots i que en el seu article primer diu: 
 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Reactivar els propis potencials, ajuntar la ment i el cor, estimar-se i estimar, és pas primer en aquest camí.  El nostre és un art fermament compromès amb aquestes premisses.

L’esperit de l’obra, la seva motivació profunda.

Primer convé recordar, que l'art va començar a la prehistòria, i no amb finalitats simplement d'espectacle o decoratives, sinó terapèutiques, espirituals... màgiques. Aquest aspecte de l'art, conservat al llarg del temps per molts artistes, és el què ens captiva i, a la pròpia manera, modestament procurem practicar..., vers l'Art Suprem, que és l'Art de Viure. 

Per poder avançar en aquest Art (que engloba tots els potencials propis de l'ésser humà), per poder trobar més sentit i propòsit a la vida quotidiana i a l’existència en general, convé reactivar i cultivar el més noble i veritable de cadascú, tan que possible desplegar els propis potencials..., esdevenir més conscients, més harmonitzats amb un mateix i amb l’entorn, més savis...

Convé aprendre a sentir, a contemplar la pròpia vida, la dels altres, el planeta sencer, amb actitud respectuosa, oberta, creativa. Així cadascú pot esdevenir  un artista en l'Art de Viure la Pròpia Vida..., realitzar-se. Això fent, vist que tot és reciprocitat, hom s'ajuda a si mateix i als altres..., col·labora activament a suavitzar tensions i conflictes, genera "bones vibracions",  millora  l'entorn social, la qualitat de vida. 

Per tant, Rocaviva, més que un parc d'escultures,

és una mena de temple a l’aire lliure..., un lloc singular, intens, sorprenent, encara molt silenciós..., propici per reflexionar, meditar, contemplar... Un espai facilitador de vivències,relaxants-estimulants,pacificadores,enriquidores..., tant necessàries per poder generar equilibri, bon amor i bon humor..., que són la sal de la vida..., i gran ajuda davant els problemes i adversitats.  

Ja es veu doncs, que no voldríem el típic recorregut turístic. El què proposem és un petit curs “meditatiu”..., una excursió singular que, en base a la vivència personal del laberint i a la contemplació de l'obra artística en la immensitat del paisatge, pugui induir experiències lúdiques, al temps que reveladores i potenciadores dels propis recursos i aptituds, és a dir cultivar l'Art de Viure.

Aquest és un símbol que sovinteja pels senders.

Suggereix ajuntar ment i cor, intel·ligència i sentiment.

desvetllar la Visió, expandir la Consciència

  A Rocaviva –un laberint màgic-...
envoltades de silenci, les pedres parlen...,

i la  impresionant amplitud i bellesa del paisatge,

 faciliten el contacte amb la Natura i amb Tu Mateix.

 2- PREU DE L’ENTRADA

"la voluntat"

Aquesta era la nostre primera intenció, però la pràctica ha demostrat que, en general, la gent encara no està madura per aquestes coses. Així que, en nom de la supervivència i per poder continuar el projecte, ens hem vist obligats a posar un preu. Volem tanmateix conservar constància de la nostra primera intenció, esperant que potser un dia es pugui aplicar.

"No siguis passerell, això no ho facis, -m'han dit-, la voluntat és escassa..., i és donar poc valor al lloc". Peró, perquè havia de ser així?... "la voluntat",  no és allò que "mou muntanyes"? i si és escassa, no és raó de més per cultivar-la?..., i en quan al valor del lloc, realment depèn del preu?

Perquè demanar"la voluntat?"..., provaré d'explicar-ho. 

Desprès de molts anys de treball intens, dur, perillós i no remunerat, amb coneixement de causa -i parafrasejant Van Gogh-, puc dir: “aquesta obra  només  m'ha costat, el cos avariat i el cervell ben “xiflat”..., i -afegeixo-, la butxaca arruïnat". Quin preu té això?..., tot té un  preu diuen..., algú me'l pagarà?

Sí que "s'ha de viure", i en aquest món el diner és imprescindible, tanmateix, si hagués donat prioritat al diner, aquesta obra no existiria. Guiat per una estranya, ineludible vocació, s'ha fet gratuïtament, amb el propòsit de facilitar "oxigen" al visitant..., als molts milers de visitants que, al llarg del temps (per la llei del granit), presumiblement hi passaran.

 Com anem repetint, desitja aportar la vivència d'un espai singular..., susceptible de induir a sentir i a reflexionar..., per així poder més fàcilment reactivar l'autèntic, el més positiu i essencial en cadascú.

El treball s'ha fet, es fa, per "Amor a l'Art", i de moment, en nom d'aquest Amor i invocant "la voluntat", no hi volem posar preu..., és un experiment,  desafiament,  joc..., "un gest poètic"..., pels temps que corren segurament un xic ingenu, però que carall! reivindiquem la ingenuïtat! Clar que això no fa "bullir l'olla" i em converteix als ulls de molts ens un pirat!..., però que hi farem?, ara per ara el fet s'imposa. 

 Es tracta de seguir confiant.
 

Sí, ara per ara, el propòsit és seguir confiant, en què la Vida anirà proveint el suficient... No té això cap mèrit particular, al contrari, a més d'ingenu, es podria qualificar de irresponsable... -què faràs si estàs malat o quan siguis vell?-. malament rai!, responc per pròpia experiència... Tanmateix, encara que sigui contrari a lo habitualment acceptat..., encara que, al negar-me ajuda, algú m'hagi dit: "tu t'ho has buscat", em limito a fer el què sento que he de fer, el què de fet per si mateix s'imposa.

Perquè, mirant profundament..., algú tria el seu destí?..., no esta tot subjecte a infinits condicionants i imponderables?..., algú porta realment el timó de la seva vida?...  Són vàries les filosofies que afirmen el destí, i no cal anar a Orient, segurament coneixes una frase que diu: "no es mou una herba sense la voluntat de Déu" o, "si ni els astres són lliures, com podries ser-ho tu?". 

Entenem que la vida no ens pertany, és un regal provisional, més aviat pertanyem a la Vida, en som un petit trocet, una efímera guspira... És Ella que ens fa i desfà, cada dia, cada moment..., ara mateix.

Ja veus, navegant a contra corrent, somia truites, "idealistes recalcitrants" com som..., des de Rocaviva volem seguir apostant per “la voluntat”... i no pas precisament perquè siguem rics... que som pobres. Ho fem perquè creiem que, efectivament, "la voluntat" mou muntanyes, aparta barreres, convoca la llum...,  i actualment això és més necessari que mai, tots ho veiem. 
Ho diuen els Savis: desplegant "la voluntat", els obstacles es fan petits, perquè tu creixes.

T'acabaràs d'arruïnar! -m'han dit-, potser sí.  

Tanmateix, per lo acabat d'explicar i perquè considero la vida una aventura, el propòsit continua..., inspirat com queda dit, per raons artístiques-espirituals-humanistes...,"juganeres"..., una mica irreverents, ja que, no fixar un preu, implica "jugar" amb el nostre molt estimat, imprescindible diner..., aquestes xifres, aquest metall i paper que adorem, perquè, diuen, sense ell res és possible!...,  tot i que la vida continua, cada dia surt el Sol i res s'atura!

Si et plau, 

aprofitant l'avinentesa, permetem despotricar-filosofar una mica, a propòsit del Nostre Amo i Senyor, Totpoderós Deu-diner..., tot i que tampoc diré res de nou, tots  sabem de què va la pel·lícula...,  només que fàcilment ens n'oblidem!

Cert que és gran invent el diner..., però, com ha arribat  a  convertir-se en una mena de Déu?..., un "Déu" al qual dediquem tantes i tantes "oracions", preocupacions, sacrificis, penes i treballs!..., un "Déu" que origina tants problemes, injustícies, conflictes, guerres..., i en nom del qual, en bona mesura tot és permès... Ah!, que feliços seríem si el tinguéssim abundant!..., diuen que ho compra quasi tot!..., i certament compra moltes coses!, per tant, ens ho hem cregut plenament, i a canvi d'ell, que no farem?..., o deixarem de fer?...

                                                                     

Com a instrument d’intercanvi és fantàstic, però, convertit en l'Únic Dèu, en Centre, en el Gran Motor, en justificant de tot, incloses les més grans barbaritats, fins on arribarem?... Quin futur ens espera, si, oblidant tota ètica, el valor predominant és el guany individual?... el "tot s'hi val", l'egoisme a ultrança?

Cada dia ho estem veient, 

"l’economia", aquesta "cosa sagrada" (juntament amb altres, pretesament "sagrades"), es va esquerdant..., aquesta famosa crisi, que està en totes les boques i que molts estem patint... No hi ha diner diuen, i no es veu el final del túnel..., i pot anar a pitjor!... Tanmateix, no sona una mica abstracte?, perquè, que ha passat concretament?..., alguna catàstrofe física a nivell mundial?..., s’han enfonsat autopistes i ciutats, assecat els cultius, caigut les fabriques?... Potser una gran pandèmia està arrasant?..., psicològica cert que sí!, altre de moment no semblaria... què passa doncs de tant greu?... si res ha estat realment destruït! 

Els Mercats, diuen..., estan àvids de "negoci"... peró, que és "els Mercats"?...  No hi ha aquí alguna cosa mal organitzada?, un valor, un procediment fals?. Són especulació ferotge diuen... però, això és ètic?, respectable, permisible?... Qui té dret a, generant grans sofriments, apropiar-se de recursos, hipotecar països sencers?... De que serveix la tan famosa "democràcia"? i la no menys famosa "religió" que ens havien de "civilitzar i salvar"?

Però, els veritables enemics, no són la inconsciéncia-ignorància?..., origen de l'egoisme, les inèrcies i les pors?

 

No és sobretot això que en fa presoners?... No estem atrapats en moltes necessitats supèrflues, costums obsoletes, pors i prejudicis?... Enlluernats amb el tenir i el poder?..., confonent riquesa amb diner?..., símbol i realitat?..., consumisme amb felicitat?

No indica la situació que "el sistema" esta tocant fons?: que és un model caducat i perillós? Ho veiem cada dia, l'avarícia, ignorant els valors més elementals, ha esdevingut màquina cega, monstre desbocat devorant-se a si mateix, destruint economies..., cossos i ments, ofegant l'esperit, contaminant el planeta, potser conduint-nos a un espantós feixisme, o al abisme del caos.

En el context d’una globalització en la què tot depèn de tot, el desmesurat egoisme, la idea del creixement indefinit i el culte compartit, la sacralització extrema de deu-diner, no és en bona part l'origen de la crisi? i, -cosa important-, no és la mateixa crisi símptoma necessari per fer evident la malaltia?..., etapa imprescindible per curar-la?, canviar de paradigma, abandonar velles inèrcies destructores?   

Aprendre de l'adversitat. 

Tota situació crítica, personal o col·lectiva, suggereix la necessitat de reflexionar i d'actuar en conseqüència... comporta un canvi de perspectiva i noves actituds.   Si ho entenem així,  la disfunció, la crisi, implica renovació, condueix a col·laborar, a ser solidaris..., ajuda a obrir la ment i el cor, (cultivar l'Amor), esdevé un estímul dador de valentia, lucidesa i creativitat..., facilita donar la volta als problemes,  aprendre d'ells. 

Aprenem equivocant-nos, si estem atents, l'obstacle esdevé un graó, un instrument de creixement, un trampolí vers altres formes de funcionar més adequades al moment, i vers una Nova Civilització.

Ja fa molta estona que, des d'àmbits molt diversos, se sent parlar de grans canvis... semblaria que és ja temps de posar seny!... Com anem dient, en això creiem, per això ens movem.

Vaja! sí que ha portat cua parlar del preu de l'entrada!... 

una mica més i arreglem el món!...

Desprès d'aquesta potser ingènua, considerable i diran alguns discutible disquisició, però convençuts de què Nostre Senyor Totpoderós Deu-diner, és un paio perillós, amb voluntat d'ajudar a desmitificar-lo una mica, de posar-lo al lloc que li correspon, és a dir, convertir-lo de senyor en servent, ens reafirmem (a títol d'experiment, tampoc ens voldríem morir de misèria, ni a l'estil Van Gogh), en demanar "la voluntat"... 

Que cadascú miri endins, vers la seva "voluntat", vers això que "mou muntanyes" i, escoltant-la, aporti el que li sembli convenient..., més que per pagar el treball fet, per ajudar a continuar-lo i contribuir al manteniment del lloc, de cara  a millorar-lo i poder oferir un millor servei, un més gran profit "espiritual", o sigui, un progressiu cultiu de més Consciència i Saviesa..., grans dadores de veritable felicitat..., aquella que no es pot comprar.

A Rocaviva la Natura et mira...,

els "esperits del bosc" es fan presents, 

et recorden que la Terra no pertany a l'home,

és l'home que pertany a la Terra.

i que tot plegat és pols d'estels

 un misteri, un miracle 

un instant en l'eternitat

3- HEM EDITAT UN LLIBRE

De fet són dos..., no se sap gaire perquè, es van quedar enganxats. El resultat no és pròpiament un llibre d'art, ni de contes, ni de poemes..., no és d'assaig: critica social, ecologia, filosofia, metafísica..., i tampoc d'auto ajuda..., i és al mateix temps una mica de totes aquestes coses. 

Cal afegir que no soc escriptor, ni fotògraf, tampoc psicòleg, ni filòsof qualificat, i menys encara director espiritual, sóc més aviat un aprenent de tot, per tant, (a l'estil d'aquest blog), segur que, a més de ser atípic, està lluny d'un resultat òptim, segur que li falten i sobren coses. Però tot deia que era el moment, i algú l'havia d'escriure!... Prego doncs que disculpis les probables mancances i excessos.

Vol el llibre, ser un ambaixador, un missatger Rocaviva En ell s'intenta reflectir la filosofia inspiradora del lloc. Vol ser sobretot, una mena de manual, un conjunt de suggerències, encaminades (com anem repetint, perquè és l'eix central), a dinamitzar la realització dels teus potencials..., de la teva pròpia màgia..., què és l'art de viure amb màxima plenitud.

 Reactivar la pròpia màgia, el bo i millor de tu mateix, és obrir cor i ment...

mirar el què hi ha, amplificar la consciència,  per poder reduir la ignorància. És cultivar la saviesa: tan que possible, cadascú des de la seva circumstància i a la seva manera, despertar a la vida real, és a dir, al moment present.  Altra cosa no existeix, ja que el passat és mort i el futur no ha arribat.

Per tant, en el llibre, s’intenta seguit, posar-te cara a cara amb l’experiència immediata de tu mateix, de la pròpia vida bategant en l’espaitemps, en l’instant que habites, que és l'ara etern. 

Això comporta qüestionar veritats admeses, generar interrogants,

mostrar la impermanéncia, lo desconegut..., el misteri de la vida i la mort... invocar el canvi... A algunes persones, aquests plantejaments els poden generar un refús automàtic: l’ego, la màscara social, el personatge, sabent-se insegur, fràgil, transitori, delerós de seguretat, solidesa i perennitat, s’arrapa a la pròpia imatge i a vells i nous raonaments, morals, normes i tabús, per costum àmpliament consensuats. Quan aquestos es posen en dubte, fàcilment se sent inquiet, molest, potser sermonejat o atacat..., es resisteix a qüestionar el seu esquema, i sobretot al canvi. Aparentment, ja li està bé viure immers en la inèrcia dels habits i la voràgine col·lectiva... Tanmateix, això sovint no el satisfà, i genera neurosi, desgana, estrès i pors inacabables..., i també sensació de buidor, d’estar malbaratant el temps, la vida, el més gran tresor... Entenem que és així com la problemàtica personal i la social es retroalimenten, tot generant un "cercle viciós" del que convindria sortir: cultivant l'Amor per la Vida..., obrint nous horitzons

 Sense pràctica eficaç, qualsevol teoria, política o religió és paraules buides.
 

Passar de la teoria a la pràctica és necessari. Facilita superar els obstacles que s'hi oposen, quan es veu clar, que la pròpia existència és insòlita, única, efímera... Que tingui data de caducitat converteix la vida, cada moment en un singular regal,  cada dia en una aventura, un miracle... Així vist, és més fàcil no deixar-se arrossegar per inèrcies destructives, ni cal refugiar-se en normes, dogmes, supersticions i doctrines obsoletes... Llavors, la vivència del present, el canvi constant, el desconegut, el misteri..., la vida mateixa,  (i també la famosa crisi), deixen de fer tanta por i esdevenen  desafiament creatiu, joc apassionant.

 

Uns comentaris en quan a la gènesi i l'estil del llibre.

Se'm ha dit que "parlo des de les altures" (jo que el volia senzill i planer!), i que això pot resultar indigest o "espantar al personal".  Certament, he estat el primer sorprès del caire que anaven agafant alguns textos, un tant directes, escatològics i místics..., que a poc a poc davant meu prenien forma. Vaig dubtar sovint de la seva conveniéncia, però la seva presència s'imposava. Sovint em sentia una mena d'interpret, intentant maldestrament transcriure el què a mi, "durant llargues meditacions em suggerien les pedres"..., o les muntanyes..., o el silenci...,   per dir-ho d'alguna forma, ja que de fet ignoro la font..., igual que la ignora, al meu entendre, qualsevol esperit creador..., i de fet també els altres. Perquè, d'on surt el pensament?... Qui decideix l'acció?...  Qui escriu?, qui llegeix ara mateix?... Qui sóc jo?... no és la gran pregunta?... Una pregunta que, al final no es pot respondre amb paraules, que només són símbols, la resposta s'experimenta, és vivencial.

Més enllà d'opinions i judicis de valor, sento que el llibre té vida pròpia.

suposo que, al igual que tothom, tot i cadascú a la seva manera,  compleix una funció en el conjunt..., que és un simple instrument de quelcom que em sobrepassa. Vull pensar que és un grapat de llavors amb vocació de generar "llum" (consciència creixent), llavors que segurament no poden germinar en qualsevol lloc, que voltaran món cercant l’indret, el moment, la persona adequada i que per aquesta tindran un sentit, seran una ajuda.

Des de l'alba del temps, i per ben estranys camins, així es va transmeten la saviesa, que, polint l'animalitat, a poc a poc ens fa més humans, camí d'un "retorn al paradís"..., l'Edat d'Or dels alquimistes, la tan anunciada Nova Era. Que així sia! altrament estem fregits!

Somnis?, imaginacions?..., potser sí, en tot cas, em conforten i justifiquen aquestes paraules d'Antón Chejov: "cada gos està obligat a bordar amb la veu que Déu li ha donat"... Tan al llibre com aquí, agradi o desagradi, estimat lector-a, altra cosa no puc fer.

Divagant al voltant del llibre... Té un format de 21 per 23 cm., 540 pàgines i unes 230 fotografies en blanc i negre. Com deia,  un treball de principiant, una mica "casolà"..., amb la voluntat de què sortís econòmic..., no hi trobaràs tapa dura, paper satinat, ni fotos d'alta definició.

El pots encarregar a qualsevol llibreria al preu de 20 euros. 

Títol: MÀGIA EN ACCIÓ

 Editorial: Setzevents. Distribueix: Nus de llibres.

Mentrestant sembla se que la distribuïdora ha plegat, jo hi he perdut uns 150 llibres.  Són les bromes de la vida. Em consolo pensant que els llibres perduts per mi, seran guanyats per algú i que aniran fent el seu camí.

 MANDALES
són instruments de contemplació-meditació.

Reflecteixen el Cosmos.

Tot sorgeix del Centre i retorna al Centre.

Observar-los centra, eixampla i equilibra la ment. 

Poden ser abstractes o tenir un significat,
en aquest... els quatre quadrats representen la matèria, 
mons dins de mons...,
girant dins d'un cercle espiritual que els conté i anima. 
Des del centre, expandeix la llum de la consciència.

Aquesta constant presència sempre canviant,
que del naixement a la mort anomenem jo.

4- RESUMINT I  AMPLIANT

Rocaviva,

com anem explicant, neix d’una ferma voluntat de servei, encarada a reactivar qualitats intrínseques a l’ésser humà i que solen quedar endormiscades. Letargia que obscureix la llum i ens talla les ales..., impedeix trobar un sentit profund a la vida i genera molt sofriment, en la mesura que obstaculitza ser nosaltres mateixos i sovint relacionar-nos positivament amb els altres i amb l’entorn. Aquesta és segurament causa important d'aquesta crisis, que porta molts, moltíssims anys gestant-se, econòmica, ecològica i sobretot de valors, que hauria de servir per veure els errors comesos i, actuant en conseqüència, obrir-nos, personalment i col·lectiva, a altres maneres de sentir, pensar, actuar, viure.

Tots ho sabem:

adormiment, egoismes i conflictes, generen infelicitat. Sorgeixen de la inconsciència i la ignorància... el repte és cultivar la consciència i la saviesa, obrir els ulls per veure, les mans per ajudar i compartir, obrir cor i ment..., despertar, reactivar el millor de cadascú! La vida passa volant i no té retorn..., mentrestant, cada dia és una oportunitat de recomençar.

Retrobar l’autèntic, ser un mateix, 

en harmoniosa convivència amb els altres i la Naturalesa, sabem que es font de felicitat. Des de sempre, aquesta és una aspiració comuna que, més o menys activa, batega en cada ésser humà. La pròpia vida és una aventura singular, un laberint ple de possibilitats, i en cadascú hi ha un latent o manifest anhel de realitzar-les, vers una existència més lúcida, coherent, harmonitzada.

Hi ha en tu i al teu voltant molt per descobrir:

insospitats recursos, aspectes, virtuts..., potencials  que volen sortir a la llum, expressar-se, ser. Es relacionen amb la mai del tot perduda creativitat i puresa dels infants, amb la maga, amb el mag que intentem reactivar des del llibre i el blog. Aquesta, aquest que desitgem convocar a lo llarg dels senders de Rocaviva.

Com queda dit, això implica una major valoració de l’aspecte espiritual. 

Una espiritualitat, una ética universal que, transcendint les "religions", cultiva una creixent presa de consciència, de si mateix i de l’entorn immediat, planetari i còsmic. Aquesta és una tasca en la que estem fermament compromesos. En ella, cada pas és una fita. 

LA UTOPIA SOL SEMBLAR FOLLIA

fins que es realitza.

 Amb bon amor i bon humor, tot és possible!

Fidels a aquest ideal, l’esperit es conserva jove, i voldria poder continuar l’obra a tots nivells. Sempre aportant positivitat, buscant obrir horitzons, potenciar l’essencial: la maga, el mag que ets, aquest infant gran, un ésser de llum..., en ell hi ha alegria...,  i felicitat.

Qualsevol aportació, d'ànims,  idees, recursos..., seria una gran ajuda.

POTS FER-TE AMIC DE ROCAVIVA

Contactar amb nosaltres. 
Visitar el lloc. 
Adquirir el llibre. 


climentolm@gmail.com

rocavivamussa@gmail.com
649 21 09 25 

Rere cada paisatge, altres paisatges.
El què veus fora, s'enmiralla dins.
Flueix veloç el temps.

la vida és ara

5- LLIBRES ALLIBERATS

El despertar d'una petita biblioteca adormida.

Envoltat de silenci xiulador, assegut davant del foc, contemplava les flames juganeres..., fora, la neu es fonia lentament..., la gèlida, cruel  duresa de l’hivern s’estava esgotant..., encara podia donar sorpreses, però ja es sentia créixer la llum, l’escalfor, la vida... Sí, en ell mateix i escampats per el paisatge, apareixien subtils indicis de resurrecció: l'aire transparent, aquell sol més alt, el cant d'un ocell...,  la primavera!...

Alçant la mirada, observà, arrenglerats en prestatges, alguns dels seus llibres..., amics fidels, companys, vells mestres, guies en el laberint de l’existència. Es recordà de quan llegia un o l’altre... de com l'havien ajudat...,  humanitats, poesia, assaig, filosofia, coses diverses..., experiències i coneixements llargament elaborats al llarg dels segles, tot al voltant del planeta..., potser arribats de més enllà!... Ara adormits, posats en fila, invisibles les seves lletres, callat el seu missatge, submergit en la foscor de cada pàgina tancada... orfe de llum i mirades.

Són com llavors sense terra, es digué, com mestre sense deixeble, o deixeble sense mestre...,  potencials aturats... flors tancades..., i l'envaí una estranya i profunda tristesa..., llavors, sobtadament, li va semblar que els llibres brillaven, va notar, va sentir que estaven vius, que d'alguna manera l'esperit dels seus autors era present i li parlava, el qüestionava..., una veu..., moltes veus: -Perquè ens tens aquí presoners, encadenats a una mena d'hivern perpetu, esgrogueint-nos i acumulant pols? No veus que enyorem altres llocs i paisatges? altres mans i altres ulls?  Nova  terra!..., altres cels!...  Volem florir!... Deixa’ns volar! -

Sorprès, identificat amb les seves coses, va provar de fer el sord una estona..., com es podia despendre dels seus llibres venerats?, fins i tot va buscar arguments, racionals o de conveniència per negar-s’hi.

Entre ells, una pregunta el captenia..., perquè la majoria d’aquells llibres estaven escrits en una llengua que, provinent del centre de la península ibèrica, li havia estat imposada?..., i  que ara era la de molts milions de persones.  A quantes altres llengües i a la gent que les parlaven, havia pressionat o eliminat per tal d'imposar-se?..., juntament amb seus interessos, no precisament filantròpics!...

Perquè això havia succeït i succeïa  encara, més o menys arreu del món? De on surt aquest afany, aquesta cega voluntat de domini i explotació, font de tanta injustícia, sofriment i desequilibri a variats nivells i que,  portada a l’extrem, pot acabar destruint el món sencer?...

Alçant-se agafa un llibre i l’obrí a l’atzar, tot seguit una frase li cridà l’atenció:  “La inconsciència és el principal enemic de l’ésser humà, l’origen de tota la seva desgràcia. Només expandir la consciència pot ser antídot a tant mal”..., i una mica més avall: “ tothom té, més o menys amagada, una pena d’amor que dormisqueja”. 

Meravellat, com sempre que es produïa una d’aquestes curioses sincronicitats, va saber que les veus que havia escoltat tenien raó: havia d’alliberar els seus llibres (llençar al vent aquelles llavors), que, independentment de la llengua en què estesin escrits, cadascun a la seva manera, eren més o menys portadors de reflexió i coneixement, susceptibles per tant de generar consciència i amor..., aquestes virtuts salvadores.

Amb el cor content, contemplà una estona més el foc..., i per la finestra, sorgint de les branques despullades, aparentment mortes, aquells borrons que començaven a inflar-se, promesa de verd fullam, belles flors i dolços fruits...

Desprès, assegut davant l’ordinador, començà a escriure un text, destinat a esdevenir una etiqueta enganxada a cada llibre, i que va acabar dient:
 

SÓC UN LLIBRE ALLIBERAT

UN VIATGER MÀGIC

Vaig per on s’escau, però no em quedo enlloc.

QUAN “EM TINGUIS VIST”..., DEIXA’M SEGUIR EL CAMÍ

Regala’m a qui et sembli convenient o abandona’m en lloc adequat.

FINS AVIAT AMIGA

FINS AVIAT AMIC



Mentrestant... de tot cor et desitjo:

MOLT BON AMOR I MOLT BON HUMOR

SÓN LA GUSPIRA DE LA VIDA!

i gran medecina per tot sofriment. 

 QUE LA PAU SIGUI AMB TU 
i del matí a la nit cada dia  un joc, una aventura, 
ocasió d'aprendre i compartir.

Viure la Vida!