IVET EROLES ENTREVISTA KLIMENT OLM


Entrevista de Ivet Eroles a Kliment Olm, de Rocaviva

- Situada entre la Cerdanya i l’Alt Urgell, Rocaviva és un laberint de senders vorejats per més de 600 roques esculpides, declarat Bé Cultural l'any 2010. D'on neix la iniciativa?

Simplement la vida m’hi va portar. Sovint tenim davant dels ulls moltes possibilitats, però no les veiem, perquè estem condicionats, retallats per idees caducades. Fins que hom s’adona de lo molt que això el limita i es decideix a actuar per si mateix, superant tabús i sent creatiu. Procurant que l’acció no sigui banal, sinó que tingui utilitat i sentit. Així va ser a l’inici... i així continua.

- Com va ser el procés de gestació del projecte? Per quins motius vas escollir la seva ubicació?

M’allargaria massa explicant això, i repetiria coses ja dites a un blog que recentment he obert: klimentolm.blogspot.com En ell, qui vulgui saber, trobarà àmplia resposta a la teva pregunta. S’hi pot accedir també a través d’un link des de:  www.rocaviva.cat  On hi ha més informació sobre el lloc

- Quin tipus de roques treballes? Quines figures acostumes a representar?

Ja fa anys que, havent tingut que abandonar Rocaviva i la casa que m’hi vaig construir i on vivia, no en treballo cap. Les roques eren granítiques i sorgien moltes cares. També abstractes, però les cares prenen vida, mentre que els abstractes són objectes, més o menys suggerents, però objectes. S’imposava la vida. Amb les cares, l’esperit de cada roca, humanitzant-se s’activa i, si et dones el temps de contemplar i escoltar, et parla... El diàleg, o la resposta, et sorgeix dins la ment... a vegades sense paraules, com una sensació, un sentiment...

- Rocaviva és un laberint màgic, iniciàtic i terapèutic, que combina art, paisatge, missatge... Quina funció social té el projecte?

Com deia, tots tenim dintre potencials no expressats, sovint reprimits a causa de limitacions absurdes, transmeses de generació en generació. Que reprodueixen pors i vells esquemes egoistes, masclistes, religiosos, etc, que no ens deixen avançar en els aspectes més nobles i elevats de la naturalesa humana i ens precipiten en els pitjors: neurosis, explotació, misèria, consumisme, injustícia, guerra... flagells variats que ens emmalalteixen, ens fan infeliços i que, si no ens espavilem, conduiran a una destrucció globalitzada.

Rocaviva proporciona informació i vivències que porten a reflexionar, que estimulen la llum, la màgia pròpia de cadascú. Això repercuteix positivament en el dia a dia de les persones i ajuda a millorar el món. Aquesta és la funció social del projecte. Per això s’afirma que és màgic, iniciàtic i terapèutic.

- Rocaviva és part de Terra Índia, això què significa?

Què és Terra Índia, s’explica breument en el Manifest Indi, publicat també a la nostra web. Rocaviva és un aspecte de Terra Índia. En si mateixa aquesta encara està latent... de fet, com a tal, fins ara era del tot desconeguda. Aquestes coses s’aniran explicant i entenent a poc a poc. Certs projectes innovadors, no solen entrar a la primera i solen trobar incomprensió, indiferències, resistències i a vegades, com és el cas, també animadversions virulentes.

Ara per ara, això de Rocaviva-Terraíndia, semblarà a molts una excentricitat pròpia d’artistes o de místics... “que viuen als núvols”. Però amb el temps, si mentrestant el món no s’enfonsa, el projecte anirà agafant rellevància, i tothom veurà que és i la seva utilitat com a teràpia eficaç, de fàcil accés i baix cost. La qual, com queda dit, per extensió, per contagi, incideix positivament en l’entorn social.
Tot projecte que treballi en aquest sentit, ajuda a transcendir la inconsciencia-ignorància-violència i apropa a un món més conscient, savi i pacífic. Aquest és l’ideal que ens mou: ajudar a generar un nou paradigma.

- Cataloguen Rocaviva com un exemple destacat de paisatgisme visionari, hi estàs d'acord? Què significa per tu aquest terme?

Sí, Rocaviva-Terraíndia encaixa perfectament amb aquesta definició. Si mires a la Wiquipèdia ho explica molt bé. De totes maneres, definir-se és limitar-se. Cada persona i cada projecte és singular. Sempre la realitat va més enllà de les paraules i etiquetes. Aquestes són útils i necessàries, tanmateix, tal com afirmen els savis: convé no confondre la paraula amb la cosa.

- A finals del 2013 vas haver d'abandonar el projecte i deixar l'obra inacabada, arrel d'agressions i vandalisme, ens pots explicar què va passar?

Sí, a l’inici de l’entrevista parles de roques esculpides, però moltes estan poc més que esbossades. La barbàrie tolerada ho va aturar tot. Un sol individu, va privar a les generacions presents i futures, d’una obra que és el què és, però que hauria estat immensament més complerta, si no se’m hagués impedit realitzar-la. Impunement i de manera irreversible, se’m va tallar les ales.

Per una explicació més complerta, em torno a remetre al blog, on hi ha un resum, fotos i testimonis acreditats de tot plegat. És una trista història, una mena de drama rural propi d’un film de Hitchcock o de Bergman. Va començar el 1986 i continua... està per veure amb quin desenllaç. En bona part depèn de les autoritats a qui correspon el cas, de si prenen consciència o no dels fets, de si volen actuar o, com fins ara, es queden passives tolerant l’intolerable.

- A fi de preservar el laberint, es va crear l'Associació Cultural Rocaviva, quines tasques desenvolupa?

Una associació proporciona personalitat jurídica, cosa necessària tractant-se d’un projecte que, basat en paisatge i granit, té molt futur. L’Associació Cultural Rocaviva - d’utilitat social i sense afany de lucre- és un pas previ a la Fundació Terra Índia. Igualment ho és el fet que, recentment ens em declarat micronació. Cosa que ara per ara, molts també veuran com una extravagància, però que té molt sentit, sustentat pels Drets Humans, la Carta de la Terra, la Filosofia Perenne i l’Ecologia Profunda que ens inspiren. La citada declaració també es troba penjada a la nostra web, amb el nom de Manifest Indi.

- Quin és l'estat actual del projecte i la teva relació amb ell?

Rocaviva està ressorgint de la indiferència i l’abandó. Dins les nostres limitades possibilitats, s’ha restaurat la meva casa, també vandalitzada (on ara viu l’Ester, cofundadora de l’Associació, terapeuta i guia sobre el terreny), i es van recuperant espais abandonats. Però encara queda moltíssima feina per fer. Moltes roques treballades que jo havia alçat i van ser tombades, algun dia s’hauran de tornar a alçar. Per cert, a qui tocarà pagar per redreçar els estralls? A qui els va causar? A qui els va permetre? O a nosaltres?

Mentrestant, Rocaviva ha reprès el seu camí al servei de la gent, del país i del món, que per això fou feta. Es pot visitar en règim de visites concertades. Per informació més detallada cal entrar a: www.rocaviva.cat

Aquest ressorgiment és quasi un miracle, perquè s’ha realitzat sense cap mena d’ajuda i sobreposant-nos a molts impediments. A més, sempre que hem demanat suport, mai hem obtingut resposta. Llevat de declarar el lloc Bé Cultural, cosa per cert molt importat, les autoritats, locals i comarcals, res més han fet. No acaben d’entendre, que Rocaviva és un projecte únic, innovador i molt prometedor que cal protegir, cuidar i promocionar. 
De fet, actuen com si Rocaviva no existís, ens ignoren. Des de l’inici, mai vaig rebre cap ajut, ni ara he vist que el lloc estigui en cap guia de les comarques, i ni tan sols els ha semblat convenient senyalitzar el camí d’accés... o restaurar la senyalització que jo vaig fer sobre roques i que va ser impunement trencada o tapada amb ciment.
Suposo que les institucions, tement el descrèdit, eviten involucrar-se en projectes que no comprenen. Però als artistes, activistes i a qualsevol que proposi innovar, ens cal ser valents, insistir, perseverar incansables.

Fa molts anys que es parla de promocionar les comarques, es fan plans de marketing turístic etc, però es silencia, es deixa de banda Rocaviva. Aixó és absurd i contradictori. 
Des d’aquí demano als ajuntaments de Lles i de Pont de Bar, als Consells Comarcals de la Cerdanya i de l’Alt Urgell i a qui correspongui, que reflexionin, que obrin els ulls i vegin que Rocaviva existeix. Que és un actiu sòlid, singular i molt rellevant, que tenen del tot descuidat. Mai és tard per rectificar. Tota col·laboració serà per nosaltres benvinguda i agraïda... i repercutirà significativament en benefici de les dues comarques.

També, en quan a l’estat actual del projecte, a més del què queda explicat, està sorgint un altre aspecte que anomenem Rocaviva-art. Privat de continuar treballant les roques, ara les treballo a nivell virtual. Consisteix, en afegir dibuix i color a la imatge de les roques treballades. En certa manera continuo la feina que no he pogut fer sobre el terreny... i deixo pistes per si algun dia algú s’anima a continuar. Per la qual cosa les portes estan obertes.

Si tot va com previst, Rocaviva-art, que consta del què acabo d’explicar i d’altres treballs complementaris amb el projecte, es difondrà editat en paper i també a la xarxa. Des de fa mesos que es pot veure coses a Facebook, Instagram i Twitter. Per acccedir-hi hi ha links des de: www.rocaviva.cat

- Tens intenció de tornar a Músser?

Bé, a Músser no hi vivia, sinó a citada la caseta que em vaig fer a Rocaviva. M’agradaria poder-hi anar, ja no a viure, m’he fet vell i estic malalt, hi aniria una temporada, quan no faci fred, sobretot per intentar acabar alguna obra... suposant que algú manegés les eines per mi, que jo ja no puc. Tanmateix, si les autoritats no actuen, segurament no hi tornaré mai, ni de visita. Perquè corro un risc elevat, per no dir la certesa, de ser agredit verbalment i física. Doncs el què ja ha passat impunement, segur que es repetiria.

Sembla inconcebible i es lamentable que, a la “civilitzada Europa”, un artista sigui durant anys assetjat i finalment amb violència expulsat de casa seva i de l’obra... i que sis anys desprès, segueixi sense poder ni posar-hi els peus, perquè l’amenaça persisteix. 
Sorprèn que els fets siguin coneguts per les autoritats i que no facin res. Això és un fet insòlit, injust i cruel, però ben real i provat. Jo abans confiava cegament en la justícia, ara ja no. 
Més enllà del trauma que tot això em suposa, el que més m’entristeix, ho torno a dir, és que les persones vivents i les generacions futures, s’han vist privades del que jo estava capacitat per oferir, a la gent i per extensió al país i al món.

En vista de la indefensió que he patit i pateixo, em preocupa particularment, la possibilitat de que es repeteixin a Rocaviva fets similars, cosa possible. Divulgant, espero evitar que l’obra, i sobretot l’Ester i les seves dues filles, que cuiden, restauren, guien i comuniquen l’esperit del lloc, siguin com jo impunement atacades. Espero que les autoritats no permetin tal ignomínia. 

Demano als visitants i a les persones en general, que estiguin atents. Si veuen o sospiten assetjament o violència, cal comunicar-ho. Perquè, qui està al corrent d’una injustícia i calla, o qui podent posar-hi remei no ho fa, n’esdevé còmplice.

Desitjo tancar aquesta entrevista, posant èmfasi en la positivitat. Rocaviva podria no existir, que de poc va anar, per tant, convé agrair el que hi ha, que ja és molt. Convé mirar endavant i potenciar el lloc, que és patrimoni de tots: Rocaviva pertany a cadascú mentre la visita. Més enllà dels obstacles, són vint i set anys de feina, que allà queden. 
Rocaviva existeix, actualment compleix la seva funció d’utilitat pública i, per la llei del granit i del Cadí, perdurarà segurament una temporada llarga. Això si, s’ha de protegir, cuidar, mantenir oberta i en condicions de ser correctament visitada.

Si algú se sent solidari amb el què aquí explico i vol ajudar d’alguna manera, les portes són obertes. Pot comunicar a info@rocaviva.cat

Qui es vulgui fer amiga/amic de Rocaviva-Terraíndia: pot enviar un mail i el seu nom quedarà registrat: terraindia3@gmail.com

Gràcies, Ivet Eroles per donar-nos veu. 
Desitjo que la vostra revista serveixi per despertar consciències, que ajudin a reactivar potencials per, dia a dia, anar realitzant el món nou que tots urgentment necessitem. Cadascú, des del seu lloc i a la seva manera, en benefici propi i dels seus, li convé participar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada