FOTOS VANDALISMES+HISTORIAL I REFLEXIONS>






HISTORIAL I REFLEXIONS
Més avall les fotos.


En les seves múltiples formes, la violència és un problema major de la humanitat. Sovint s'exerceix contra qui és diferent; aquest és el cas de Rocaviva. Com queda explicat, l'artista va patir mal tracte durant anys; el 2013 en va haver marxar i durant quatre no hi va poder tornar... Fins a la primavera i l'estiu de 2017. Acompanyat, ho va intentar tres vegades i tot i així, en va ser altra vegada violentament expulsat, la darrera amb agressió física. Les autoritats no han fet res per posar remei a tant insòlita situació. Trobant-se l'artista en indefensió total, queda explicat que no hi pugui tornar. A l'octubre es compliran cinc anys d'exili. De tot això es desprenen unes reflexions: 

Convé evitar que falsedats i abusos quedin amagats. 

Petits i grans tirans, cal desemmascarar-los... reactivar la seva part humana si fos possible... i si no ho fos, fugir si cal... (abans fugir que morir)... buscar altres vies, anar més enllà.

Conseqüentment, en un exercici de necessària transparència i denúncia de fets contraris als més bàsics drets humans, exposem tot seguit un resum dels fets succeïts a Rocaviva:

Des que va arribar, el 1986, l'escultor-eremita-jardiner, suportava l’assetjament d’un individu que el volia expulsar. Intentant a totes continuar l'obra, l'artista va anar aguantant... fins que la situació va esdevenir insuportable. Finalment, veient que no rebia recolzament de ningú, esgotat i malalt, fet un sac d'osos, el 2013 l'artista va haver d'abandonar el lloc i la casa que s'hi havia construït i on vivia. Com queda dit, no hi ha pogut tornar. 

Malgrat haver denunciat repetidament els fets i estar el lloc declarat Bé Cultural, tot hi haver-hi disset testimonis, gravacions de veu i altres proves, dos anys desprès, en un "juicio de faltas" (executat en dos minuts), l'agressor va ser declarat culpable, d'un sol insult!... i condemnat a pagar 36 € de multa!!!  Tot lo altre es va obviar! 

D'haver-li costat la cosa una suma convincent, la destrossa s'hauria acabat, però, veient que tot li sortia tant barat, el talibàn, ja foragitat l'artista, va continuar atacant l'obra.  Enviades per visitants, fotos de nous vandalismes m'arribaven... És colpidor anar veient, com se'n va per terra, el què amb tant de treball i risc va ser aixecat!... i veure com passen anys i cap autoritat actua. 

L'agost de 2016, va arrencar i esmicolar la porta de la casa a Rocaviva, per tal d'atemorir a un xicot que es disposava a cuidar el lloc, i que espantat no va tornar. Finalment, com queda dit, desprès de tres intents de retorn el 2017, en vista de la indefensió persistent, l'artista va haver de desistir,  probablement de manera definitiva. Penós.
  
Però, que és això al costat de tanta guerra, violència, explotació, fam... feixismes disfressats de democràcia i l'holocaust continuat?... Quant patiment inútil!... Pobra humanitat! Si això no s'atura tot esclatarà. Tenim massa neuròtics i prepotents en situacions de poder. De violència i misèries variades  el món en va ple !!! Contra les persones i maltractant el planeta... tots ho sabem.

Cada humà dintre seu i al ser entorn te feina a fer. 
Tot comença cada dia en cadascú. 
És temps de despertar!... 
Obrir la ment, el cor, elevar l'esperit !!!


VANDALISMES

Tant de bo les següents fotos no existissin... i el què aquí es relata no hagués succeït mai.

Tant de bo mai res hagués estat destruït.  Malauradament no és un malson sinó un fet real, que no es pot amagar i que cal denunciar. 

Encara no s'ha pogut fer un inventari complert de les destrosses. Es trigarà anys i costarà molta feina i diners, reconstruir tot el què ha estat impunement destruït a Rocaviva. 

Alguns danys son irreversibles... especialment greu, és que el projecte quedés brutalment aturat i molta obra per fer. El mal ocasionat és immens i també a l'artista, pacifista convençut, que va en ser expulsat.



FOTOS

ENTRADA DE ROCAVIVA ABANS I DESPRÈS

Aquesta roca es troba a l'esquerra, a uns 100 m. de l'entrada. 


Abans i després de passar els vàndals.





SIGNIFICAT DEL SÍMBOL :



EL CENTRE ÉS VIDA, CONSCIÈNCIA
EL QUADRAT REPRESENTA EL COS, LA MATÈRIA, EL FONAMENT
I TAMBÉ LÍMIT, TANCAMENT, OBSTACLE...

EL TRIANGLE ÉS L'ÉSSER HUMÀ:
TRANSCENDINT IMPEDIMENTS
CULTIVANT L'ESSENCIAL
OBRINT-SE A LA LLUM
ASSOLEIX L'ESFERA DE L'ESPERIT



Aquesta roca es troba al peu de l'anterior. 



Abans i desprès, 
la A significa amor




PECES TOMBADES 

Aquesta peça -dos perfils i un frontal-, suggereix la dualitat i la unitat subjacent. 
El costat del darrere, ara bocaterrosa, també està esculpit.







Ull obert mira enfora, ull tancat endins. 
Aquesta figura té diverses interpretacions.




La figura principal queda bocaterrosa, 
es veu el costat del darrere també treballat.





La peça següent representa alçar la mirada, elevar l'esperit.






La següent representa la interdependència vida-mort.
A la cruïlla espai-temps,
renaixem seguit de les cendres del passat.

Aquest roc està treballat pels dos costats -gairebé tots ho estan- l'altre ara queda amagat.






El cercle, símbol primordial.



Aquesta figura queda ara amagada darrere del cercle.
Formen part de l'anomenada geometria sagrada.






Aquesta peça, és un gran crit de revolta davant la violència, la guerra i el patiment absurd. 
Va ser tirada avall, queda ara rere el mussol que es veu a la següent foto.   




El mussol simbolitza la saviesa...
potser perquè és un ocell que hi veu de nit.





És un mandala, amb simbologia bàsica.
Igualment part de la geometria sagrada.




El mateix roc per un i altre costat.
Esotèric-interior i exotèric-exterior.
Queda ara tirada entre mates.








Formes orgàniques, mostren la relació matèria i esperit, 
el misteri de com la matèria es fa conscient.








Representa un menairó, una entitat de la natura. Els humans no estem sols en aquest planeta... a més de les altres formes de vida, existeixen entitats inorgàniques conscients, que generalment ens passen desapercebudes.







Hi han molt ulls a Rocaviva, suggereixen eixamplar la mirada, obrir la ment, posar llum a les foscors... Alliberar-nos d'obscurantismes, hàbits  primitius i dogmes esclavitzants. Es tracta  d'il·luminar la vida... despertar a horitzons més amples i feliços.




Van trencar les parts més fràgils, típic


.



Hi han peces a les que només han atacat els ulls.
Aquí, tapats amb ciment. 





Significa acció clarivident. 
Des de la claredat i la saviesa, actuar amb honradesa i coherència. 







Aquí hi havia un ull inscrit en un cercle. 






Ulls i boca tapats amb ciment






Decapitat, el cap està... o estava uns marges mès avall






Altres peces tombades








Segur que hi han més destrosses.
Algunes només l'artista els podria detectar.


Tanmateix, una roca tombada es pot tornar a alçar, al mateix lloc on era, o en un altre lloc si ha estat estimbada. L'impacte més fort, va ser aturar l'obra, que va quedar inacabada... i tot el què hauria pogut existir i no existeix. La impunitat del malfactor és preocupant, però ho és encara més que ningú l'aturés.

Sí, les gasten dures els tirans. La Tv explica constantment les seves gestes i a menor escala les veiem al voltant. Malauradament, dissimulats o evidentspetits i grans dictadors són abundants i sovint campen tant contents. 


També van caure uns quinze roures preciosos.
L'amenaça era tallar-los tots. Els roures però, difícil moren, tallar-los és una poda radical. Però eren tant bells !!! i encara joves ! Tornaran a brostar!!!







 Foto més clara del mandala, que a l'anterior apareix borrós.
endins i enfora, mons dins de mons fins a l'infinit 







APROXIMADAMENT EL 2007
TALLER I EXPOSICIÓ A L'AIRE LLIURE 

Desprès que les peces comencessin a anar marges avall... abans que hi anessin totes, les vaig treure i amagar amuntegades. No les van trobar; estan guardades lluny de Rocaviva a l'espera d'un lloc segur, on tard o d'hora poder-les tornar a exposar.

Les peces petites, esparses pel laberint, també solien desaparèixer llençades dins les mates. Cobertes de fullaraca, algunes encara hi deuen ser.






Així va quedar l'exposició i abandonat el taller a l'aire lliure.





Tòtems de fusta que van ser arrencats del seu lloc i posats com a barreres, altres van desaparèixer.











LA CASA

Construïda manualment per l'artista, la va habitar durant 27 anys. 
Ell foragitat, també va ser atacada.


 








VAN ARRENCAR LA PORTA I PART DEL MARC

Qui vol robar no arrenca la porta,
es limita a trencar el pany.

La voluntat era atemorir al cuidador...
que va reparar la destrossa.



Porta provisionalment reparada. 



RESPOSTA: PORTA TRINXADA !!!






Desprès, en lloc de porta una manta!




Una casa sense porta va camí de ser una runa:
Intempèrie, robatoris, ratolins...
Va estar així durant més de un any.


Alguns (molt pocs), dels efectes col·laterals. 



Llibres destrossats... 





El parquet abans i desprès.








La cuina abans i desprès, aquí ja una mica endreçada. Encara no s'ha pogut arreglar. Tampoc el parquet.






L'escultor també feia ceràmica, molta estava amagada i es va poder recuperar, 
l'altra va ser trencada o va desaparèixer.








Davant la casa i al voltant, destrossa i brutícia.
També a dins... 
i les conseqüències: robatoris, invasió de ratolins, etc.




Quatre pedres gravades que hi havia des del poble senyalant el camí van ser destruïdes o tapades amb ciment. Així continuen.








Falten les fotos de tal com estava la senyalització. 
En aquesta encara es pot mig llegir la paraula ROCAVIVA





Destruïda tota senyalització, les persones que volien visitar sovint es perdien...  i si arribaven, sovint eren expulsats de mala manera pel mateix individu!. En canvi, per anunciar que Rocaviva estava tancada, van senyalitzar-ho des de la carretera general !!!

Els cartells es van treure en reobrir... i encara ara no s'ha pogut posar-ne cap per anunciar que Rocaviva existeix !!!  Sorprenent tot plegat !!! La violència genera por, arma primera dels tirans.

















CONCLUSIÓ: 

El vandalisme, la intolerància, l'enveja, l'odi... la violència envers les coses, les persones, les idees... atempten contra els Drets Humans més bàsics, són font de destrucció i l'origen de la guerra i de mil mals. Generen molt patiment i mort, ens amarguen l'existència i poden aniquilar la humanitat.


CONVÉ RESPONDRE
CULTIVANT CONSCIÈNCIA-SAVIESA-PACIFISME

Cultivar l'acció creativa.
Reactivar potencials.

Necessitem koratge, amor i bonumor.

 NECESSITEM CANVIAR DE XIP !




Malgrat les dificultats 

Rocaviva va endavant!


ROCAVIVA AVIVACOR !
eixampla la ment, eleva l'esperit,
ÉS MÀGIA EN ACCIÓ





ALEGRIA !!! 

Gràcies a la vostra ajuda,
TORNEM  A TENIR PORTA 
ESPEREM QUE DURI !!!









En un món interdependent, on tot afecta a tot, petits i grans tirans, casolans o presidents (i també la induïda autocensura que tant sovint practiquem), haurien de ser superats, per tal d'anar realitzant un desplegament màxim dels potencials humans, per una existència més plenament humana, i vers un país i un món millor.

Necessitem urgent educar-nos i educar en la llibertat i el respecte.

 Necessitem, passar de l'animalitat a una plena Humanitat.


Aquesta és l'alquímia a realitzar, la més autèntica, noble i profunda; consisteix en convertir el plom de la ignorancia-inconsciencia-violéncia, en l'or del pacifisme-consciéncia-saviesa. 


Deixant brollar la magia que portes dintre... 
amb respecte i llibertat, sent tu mateix@, 
col·labores a fer un món millor.

Transcendint condicionaments limitadors, espiritualitzant la matèria i materialitzant l'esperit... transmutant discòrdia en concòrdia, barbàrie en cultura, odi en amor, es transforma la negativitat que sovint ens envolta i la que portem dintre: els egoismes que ens compliquen la vida i ens fan infeliços. Això es va fent al ritme de cadascú.

Aquest treball s'inicia automàticament,  des del moment que un se'n fa conscient... i comença a mirar-se a si mateix, als altres i al món des de l'empatia i la compassió

Així va sorgint una visió holística, unificada de l'existència, que pas a pas,  condueix  a una  vivència personal més realitzada i feliç... propiciant un món més just, despert, pacífic, saludable i creatiu. 

Cada pas és un avanç... cada moment una fita

Això és urgent en un món egoista, cruelment injust, violent i ple d'armes de destrucció massiva...   Si volem una vida i un món millor, necessitem obrir la ment i el cor: canviar en positiu. Ens convé buscar la saviesa.  Això val per cadascú i per tots els pobles i nacions. Altrament pinta negre l'horitzó.

Polint lo bast i superficial, apareix lo profund, lo subtil i elevat... 
Eixamplant el cor i expandint la ment, sorgeixen nous horitzons.

Cal claredat, reflexionar i actuar...  qüestionar a petits i grans tirans. Rebel·lar-se... revolucionar-se des de la llum... Necessitem justícia i pau, per poder dedicar recursos intel·ligència i energies a generar un món millor i més feliç. 


Necessitem més amor per la vida -la pròpia i la dels altres-, perquè és un gran regal i només una en tenim... perquè som i vivim immersos en una gran màgia i sovint no ens n'adonem... i ens perdem en banalitats, consums innecessaris, ànsies de riquesa i poder... egoismes cecs i combats absurds que ens roben vida i felicitat.

Personal i col·lectivament, necessitem un canvi de paradigma respectuós dels drets humans. Cada dia és ocasió per practicar. 

Es tracta de reactivar potencials endormiscats

 ... d'obrir els ulls del cos, del cor, de la ment... es tracta d'avançar lleugers, d'elevar l'esperit... 

Per això hi han tants rostres i ulls a Rocaviva... són presències, consciències humanitzades del bosc i la muntanya... és la Natura que et mira i tu la mires... i si l'escoltes et parla... amb la teva veu... la més profunda.

Que els variats tirans no ens aturin, 

que la seva obscura acció ens estimuli i desperti forces amagades: els propis talents, la pròpia màgia, per avançar valents, pas a pas cap a més llum... i  tant que possible expandint-la en l'entorn.

A Rocaviva treballem per desvetllar el bo i millor.
Volem ajudar cadascú a ser més conscient i feliç.

Treballem per  ajudar a recuperar la pròpia màgia,
pas primer per transformar la vida quotidiana.


Amb alegria, koratge, bon amor i bonumor, 
sempre endavant!











7 comentaris:

  1. No et va entendre el Ton, ... ton!!!

    ResponElimina
  2. Anims.
    He tornat de Mussa. Ahir no podia marxar de Rocaviva..
    Salut!

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostiiiiiiiii es magniffffffiiiiiicccccccc llastima que no ni aguesin , een podries fer alguna més cap on tens la casa

      Elimina
  3. Hoy he visto un reportaje en el "Espai Terra" de TV3 y la verdad es que me a parecido,nos a parecido a mi pareja y a mi un sitio precioso,pero leyendo esto,no entiendo como puede haber personas que se dediquen a hacer mal por hacer mal,no lo entiendo,un lugar así se deveria de proteger de estos ataques,una pena,realmente es una pena.

    Muchos ánimos.

    Un Saludo.

    Paco

    ResponElimina
  4. Justo lo mismo. He visto el reportaje hoy, aunque ya conocía de su existencia, y sigo alucinando con que ningún ente público aproveche el tirón de un lugar tan atípico como éste para adecuarlo al turismo "de calidad" y "con conocimiento".

    www.escapadascortas.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina
  6. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina