FOTOS VANDALISMES+EXPLICACIÓ I REFLEXIONS






EXPLICACIÓ 
-Més avall les fotos i reflexions-


En les seves múltiples formes, la violència és un problema major de la humanitat. Sovint s'exerceix contra qui és diferent o fa quelcom innovador. Aquest és el cas de Kliment Olm, iniciador del projecte Rocaviva, jo mateix.


Per al bé de tots, convé evitar que falsedats i abusos quedin amagats. 

Explicar-me és un deure, perquè el què no s'explica no existeix. Conseqüentment, en un exercici de necessària transparència i denúncia de fets contraris a la bondat i als més bàsics drets humans, exposo tot seguit un resum dels fets succeïts a Rocaviva, els quals puc documentalment acreditar, i  les fotos en són prova.

Des que vaig arribar a la contrada, el 1986, suportava l’assetjament d’un veí del poble anomenat Ton: insults, amenaces, sabotatge, extorsió... tot en proporció creixent. Els darrers anys, en vàries ocasions es feia acompanyar de dos menors, als quals alliçonava en l'odi i que el secundaven. Això era particularment pertorbador per mi. 

Intentant a totes continuar l'obra, sempre pacífic i provant de raonar, vaig anar aguantant... fins que, quan em vaig negar a seguir pagant la substanciosa extorsió que m'exigia, la situació es va fer insuportable. Finalment, veient que no rebia recolzament de ningú, esgotat i malalt, esquelètic, desprès d'un episodi violent amb testimonis, l'octubre de 2013 vaig  abandonar el lloc i la casa que m'hi havia construït i on vivia... A l'endemà, confiant en la policia i en la justícia, i en què els testimonis recents serien decisius, vaig posar una denúncia. Si no ho havia fet abans era perquè volia esgotar la via pacífica, i perquè estava sotmès a un xantatge familiar que no pertoca aquí explicar. A casa meva ni al lloc ja no hi vaig tornar doncs, havent trencat l'obligat silenci, corria perill de mals majors, que avisat estava.

Dos anys desprès, en un "juicio de faltas" (executat en dos minuts), malgrat haver-hi disset testimonis (quatre d'ells esperant al costat i que no van ser cridats a declarar), gravacions de veu i altres proves, l'agressor va ser considerat culpable, d'un sol insult !!!... i castigat a pagar 36,00 € de multa!!!  Tot lo altre es va obviar!  Sorprenent.

Com és natural, això va estimular al maltractador, el qual, veient que tot li sortia tant barat, ja complert el seu objectiu de foragitar l'artista, va continuar atacant l'obra. Enviades per visitants, fotos de nous vandalismes m'arribaven... És colpidor, anar veient com se'n van per terra, roques que amb tant de treball i risc vas aixecar!... i veure com passen els anys i, malgrat haver repetidament demanat ajut, cap autoritat actua. Que Rocaviva estès catalogada com a Bé Cultural i que les fotos demostressin la destrossa, no va servir de res. S'havia parlat àmpliament del tema, però ningú va actuar com es suposa pertocava. Molt decebedor.

Davant tanta passivitat, el maltractador devia sentir-se immune. A l'agost de 2016, va aparèixer arrencada i esmicolada la porta de la meva casa a Rocaviva, per tal d'atemorir a un xicot que es disposava a cuidar el lloc, i que espantat va desistir. Fets denunciats sense resultat. 

Durant quatre anys no vaig tornar a Rocaviva... Fins a la primavera i l'estiu de 2017 quan, acompanyat per uns amics, ho vaig intentar tres vegades. Els amics, desprès desprès de patir varis sabotatges van marxar, i finalment jo també, desprès d'una agressió física en presència de un testimoni, que em va salvar. Tot va ser inútilment denunciat.

Efectivament, en un segon "juicio de faltas", (també de uns dos minuts), malgrat els antecedents i les denúncies, malgrat continuar la casa sense porta i les destrosses a la vista, el Ton va ser declarat innocent, "por falta de pruebas" !!!.  Pitjor encara: trobant-me jo malalt i deprimit, vaig presentar un certificat mèdic acreditant-ho, per tal de no acudir al judici. Això no va ser acceptat i, al contrari, se'm va amenaçar amb una quantiosa multa si no em presentava. Increible!

Han passat més de cinc anys i les autoritats no han fet absolutament res per posar remei a tant insòlita situació.  Qui no fa res per defensar la víctima, es posa de fet al costat  del botxí. Trobant-me doncs en indefensió total, ni al lloc ni a casa meva puc posar-hi els peus, sota risc d'anar a parar a l'hospital... o pitjor... que avisat estava.

Actualment, la destrucció s'ha aturat. Ester i les seves dues filles, són dones valentes,  viuen a la que fou la meva casa i porten endavant Rocaviva. Això sí, sota la vigilància de l'inquisidor, subjectes a determinades normes que aquest imposa.  Per exemple: el Ton impedeix l'entrada a la part est de Rocaviva. La meitat de l'obra no es pot visitar. Si algun "malparit turista" (com diu ell), fos sorprès dins la part prohibida, elles tindrien problemes. Coneixent l'inquisidor se que altres condicionaments tenen. Per tant, si un mal dia, al Ton o als seus deixebles, els sembla convenient girar-se contra elles, algú les defensarà?...  o l'autoritat corresponent, seguirà mirant cap un altra costat? Aquest és també un motiu molt i molt important que em porta a deixar constància dels fets, per tal que la injustícia i la brutalitat no continuïn impunement assetjant Rocaviva.

La presència activa de menors en aquest afer, que dos nens tinguin un tal exemple i mestre, i això fa anys que dura, resulta molt preocupant. M'abstinc de comentaris. Que cadascú faci les seves reflexions... i, si fos possible, que algú hi posi remei... perquè val més prevenir que curar.



EXPLICACIÓ DELS VANDALISMES

Tant de bo les següents fotos no existissin... 
i el què aquí es relata no hagués succeït mai.

Tant de bo mai res hagués estat destruït ni l'obra aturada i jo haguès pogut viure en pau. Malauradament no és un malson sinó un fet real que, torno a dir, en nom de drets elementals i d'un món millor, no es pot amagar i cal denunciar. Per dignitat pròpia, per les dones de Rocaviva, per la integritat del lloc... També per defensar  la causa de tothom que es trobi atacat, o indefens davant la injustícia i la barbàrie...  inclosos els dos nens abans citats.

Encara no s'ha pogut fer un inventari complert de les destrosses. Al seu moment costarà molta feina i diners, reconstruir tot el què ha estat impunement destruït a Rocaviva... i també la meva salut i la vida... tallada, frustrada quan estava en plena eclosió creativa i en un estadi inicial del projecte. Sobrevisc malalt, traumatitzat per tanta desídia i maldat consentida. Sí, hi ha moltes maneres de matar.

Alguns danys son irreversibles.
 Especialment greu, és que el projecte quedés brutalment aturat, 
l'obra inacabada i molta per fer. 

A tots nivells, el mal ocasionat és immens, sota la mirada indiferent de qui s'havia de moure per defensar a l'artista i al lloc (un bé cultural reconegut, patrimoni de tots), i no ho ha fet, ni ho fa... doncs, mentre soc viu, encara s'estaria a temps d'acabar alguna cosa. De moment ja s'han perdut irreversiblement cinc anys preciosos... i tot ha quedat a mig fer, com deia, moltes obres just esbossades. És lamentable que a l'Europa del segle XXI passin aquestes coses. Alguns haurien de reflexionar i, dins del possible, corregir els greus errors comesos... i, en tot cas, no permetre que es repeteixin. 





FOTOS

ENTRADA ABANS I DESPRÈS

Aquesta roca es troba a l'esquerra, a uns 100 m. de l'entrada. 


Abans i després de passar els vàndals.





SIGNIFICAT DEL SÍMBOL :



El Centre és Vida, Consciència,
el quadrat representa el cos, matèria, fonament...
i també límit, tancament, obstacle...

El triangle és l'ésser humà que,
transcendint impediments, cultivant l'essencial,
obrint-se a la llum,
assoleix l'esfera de l'Esperit.



Aquesta roca es troba al peu de l'anterior. 



la A significa amor.



Així va quedar... i així continua l'entrada a Rocaviva.
L'obra vandalitzada és testimoni perenne i prova evident.


PECES TOMBADES 

Aquesta peça -dos perfils i un frontal-, suggereix la dualitat i la unitat subjacent. 
El costat del darrere, ara bocaterrosa, també està esculpit.







Ull obert mira enfora, ull tancat endins. 
Aquesta figura té diverses interpretacions.




Ara tombada, la figura principal queda amagada 
es veu el costat del darrere, també treballat.





La peça següent representa alçar la mirada, elevar l'esperit.






La següent representa la interdependència vida-mort.
A la cruïlla espai-temps,
renaixem seguit de les cendres del passat.

Aquest roc està treballat pels dos costats
 -gairebé tots ho estan- l'altre ara queda amagat.






El cercle, símbol primordial.



Aquesta figura queda ara bocaterrosa sota del cercle.
Formen part de l'anomenada geometria sagrada.






Aquesta peça, és un gran crit de revolta davant la violència, la guerra i el patiment absurd. 
Va ser tirada avall, queda ara rere el mussol que es veu a la següent foto.   




El mussol simbolitza la saviesa...
potser perquè és un ocell que hi veu de nit.





És un mandala, amb simbologia bàsica.
Igualment part de la geometria sagrada.




El mateix roc per un i altre costat.
Esotèric-interior i exotèric-exterior.
Queda ara marge avall, tirada entre mates.








Formes orgàniques, mostren la relació matèria i esperit, 
el misteri de com la matèria es fa conscient.








Representa un menairó, una entitat de la natura. 







Hi han molt ulls a Rocaviva, suggereixen eixamplar la mirada, obrir la ment, posar llum a les foscors... Alliberar-nos d'obscurantismes, hàbits  primitius i dogmes esclavitzants. Es tracta  d'il·luminar la vida... despertar a horitzons més amples i feliços. Els ulls eren especialment atacats.




Mutilada: trencar les parts més fràgils, típic


Dos perfils i un frontal.



Hi han peces a les que només han atacat els ulls.
Aquí, tapats amb ciment. 





Significa acció clarivident. 
Des de la claredat i la saviesa, actuar amb honradesa i coherència. 


Tapada amb ciment.



La màgia de l'ull, la visió, la consciència...



tapada amb ciment





Esbós per fer un gran cap meditatiu: 
ulls i boca tapats amb ciment.






Decapitat, el cap està... o estava, uns marges més avall


queden els claus que el subjectaven



Altres peces tombades:








Consta que hi han més destrosses i peces desaparegudes.
Algunes només jo les podria detectar.



També va tallar uns quinze roures preciosos.
L'amenaça era tallar-los tots.







 Foto més clara del mandala, que a l'anterior apareix borrós.
endins i enfora, mons dins de mons fins a l'infinit 







APROXIMADAMENT EL 2007

TALLER I EXPOSICIÓ A L'AIRE LLIURE ATACATS

Desprès que les peces comencessin a anar marges avall... abans que hi anessin totes, les vaig treure i amagar amuntegades. No les van trobar, estan guardades lluny de Rocaviva a l'espera d'un lloc segur, on tard o d'hora poder-les tornar a exposar. Parlo en plural, perquè en ocasions el Ton no actuava sol, l'acompanyaven i secundaven dos menors, als què alliçonava en l'odi !!! Sorprenent. 

Les peces petites, esparses pel laberint, també solien desaparèixer llençades dins les mates. Cobertes de fullaraca, algunes encara hi deuen ser.






Així va quedar l'exposició i abandonat el taller a l'aire lliure.





Tòtems de fusta que van ser arrencats del seu lloc i posats com a barreres, altres van desaparèixer.











LA CASA

Construïda manualment per l'artista, la va habitar durant 27 anys. 
Ell foragitat, també va ser atacada.


 


LA PORTA





 ARRENCADA I PART DEL MARC

La voluntat era atemorir a un candidat a cuidador...
que va reparar la destrossa.



Porta provisionalment reparada. 



RESPOSTA: PORTA TRINXADA !!!






Desprès, en lloc de porta una manta!




Una casa sense porta va camí de ser una runa: intempèrie, robatoris, ratolins... Va estar així durant més d'un any. Gairebé totes les meves pertinences havien quedat dins. Les més seductores van desaparèixer.


Alguns (molt pocs), dels efectes col·laterals. 



Molts llibres desapareguts o destrossats.





El parquet abans i desprès.








La cuina abans i desprès. 







L'escultor també feia ceràmica, molta estava amagada i es va poder recuperar, 
l'altra va ser trencada o va desaparèixer.







Davant la casa i al voltant, destrossa i brutícia.





Quatre pedres gravades que hi havia des del poble senyalant el camí, van ser destruïdes (presumiblement amb les meves eines!!!), o tapades amb ciment. Així continuen.

Abans...


i desprès






i desprès






Destruïda o tapada tota senyalització, les persones que volien visitar sovint es perdien...  i si arribaven, sovint n'eren expulsats pel mateix individu!. En canvi, quan a instàncies seves i perquè hi anava molta gent van tancar Rocaviva,   ho van senyalitzar des de la carretera general !!!

Els cartells es van treure en reobrir... i encara ara no s'ha pogut posar-ne cap per anunciar que Rocaviva existeix !!! A nivell de senyalització només va existir per tancar-la.  Sorprenent tot plegat !!! 














Ja vivint a la Seu d'Urgell, el meu cotxe va ser vandalitzat. Tant, que va ser retirat per la policia municipal en considerar-lo un perill públic. Va estar fora de circulació durant tres anys. En recuperar-lo, i tenint-lo aparcat prop de on vivia, encara em van arrencar un retrovisor dues vegades. Casual?... i del pis on vivia en vaig ser expulsat, perquè la propietària va rebre vàries visites del Ton fent-li por, explicant-li com era jo de dolent i que li portaria problemes. Ara, per estar més tranquil, no he dit a ningú on visc i no hi vaig gaire a la Seu. Millor no trobar-los pel carrer... i més desprès de trencar, com faig ara clarament, l'obligat silenci. 






Desprès de tanta foto (tot i que en falten moltes), n'afegeixo una, tirada poc desprès de la primera expulsió de casa meva. Pesava 35 kg, !!!... i em devia tremolar el pols... S'ha de ser sàdic per assetjar algú que es troba en aquestes condicions... i una pèssima lliçó per als nens.





Han passat cinc anys i just he recuperat 5 kg. La salut està irreversiblement perduda... convisc a diari amb la disfunció i el dolor, físic i moral. El dany rebut és immens.

Del meu estat no en culparé pas exclusivament al maltractador, hom es fa vell. Tanmateix, evidentment, en te una responsabilitat molt i molt important. Hi ha moltes maneres de matar. Malgrat haver-lo denunciat varies vegades, ell ha impunement destrossat la meva vida i aturat l'obra a Rocaviva, la qual s'ha quedat en un esbós del que podia ser, en perjudici de les persones i del paìs. Una pena tot plegat. Que mai més les autoritats permetin similars situacions en que la barbàrie s'imposi a la cultura, a l'humanisme, als drets més elementals...


La foto del Ton no hi podia faltar.




Moltes vegades he desitjat morir... però un ideal em manté viu: la ferma voluntat de seguir treballant per un món on aquestes coses no passin. On cadascú pugui lliurement desplegar els seus potencials i posar-los al servei de les persones. A mi m'ha estat negat.


Brutal i prematurament aturada l'obra, exiliat de casa meva, vivint mig amagat, he passat de la pedra al píxel. A la pestanya Rocaviva virtual trobaras links on pots veure'n el resultat.




Aquest és el símbol principal de Rocaviva.
Mentre em quedin forces, a ell em mantindré fidel.



 consciència-amor-acció



Obrir les mans,
eixamplar el cor i la ment
elevar l'Esperit



Gràcies a la vostra ajuda, estimats visitants,
hi ha porta nova a la que fou la meva casa.

Esperem que duri... i si no fos així, per favor:
feu costat a les dones de Rocaviva.
No permeteu que el meu calvari es repeteixi.

i, per al bé de tots, defenseu els drets humans allà on siguin atacats.









Reflexions: 

El que ha passat a Rocaviva reflecteix el que passa al món: explotació, violència variada, feixismes disfressats de democràcia...  Quant patiment inútil!... Pobra humanitat! Si això no s'atura tot esclatarà. Tenim massa ignorants, egòlatres, neuròtics i prepotents en situacions de poder. 

Cada humà dintre seu i al seu entorn te feina a fer. 
Tot comença cada dia en cadascú. 
És temps de despertar!


En un món interdependent, on tot afecta a tot, petits i grans tirans, casolans o presidents (i també la induïda autocensura que tant sovint practiquem), haurien de ser superats, per tal d'anar realitzant un desplegament màxim dels potencials humans, per una existència més plenament humana, i vers un país i un món millor.

Necessitem urgent educar-nos i educar en la llibertat i el respecte.
Necessitem, passar de l'animalitat a una plena Humanitat.


Aquesta és l'alquímia a realitzar, la més autèntica, noble i profunda; consisteix en convertir el plom de la ignorancia-inconsciencia-violéncia, en l'or del pacifisme-consciéncia-saviesa. 


Deixant brollar la màgia que portes dintre... 
amb respecte i llibertat, sent tu mateix@, 
col·labores a fer un món millor.

Transcendint condicionaments limitadors, espiritualitzant la matèria i materialitzant l'esperit... transmutant discòrdia en concòrdia, barbàrie en cultura, odi en amor, es transforma la negativitat que massa sovint ens envolta i la que portem dintre: els egoismes que ens compliquen la vida i ens fan infeliços. Això es va fent al ritme de cadascú.

Aquest treball s'inicia automàticament, 
 des del moment que un se'n fa conscient... 
i comença a mirar-se a si mateix, 
als altres i al món des de l'empatia i la compassió. 

Així va sorgint una visió holística, unificada de l'existència, que pas a pas,  condueix  a una  vivència personal més realitzada i feliç... propiciant un món més just, despert, pacífic, saludable i creatiu. 

En aquest camí cada pas és un avanç... cada moment una fita


Cal claredat, reflexionar i actuar...  qüestionar a petits i grans tirans. Rebel·lar-se... revolucionar-se des de la llum... Necessitem justícia i pau, per poder dedicar recursos intel·ligència i energies a generar un món millor i més feliç. 


Necessitem més amor per la vida -la pròpia i la dels altres-, perquè és un gran regal i només una en tenim... perquè som i vivim immersos en una gran màgia i sovint no ens n'adonem... i ens perdem en tradicions caducades, banalitats, consums innecessaris, ànsies de riquesa i poder... egoismes cecs i combats absurds que ens roben vida i felicitat.

Personal i col·lectivament, necessitem un canvi de paradigma respectuós dels drets humans i del planeta. Cada dia és ocasió per practicar. 


Que els variats tirans no ens aturin, 

que la seva obscura acció involutiva ens estimuli i desperti forces amagades: els propis talents, la pròpia màgia, per avançar valents, pas a pas cap a més llum... i  tant que possible expandint-la en l'entorn.

Rocaviva va néixer per estar al servei de les persones.
  per  ajudar cadascú a reactivar la pròpia màgia, a desvetllar el bo i millor de si mateix-a. 
Pas primer per transformar la vida quotidiana 
i aportar positivitat al món.

Rocaviva vol ajudar cadascú a ser més conscient i feliç.


Amb alegria, koratge,  
amor i bonumor, 
sobreposant-se als obstacles,
sempre endavant!










7 comentaris:

  1. No et va entendre el Ton, ... ton!!!

    ResponElimina
  2. Anims.
    He tornat de Mussa. Ahir no podia marxar de Rocaviva..
    Salut!

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostiiiiiiiii es magniffffffiiiiiicccccccc llastima que no ni aguesin , een podries fer alguna més cap on tens la casa

      Elimina
  3. Hoy he visto un reportaje en el "Espai Terra" de TV3 y la verdad es que me a parecido,nos a parecido a mi pareja y a mi un sitio precioso,pero leyendo esto,no entiendo como puede haber personas que se dediquen a hacer mal por hacer mal,no lo entiendo,un lugar así se deveria de proteger de estos ataques,una pena,realmente es una pena.

    Muchos ánimos.

    Un Saludo.

    Paco

    ResponElimina
  4. Justo lo mismo. He visto el reportaje hoy, aunque ya conocía de su existencia, y sigo alucinando con que ningún ente público aproveche el tirón de un lugar tan atípico como éste para adecuarlo al turismo "de calidad" y "con conocimiento".

    www.escapadascortas.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina
  6. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina