VANDALISMES. EXPLICACIÓ I REFLEXIONS




PESTANYA EN OBRES

S'ESTAN REVISANT I AMPLIANT CONTINGUTS
AVIAT ESTARAN DISPONIBLES


Explicació, fotos i reflexions.


En les seves múltiples formes, la intolerància i la violència, generadores de molta por, patiment i mort, són un problema major de la humanitat. Sovint s'exerceixen contra qui és diferent o fa quelcom innovador. Aquest és el cas de Kliment Olm, iniciador del projecte Rocaviva, jo mateix.

Em vaig "retirar del món" per viure en pau i poder desplegar la meva creativitat al servei de les persones, per oferir un espai on aquestes poguessin tenir vivències especials, que els ajudessin a reactivar potencials endormiscats i així millorar la seva vida quotidiana. Desprès d'un llarg periple, vaig trobar el lloc ideal. Però el feixisme  (prepotència-intolerància-violència), em va venir a trobar i em va tallar les ales.

Em desplau haver de parlar d'aquestes coses, però el què no es fa públic no existeix. Conseqüentment, és per a mi una obligació denunciar actes contraris a la bondat i als més elementals drets humans. Per tant, exposo tot seguit un resum dels fets succeïts a Rocaviva, els quals puc documentalment acreditar i les fotos en són prova. 


Vaig arribar a la contrada el 1986, poc temps desprès, vaig començar a patir l’assetjament d’un veí del poble, anomenat Ton, que pretenia forçar-me a marxar. Mai em va voler dir perquè li feia tanta nosa. Va utilitzar insults, amenaces, sabotatge, extorsió... Tot plegat en proporció creixent. Els dos darrers anys, en vàries ocasions es va fer acompanyar de dos menors, als quals alliçonava i que el secundaven. Això era particularment pertorbador. Danyat jo mateix i conscient del dany que els infants rebien.

Intentant a totes continuar l'obra, sempre pacífic i provant de raonar, vaig anar aguantant... fins que, al negar-me a seguir pagant la substanciosa extorsió que m'exigia, la pressió va esdevenir insuportable. Finalment, havent sense resultat buscat mediació i veient que no rebia recolzament de ningú, esgotat i malalt, desprès d'un episodi violent amb testimonis, l'octubre de 2013, vaig  abandonar el lloc i la casa que m'hi havia construït i on vivia. A l'endemà, confiant en els mossos i en la justícia... i en què els testimonis recents serien decisius, vaig posar una denúncia. (si no ho havia fet abans era perquè volia esgotar la via pacífica, i per altres causes que de moment no s'escau explicar). A casa meva ni al lloc ja no hi vaig poder tornar, doncs, havent trencat el llarg i obligat silenci, corria perill de mals majors, que avisat estava.

Així, de viure a casa meva (a la carena d'una muntanya), vaig passar a pagar lloguer per un pis sense sol ni paisatge... i de tenir un hort productiu, a haver de comprar tot el menjar. L'obra aturada, la salut perduda, l'economia a mínims... Seria molt llarg explicar tots els efectes col·laterals de la situació. Molt dolor i patiment.

Dos anys desprès, en un "juicio de faltas" (executat en dos minuts), malgrat haver-hi quatre testimonis esperant al costat i que no van ser cridats a declarar), gravacions de veu i altres proves, l'agressor va ser considerat culpable, d'una sola amenaça !!!... i castigat a pagar 36,00 € de multa!!!  Tot lo altre es va obviar!  Sorprenent. Depriment.

Això va estimular al mal tractador, el qual, veient que tot li sortia tan barat, ja complert l'objectiu de foragitar-me, va continuar atacant l'obra. Enviades per visitants, fotos de nous vandalismes m'arribaven... És colpidor, anar veient com se'n van per terra roques, que amb tant de treball i risc en solitari vas aixecar!... i veure com passen els anys i, malgrat haver repetidament demanat ajut, cap autoritat actua.

Que Rocaviva estès catalogada com a Bé Cultural i que les fotos demostressin la destrossa, tampoc va servir de res. S'havia parlat del tema. Es va enviar dues persones a intentar mediar amb el Ton i van constatar que era inútil. Fins i tot em van dir que havien denunciat el fet. En tot cas, la denúncia no va tenir conseqüències. Amb tot plegat, jo, que confiava en les institucions i en la justícia, em vaig quedar perplex. De fet en estat de xoc permanent.

Davant tanta passivitat, el Ton devia sentir-se immune. A l'agost de 2016, va aparèixer arrencada i esmicolada la porta de la meva casa a Rocaviva, per tal d'atemorir a un xicot que es disposava a cuidar el lloc, i que espantat va desistir. Fets denunciats sense resultat. Indefensió total.

Durant quatre anys no vaig tornar a Rocaviva... Fins a la primavera i l'estiu de 2017 quan, acompanyat per uns amics, ho vaig intentar tres vegades. Els amics, havent patit varis sabotatges van marxar. Unes setmanes desprès jo també,  desprès de ser-hi comminat reiteradament, haver suportat tres apedregades nocturnes sobre la casa (que van fer alguns forats a la coberta), i havent estat físicament agredit en presència d'un testimoni, que em va salvar. Tot va ser inútilment denunciat.

Efectivament, en un segon "juicio de faltas", (també de uns dos minuts), malgrat els antecedents i les denúncies, malgrat continuar la casa sense porta i les destrosses a la vista, malgrat ser altres gestes del Ton conegudes a la comarca, fou declarat innocent !!!.  Més xocant encara: trobant-me jo malalt i deprimit, vaig presentar un certificat mèdic acreditant-ho, per tal de no haver d'acudir al judici. Això no va ser acceptat i, al contrari, se'm va amenaçar amb una quantiosa multa si no em presentava. Tampoc es va acceptar la meva reiterada petició de ser examinat per un metge forense. Tot això fa molt mal.

Han passat més de cinc anys, i les autoritats no han fet  res  per posar remei a tant injusta situació. Trobant-me doncs en indefensió total, ni al lloc ni a casa meva puc posar-hi els peus, sota risc d'anar a parar a l'hospital... o pitjor... doncs, l'odi és cec i, torno a dir, avisat estava. Un tal seguit de bufetades afecta un xic... A tots nivells el dany causat és molt i irreversible. En tot aquest periple, mai vaig respondre al mal tractador en els seus termes, jo sempre inútilment conciliador. Segurament el seu propòsit últim era apropiar-se del lloc i la casa.

Actualment, Rocaviva torna a estar habitada, i la destrucció d'obra s'ha aturat. Ester i les seves filles, són dones valentes,  viuen a la meva casa i porten endavant Rocaviva. Això sí, sota la vigilància de l'inquisidor. Per exemple: el Ton prohibeix l'entrada a la part est de Rocaviva. La meitat de l'obra, torno a dir, declarada Bé Cultural, està segrestada, no es pot visitar. Si algun "malparit turista" (com diu ell), fos sorprès dins la part prohibida, elles tindrien problemes. Coneixent el tarannà de l'inquisidor, segur que altres condicionaments tenen.

Per tant, si un mal dia, al Ton, o als seus deixebles, en la seva prepotència controladora, i convençuts de la seva immunitat, els sembla convenient intentar foragitar-les... si comencen a assetjar-les, insultar-les, trencar coses,  exigir diners...  algú les defensarà?...  
Això em preocupa molt... i és un dels motius principals d'aquest escrit. No voldria que mai elles es trobessin en la meva trista, indefensa i absurda situació.

Per evitar-ho, considero que és el meu deure i responsabilitat deixar constància pública dels fetsper tal que la injustícia i la brutalitat no continuïn impunement la seva nefasta acció. No voldria que les pressions, amenaces  o actes les mantinguessin callades, com callat i controlat em van tenir a mi durant 27 anys... i, en certa manera fins ara.




EXPLICACIÓ DELS VANDALISMES

Encara no s'ha pogut fer un inventari complert de les destrosses. Al seu moment costarà molta feina i diners, reconstruir tot el què ha estat impunement destruït a Rocaviva. El que mai ningú em podrà tornar és la salut... ni el temps... anys de vida perduda... tallada, frustrada quan estava en plena eclosió creativa i en un estadi inicial del projecte. Sobrevisc malalt, traumatitzat per tanta desídia,  injustícia i maldat consentida. Hi ha moltes maneres de matar. 

Especialment greu, és que el projecte quedés brutalment aturat, l'obra inacabada i molta per fer. El mal ocasionat és immens, sota la mirada indiferent de qui s'havia de moure per defensar a l'artista i al lloc (repeteixo, un bé cultural reconegut, patrimoni de tots)

De moment ja s'han perdut irreversiblement cinc anys... i tot ha quedat a mig fer, com deia, moltes obres just esbossades. El Bé Cultural està quedant molt, moltíssim disminuït. A sant de què? Com s'explicarà tot això a les generacions futures? Una pena.




Desprès de les fotos s'amplia la informació 
i


FOTOS

Aquesta roca es troba a l'esquerra, a uns 100 m. de l'entrada. 


Abans i després de passar els vàndals.





SIGNIFICAT DEL SÍMBOL :



El Centre és Vida, Consciència...
El quadrat representa el cos, matèria, fonament...
i també límit, tancament, obstacle...

El triangle és l'ésser humà que,
transcendint impediments, cultivant l'essencial,
obrint-se a la llum,
assoleix l'esfera de l'Esperit.



Aquesta roca es troba al peu de l'anterior. 



la A significa amor.




Així va quedar... i així continua l'entrada a Rocaviva.
-el granit és dur, segurament fou trencat amb les meves eines!-




PECES TOMBADES 

Aquesta peça  suggereix la dualitat i la unitat subjacent. 
El costat del darrere, ara bocaterrosa, també està esculpit.







Ull obert mira enfora, ull tancat endins. 
Aquesta figura té diverses interpretacions.




Ara tombada, la figura principal queda amagada
Es veu el costat del darrere, també treballat.





La peça següent representa alçar la mirada, elevar l'esperit.


tombada




Aquesta representa la interdependència vida-mort.
A la cruïlla espai-temps,
renaixem seguit de les cendres del passat.

Aquest roc està treballat pels dos costats
 -gairebé tots ho estan- l'altre ara queda amagat.






El cercle, símbol primordial.



per terra




Aquest poliedre queda ara amagat sota del cercle.
Formen part de l'anomenada geometria sagrada.





És un gran crit de revolta davant la violència, la guerra i el patiment absurd. 
Va ser tirada avall, queda ara rere el mussol que es veu a la següent foto.   




El mussol simbolitza la saviesa,
potser perquè és un ocell que hi veu de nit.





És un mandala, amb simbologia bàsica.
Igualment part de la geometria sagrada.




El mateix roc per un i altre costat.
Esotèric-interior i exotèric-exterior.
Queda ara marge avall, tirada entre mates.








Formes orgàniques: mostren la relació matèria i esperit
el misteri de com la matèria es fa conscient.






Els mil ulls de Rocaviva: consciència, presència.
Treballada sobre una roca gran. 



Ara només un ull queda visible.



Aquesta representa un menairó, una entitat de la natura. 







Hi han molt ulls a Rocaviva, suggereixen eixamplar la mirada, obrir la ment, posar llum a les foscors... Alliberar-nos d'obscurantismes, hàbits  primitius i dogmes esclavitzants. Es tracta  d'il·luminar la vida... despertar a horitzons més amples i feliços. 




Mutilada: trencar les parts més fràgils, típic



Dos perfils i un frontal.




Hi han peces a les que només han atacat els ulls.
Aquí, tapats amb ciment. 





Significa acció clarivident. 
Des de la claredat i la saviesa, actuar amb honradesa i coherència. 


Tapada amb ciment.



La màgia de l'ull, la visió, la consciència...



tapada amb ciment





Esbós per fer un gran cap meditatiu.
ulls i boca tapats amb ciment





Decapitat, el cap està... o estava, uns marges més avall


queden els claus que el subjectaven




Altres peces tombades:











Em consta que hi han més destrosses i peces desaparegudes.
Algunes només jo les podria detectar.



També va tallar uns quinze roures preciosos.
L'amenaça era tallar-los tots.









 Foto més clara del mandala, que a l'anterior apareix borrós.
endins i enfora, mons dins de mons fins a l'infinit 






TALLER I EXPOSICIÓ A L'AIRE LLIURE

Aproximadament el 2007, vaig intentar obrir el lloc al públic. Al seu estil, el dictador ho va prohibir: els cartells van aparèixer arrencats i partits pel mig. La publicitat, ja editada, no es va repartir. Si venia algú era foragitat. En el daltabaix les fotos es van perdre, la publicitat es conserva. 

Per tal d'ajudar a la meva escassa economia, volia jo vendre peces petites i ceràmiques, però el taller i l'exposició a l'aire lliure van ser atacats. Desprès que les peces comencessin a ser rodolades marges avall... abans que hi anessin totes, les vaig treure i amagar amuntegades. No les van trobar. Estan guardades lluny de Rocaviva a l'espera d'un lloc segur, on tard o d'hora poder-les tornar a exposar. 

Altres peces petites, esparses pel laberint, també solien desaparèixer llençades dins les mates. Cobertes de fullaraca, algunes encara hi deuen ser.

Traslladant l'exposició amb un carretó, em vaig trencar el menisc, que trencat continua. Viure sent objecte de "bullyng" persistent, genera angoixa i tensió crònica, que afavoreixen lesions i accidents. Varis en vaig patir al llarg dels anys: tendinitis, fractures, etz. La llista és llarga. Vaig arribar a estar mig paralític. Les conseqüències perduren. 

El 2012 va aparèixer un mediador, a contracor vaig accedir a les exigències del Ton: podia ensenyar als visitants les peces que jo havia fet i passar pels camins que jo havia obert, si li donava un 30% del que aportessin les visites !!! Vaig pagar, però, com jo ja sospitava, al 2013, li va semblar poc i en volia més. M'hi vaig negar i és quan l'assetjament va multiplicar-se i vaig marxar. Això és el que ell realment volia, no diners que ja en té molts. Hi ha un document, amb cinc signatures, que dona fe del pacte del 30%







Així va quedar l'exposició i abandonat el taller a l'aire lliure.





Tòtems de fusta  arrencats del seu lloc 
i posats com a barreres, altres van desaparèixer.












LA CASA

Construïda per mi mateix. 
Amb materials humils, reciclatge i sense eines elèctriques. 
  La vaig habitar durant 27 anys. 
Jo foragitat, també va ser atacada.


 


LA PORTA





 arrencada, i part del marc !

La voluntat era atemorir a un candidat a cuidador...
que va reparar la destrossa.



Porta provisionalment reparada. 



Resposta del Ton, estil màfia: porta trinxada !!!






Desprès, algú hi va posar una manta!
Gràcies.





Una casa sense porta va camí de ser una runa:
 intempèrie, robatoris, ratolins... 
Va estar sense durant quasi dos anys.
 Gairebé totes les meves pertinences havien quedat dintre. 
Les més seductores van desaparèixer.
Els ratolins s'hi van instal·lar.


Alguns efectes col·laterals. 



Bona part dels meus llibres desapareguts o destrossats.





El parquet abans i desprès.








La cuina abans i desprès. 







Jo també feia ceràmica, 
molta estava amagada i es va poder recuperar, 
l'altra va ser trencada o va desaparèixer.







Davant la casa i al voltant, destrossa i brutícia.





SENYALITZACIÓ

Quatre pedres gravades (amb el permís de l'Ajuntament i els propietaris), que hi havia des del poble senyalant el camí, van ser destruïdes (presumiblement amb les meves eines!!!), o tapades amb ciment. Així continuen. Cas de ser restaurades, avisat  estic que les tornarà a trencar o tapar.

Abans...


i desprès






i desprès






Destruïda o tapada tota senyalització, les persones que volien visitar sovint es perdien...  i si arribaven, sovint n'eren expulsades pel mateix individu!. (També em consta que algunes vegades va cobrar). En canvi, quan a instàncies seves i perquè hi anava molta gent van tancar Rocaviva, ho van senyalitzar des de la carretera general !!!

Els cartells es van treure en reobrir... i encara ara no se'n ha pogut posar cap per anunciar que Rocaviva existeix !!!  A nivell de senyalització només va existir per tancar-la.  Sorprenent !!! 














El cotxe

Ja vivint a la Seu d'Urgell,  el meu cotxe va ser vandalitzat.  Tant que la policia municipal el va retirar en considerar-lo un perill públic. Va estar fora de circulació durant tres anys. En recuperar-lo, i tenint-lo aparcat prop d'on vivia, encara em van arrencar un retrovisor dues vegades. Casual?... i del pis on vivia en vaig ser expulsat per la propietària... resulta que el Ton la va visitar... Sense comentaris.

Ara, per evitar possibles nous assetjaments, no he dit a ningú on visc i no hi vaig gaire a la Seu. Millor no trobar-lo pel carrer... i més desprès de parlar, com faig ara, pública i clarament, trencant així el llarg i obligat silenci. 











Han passat cinc anys i just he recuperat 5 kg. La salut està irreversiblement perduda... convisc a diari amb la disfunció i el dolor, físic i moral. El dany rebut és immens... i les conseqüències m'afectaran la resta de vida.

Del meu estat no en culparé pas exclusivament a l'inquisidor, hom va envellint. Tanmateix, evidentment, en te una responsabilitat molt important. Com deia, hi ha diverses maneres de matar, la seva és lenta. Malgrat haver-lo denunciat varies vegades, ell ha impunement destrossat la meva vida i aturat l'obra a Rocaviva, la qual, repeteixo, s'ha quedat en un esbós del que podia ser, en perjudici de les persones i del país. Una pena tot plegat. Que mai més les autoritats permetin similars situacions, en que la barbàrie s'imposi a la cultura, a l'humanisme, a la ética i als drets més elementals. 



Mai ningú em podrà rescabalar pels diversos danys: físics, psicològics, econòmics, artístics... Esgotat per tanta dificultat seguida, moltes vegades he desitjat morir... però un ideal em manté viu: la ferma voluntat de seguir treballant per un món on aquestes coses no passin. On els Drets Humans siguin respectats i cadascú pugui lliurement ser ell mateix, desplegar els seus potencials creatius i si vol posar-los al servei de tothom.  Això transformaria la vida quotidiana de cadascú i finalment el món.



Desprès de molt buscar-la, havia trobat la meva vocació, i a ella em vaig aplicar amb totes les forces, fins a no poder més. La meva vida estava plena de sentit. M'apassionava treballar la pedra, obrir camins, conversar amb els visitants... Privat d'això i buscant sortida i sentit, he passat ara de la sòlida pedra al efímer píxel. Això em manté viu.

A la pestanya Rocaviva virtual, trobaràs links on pots veure'n el resultat.
  



Aquest és el símbol principal de Rocaviva.
(es presenta en versions diferents)
Mentre em quedin forces, a ell em mantindré fidel.



 consciència-amor-acció



Obrir les mans,
eixamplar el cor i la ment
elevar l'Esperit



Gràcies a la vostra ajuda, estimats visitants,
hi ha porta nova a la casa.

Esperem que duri... i si no fos així, per favor:
feu costat a les dones de Rocaviva.
No permeteu que el meu calvari es repeteixi.

i, per al bé de tots, defenseu els drets humans allà on siguin atacats.









Reflexions 

És paradoxal, que un convençut pacifista com jo, es trobés amb un tal energumen. Quan intentava induir-lo a reflexionar, es fotia de mi: fantasma, mentider, imbècil, capellanet... fins i tot de nazi m'acusava!  Personatges així, són malalts dels que la bona gent hauríem d'estar protegits.

El que ha passat a Rocaviva reflecteix el que passa al món: cinisme, explotació, violència variada, feixismes disfressats de democràcia...  Quant patiment inútil!... Pobra humanitat! Si això no s'atura tot esclatarà. Tenim massa ignorants, egòlatres, neuròtics i prepotents en situacions de poder. 

Cada humà dintre seu i al seu entorn te feina a fer. 
Tot comença cada dia en cadascú. 
És temps de despertar!


En un món interdependent, on tot afecta a tot, petits i grans tirans, casolans o presidents (i també la induïda autocensura que tan sovint practiquem), haurien de ser superats, per tal d'anar realitzant un desplegament màxim dels potencials humans, per una existència més plenament humana, i vers un país i un món millor.

Necessitem urgent educar-nos i educar en la llibertat i el respecte.
Necessitem, passar de l'animalitat a una plena Humanitat.


Aquesta és l'alquímia a realitzar, la més autèntica, noble i profunda; consisteix en convertir el plom de la ignorancia-inconsciencia-violéncia, en l'or del pacifisme-consciéncia-saviesa. 


Deixant brollar la màgia que portes dintre... 
amb respecte i llibertat, sent tu mateix@, 
col·labores a fer un món millor.

Només transcendint condicionaments limitadors, espiritualitzant la matèria i materialitzant l'esperit... transmutant discòrdia en concòrdia, barbàrie en cultura, odi en amor, es pot anar transformant la negativitat que massa sovint ens envolta i la que portem dintre: els egoismes que ens compliquen la vida i ens fan infeliços. Això es va fent al ritme de cadascú.

Aquest treball s'inicia automàticament, 
 des del moment que un se'n fa conscient... 
i comença a mirar-se a si mateix, 
als altres i al món des de l'empatia i la compassió

Així va sorgint una visió holística, unificada de l'existència, que pas a pas,  condueix  a una  vivència personal més realitzada i feliç... propiciant un món més just, despert, pacífic, ecològic, saludable i creatiu. 

En aquest camí cada pas és un avanç... cada moment una fita


Cal claredat, reflexionar i actuar...  qüestionar a petits i grans tirans. Rebel·lar-se... revolucionar-se des de la llum... Necessitem justícia i pau, per poder dedicar recursos intel·ligència i energies a generar un món millor i més feliç. 


Necessitem més amor per la vida -la pròpia i la dels altres-, perquè és un gran regal i només una en tenim... perquè som i vivim immersos en una gran màgia i sovint no ens n'adonem... i ens perdem en banalitats, consums innecessaris, ànsies de riquesa i poder... egoismes cecs i combats absurds que ens roben vida i felicitat.

  Cadascú i tots, necessitem, un canvi de paradigma, respectuós dels drets humans i del planeta.
Cada dia és ocasió per practicar. 


Que els variats tirans no ens aturin, 

que la seva obscura acció involutiva ens estimuli i desperti forces amagades: els propis talents, la pròpia màgia, per avançar valents, pas a pas cap a més saviesa... i  tant que possible expandint-la en l'entorn.



Rocaviva va néixer per estar al servei de les persones.
  per  ajudar cadascú a reactivar la pròpia màgia, 
desvetllar el bo i millor de si mateix-a. 
Pas primer per transformar la vida quotidiana 
i aportar positivitat al món.

Rocaviva vol ajudar cadascú a ser més conscient i feliç.


Amb alegria, koratge,  
amor i bonumor, 
sobreposant-nos als obstacles,
sempre endavant!










7 comentaris:

  1. No et va entendre el Ton, ... ton!!!

    ResponElimina
  2. Anims.
    He tornat de Mussa. Ahir no podia marxar de Rocaviva..
    Salut!

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostiiiiiiiii es magniffffffiiiiiicccccccc llastima que no ni aguesin , een podries fer alguna més cap on tens la casa

      Elimina
  3. Hoy he visto un reportaje en el "Espai Terra" de TV3 y la verdad es que me a parecido,nos a parecido a mi pareja y a mi un sitio precioso,pero leyendo esto,no entiendo como puede haber personas que se dediquen a hacer mal por hacer mal,no lo entiendo,un lugar así se deveria de proteger de estos ataques,una pena,realmente es una pena.

    Muchos ánimos.

    Un Saludo.

    Paco

    ResponElimina
  4. Justo lo mismo. He visto el reportaje hoy, aunque ya conocía de su existencia, y sigo alucinando con que ningún ente público aproveche el tirón de un lugar tan atípico como éste para adecuarlo al turismo "de calidad" y "con conocimiento".

    www.escapadascortas.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina
  6. Un lloc realment màgic. Als nens els hi encanta ja que és anar descobrint, a cada passa, una nova escultura. Una llàstima i una vergonya que ningú posi remei a aquests actes vandàlics.

    ResponElimina