LLIBRE

El juliol de 2011, l'Editorial Setzevents publica un llibre d'en Climent Olm. Té 541 pàgines, de les que gairebé la meitat són fotos. Aquí presentem només una part del text. Títol: 

La vida és…,

MÀGIA EN ACCIÓ

AQUEST ÉS UN LLIBRE MÀGIC,

convé llegir-lo a poc a poc

En el “món civilitzat” tot va molt ràpid..., estem habituats a consumir sense mesura, també els llibres. Tots anem, cadascú a la seva manera, a la recerca d’una intuïda, potser perduda, desitjada pau i felicitat..., però ho solem fer per estranys camins: àvids, ansiosos..., i com més correm, més tot s’accelera. Accelerats, estressats, es fa difícil apreciar la bellesa i màgia de la vida, que sovint sol transcórrer preocupada, banal, mancada de sentit. Així, atrapats en inèrcies vàries, inconscientment ens apartem del que en veritat busquem.

            Per relaxar-se, degustar la vida, convertir-la en Vida..., és adient alentir el pas, observar, reflexionar..., desaccelerar...

...deixar espais..., donar-se temps.

            Art, literatura i poesia, són aquí instruments, vehicles, camins..., reflecteixen forces positives, subtils però poderoses, latents en tot ésser humà i que necessiten realitzar-se.  Suggereixen desvetllar el més autèntic, tot allò que, sovint una mica desorientats, busquem allà on no és... Convé orientar-se..., cultivar la pròpia màgia, practicar...

            Si no s’exercita, la teoria esdevé inútil i enganyosa: ens pensem saber allò que, en realitat, ignorem. La comprensió a nivell intel·lectual és molt important, però insuficient si es cultiva en detriment del ser, del sentir..., si no esta prou integrada en la vivència quotidiana.

            La repetició intel·ligent, cor i ment oberts, és una de les claus de l’eficàcia. Aprenem sobretot volent aprendre, repetint, perseverant..., d’aquesta manera aconseguim assimilar realment nous coneixements i experiències. Una aproximació ràpida és forçosament superficial i generalment s’oblida fàcil. És insistint, reflexionant, practicant..., que s’aprofundeix i eixampla, permetent així una progressiva integració.

            En conseqüència, i també per raons que explicarem, certs elements que considerem bàsics, són aquí repetidament observats, presentats amb variants i des d’angles diversos.

Cada plana és un exercici, reflexió, meditació...,

...vehicula possibles experiències terapèutiques, místiques, màgiques. En haver estar pensades per ser llegides d’una a una, sovint no esgoten el tema, que és reprès, investigat o complementat en altres llocs, irregularment repartits al llarg del llibre.

            Solapant, intercalant, tot plegat funciona a manera de fragments, de parts independents però entrelligades: una mena de puzle en el que, tenint cada peça sentit per sí mateixa, a la vegada forma part d’un conjunt més gran, que amplia la visió global i va proporcionant una vivència més completa, en la que la part i el tot es realimenten  recíprocament.

            Atès que el text en general, a causa de la seva naturalesa pedagògica i funcional, resulta reiteratiu, i endemés està concentrat —igual que una medecina o un licor—,  demana ser llegit, explorat, viscut a petites dosis. Altrament cansa, embota: desgastada per l’excés d’una aproximació rutinària o massa enfocada en l’intel·lecte, les paraules esdevenen buides, monòtones, el sentit profund es dilueix..., la màgia es perd.

            És doncs convenient una aproximació tranquil·la, pausada, com si fos única, endinsar-se de forma contemplativa en cada pàgina..., recordant que és una mena de fractal..., eco proper o remot de totes les altres.

            Llegint i rellegint amb atenció frases en les que hom denota particular ressonància, sentint-les..., esdevenen energies transformadores que, a la manera d’una oració, invocació, mantra..., relaxen, pacifiquen, condueixen al present, eleven el nivell de consciència. De forma natural, això va eliminant programacions negatives, creant nous circuits neuronals...

Repetint, es convoquen  aquelles energies o qualitats que s’invoquen.

            És convenient llegir la primera part d’aquest llibre seguint l’ordre, en lectures posteriors s’aconsella obrir-lo a l’atzar..., amb actitud receptiva, deixant-se guiar per la intuïció o necessitat del moment. 

Explorar a fons una sola plana ja ens pot dur lluny.

Paraules i conceptes

Perquè paraules i conceptes són la matèria prima d’un llibre, és convenient recordar la seva naturalesa volàtil, dual, ambigua i contradictòria. Anomenen però no comuniquen. La mateixa expressió té per a cadascú connotacions i matisos diferents. Endemés no són la cosa ni el fet, sinó simples instruments, etiquetes..., cartells susceptibles d’assenyalar el món real: la realitat vivent que hi ha darrera les paraules..., això que ets i t’envolta.

            Convé obrir-se, deixar entrar el “llenguatge poètic”, llegir-sentir entre línies. Efectivament, entendre a nivell intel·lectual és molt important, però insuficient. De manera especial ens adrecem al Cor, al Sentir.

            En general, com dèiem, el text  està comprimit..., el significat s’expandeix a mesura que es va aprofundint en la lectura i especialment en un mateix, en la pròpia vida, en la pròpia màgia..., que d’això es tracta.

            Rellegir certes “veritats” i frases evocadores, aprofundir en elles mental i sensitivament, és una eficaç manera de ressonar i harmonitzar-se amb les energies i vivències que vehiculen.

Invocant la Llum, aquesta arriba.

Aprofundint en la lectura

El conjunt del llibre ofereix un viatge iniciàtic, un mètode flexible i adaptable a cadascú que, simplement llegint amb atenció, es va poc a poc instal·lant i, reactivant l’esperit, pot conduir a vivències portadores de presència que faciliten explorar-te i explorar. Tot plegat genera un constant exercici d’elevació que ajuda a superar estats negatius, per poder-se obrir a noves dimensions, des de sempre potencialment latents.

            Convidem sovint a prendre consciència del present, perquè és el punt àlgid on es desplega la vida: tot ha succeït, succeeix i succeirà en el present, no existeix altra cosa. És el centre del nostre ser, de totes les possibles vivències. Tenim la sensació d’avançar en el l’espaitemps, tanmateix, de fet vivim en un etern present: sempre és aquí i ara.

             El passat és història, però, quan el rememorem, ho fem des del present. El futur és incògnita que imaginem des del present.

            Proposem reactivar l’autèntic, eixamplar la visió..., obrir-se al Camp Unificat, a la Unicitat..., a la Globalitat Humana i Còsmica de la què en som part inseparable. Això dóna pau i sentit profund. Cultivar aquestes i similars experiències, llegint, investigant, sentint, jugant..., de manera espontània les consolida. Genera lucidesa, obertura i la facultat d’aplicar-les a l’existència quotidiana. Indueix un desplegar creixent de les nostres millors qualitats, en elles hi ha consciència, fluïdesa, felicitat.(*)

*Per potenciar els aspectes citats, aconsellem una lectura meditativa. Fatiga o avorriment indicarien que convé moderar el ritme.

Aquest llibre sembla tenir moltes pàgines...

I REALMENT NOMÉS EN TÉ UNA

Aquesta.

la què ara estàs llegint

Les altres no existeixen.

fins que les mires

Igualment...,

tu ets més que la pròpia imatge,

que la teva història...,

nom, ego, possessions i circumstàncies.

També la teva vida sembla tenir moltes pàgines...,

anys, mesos, dies, hores, minuts...

I EN TÉ NOMÉS UNA,

la que ara estàs vivint.

Tot allò altre és fantasia...,

memòria, imaginació...

El present és conseqüència del passat...

i el passat del present,

perquè només des del present pots mirar el passat...

O imaginar el futur.

Tot es concentra en un punt:

Consciència.

Aquesta que ara està llegint.

Mirant..., sentint..., pensant...

L’instant que no s’atura

Què és la Màgia?
 

En aquest llibre es parla molt de màgia, paraula subjecta a variades interpretacions, depenent dels esquemes de cadascú. La usem aquí en la seva vessant clarament humanista, positiva, il·luminadora... la que es manifesta en certs personatges mitològics: Krishna, Merlin... o reals: Buda, Jesús, Gandhi, Jung... Màgia és recerca, percepció i expressió de l’essencial. És això que de forma vaga o clarament enyores i constantment busques.

           

            Observant-te i observant amb atenció...  no és evident que en tot i cada cosa, hi batega una indescriptible aura de misteri...?, quelcom que sorprèn, fascina i sobrepassa? Sí, la vida sencera és una màgica aventura!

            Aquest sentiment fou segurament el primer motor de la civilització, la primera manera d’apropar-se a sí mateix, als altres, a la Natura, al Cosmos. D’aquí neix una tradició primordial, bàsicament panteista, un cos de veritat comú que, de manera natural, genera i transmet coneixement. És un valor col·lectiu, un arquetip basat en l’experiència viscuda i fixat en la memòria genètica... que pugna per realitzar-se en cadascú.

            Habitualment el concepte de màgia indica fenòmens que no tenen explicació... però, en el fons, alguna cosa la té...? La comprensió intel·lectual és forçosament limitada, tanmateix, l’interrogant porta a la investigació... i aquesta augmenta el saber, obre noves visions, desvetlla l’esperit.

Màgia és saviesa

...és la creixent capacitat d’usar el ser i el saber de manera lúcida, harmoniosa... i el valor de posar-los al servei de nobles objectius.

            És avantpassada de la ciència i base de totes les tradicions, filosofies i religions. Però, havent perdut algunes d’elles la puresa primigènia, esdevingudes molt poderoses i dogmàtiques, l’associaren a tota mena de supersticions i fou desacreditada i molt perseguida.        

            Així, magues i mags van ser etiquetats de bruixes i bruixots, gran anatema... uns i altres candidats a l’extermini. No ens confonguem! Els vertaders mags, no són persones estranyes i amb dubtoses intencions... són, com els famosos Mags d’Orient, éssers espirituals... portadors de Llum, guies, ajudants... pioners d’un món millor.

Màgia és amor, pau, alegría

consciència de ser

És això que ens fa realment Humans... la guspira vital. Cultivar-la reactiva l’essència, l’endormiscada energia i autenticitat de l’infant, gran potencial d’obertura i creativitat... Màgia és meravellar-se davant la vida, aprendre a gaudir-la i estar-ne agraïts, és expressar, compartir... redescobrir-se a si mateix... l’únic camí que porta a esdevenir adults veritables.

  Assegura que l’existència no té per què ser avorrida, ni entesa com un seguit de penosos problemes i conflictes, sinó com un joc magnífic... un singular i enigmàtic procés, en el què la consciència personal pot experimentar nivells progressivament més alts i assolir creixent saviesa i felicitat... acomplint així un propòsit universal que, petits com som, ni podem imaginar... però sí viure de manera plena i responsable.

  Explica que tot sobre la Terra és incomprensible expressió del Cosmos, del Gran Esperit... que cada cosa i ésser, aparentment individual és un aspecte de la Consciència Universal... sempre present.

  La filosofia perenne i la física quàntica afirmen que, en el sentit profund de la paraula, potencialment tots els humans som mags, car tot està relacionat i tots podem utilitzar el Poder Creador a través del pensament, paraula i acte... o, dit altrament: a través nostre desplega un Gran Misteri.

  Reactivar la pròpia màgia és amorós acolliment del propi ésser... de l’existència tota... immersa en la meravellosa immensitat de l’Univers.

 El Gran Esperit és el Gran Mag...

el Gran Il·lusionista que del no-res ho treu tot.

El que no té nom ni rostre...

perquè és tots els noms i tots els rostres.

N’ets un esclat

A (*)

Significa elevació.

Accentua, potencia, valoritza.

Modificant l’habitual grafisme,

el transforma en quelcom diferent.

Conservant el sentit bàsic del mot,

li dóna més ampli i profund sentit.

Renova velles i sovint gastades paraules,

dignifica, exalta, il·lumina...

allibera...

les eleva a una nova dimensió.

A

Rescata l’Amor.

Explica, expandeix, sacralitza la Màgia.

Singularitza Maga i Mag.

Creant un nexe entre paraules distintes,

comparteix i amplia significats,

genera entre elles un fil de Llum...

altres nivells de lectura.

Relaciona, connecta... suma i multiplica,

mostra el vincle que les uneix.

A

Evoca la Màgia...

flueix entre línies,

ara és aquí.

*La A (A subratllada) diferencia la Màgia aquí explicada, la purifica de les moltes etiquetes, despectives i condemnatòries que li han estat enganxades.

Travessant el quE és conegut

s’arriba al desconegut.

Certament hi ha altres mons.

No els busquis lluny... són ben propers.

Estan aquí... al teu voltant.

I en tu mateix

En l’ordinari s’amaga l’extraordinari.

EN CADASCÚ UNA MAGA, UN MAG

Només tu pots realitzar la pròpia màgia.

SER TU MATEIX ÉS POSSIBLE

Certs somnis semblen bogeria... fins que es realitzen.

L’existència va passant... no tornarà.

Aquest és un espai de transformació

Facilita transcendir obstacles...

superar sofriments,

descobrir l’essencial.

Convoca a viure el present...

eixamplar horitzons.

                       

AJUDA A REACTIVAR LA PRÒPIA MÀGIA

Els teus tresors.

Reactivar la pròpia màgia  

 és cultivar consciència i saviesa.

POTENCIAR EL MÉS AUTÈNTIC I SAGRAT

des de sempre latent en cadascú.

És il·luminar la inconsciència-ignorància,

principals barreres en el camí de la vida,

origen de molt sofriment.

REACTIVAR LA PRÒPIA MÀGIA

és despertar, pacificar, elevar...

Obrir cor i ment,

recuperar l’esperit perdut.

SER TU MATEIX

realitzar-te.

  Aventura apassionant

Cultivar la pròpia màgia és...

PRACTICAR EL BON AMOR I EL BON HUMOR

posar la intel·ligència al servei del Cor.

Alegria

Agraïment

PRESENTACIÓ

Nosaltres som ”indis”... una tribu molt petita. Ens acullen altes muntanyes, en un remot indret d’aquest bell planeta blau... la Mare Terra.

            Les nostres condicions de vida no han estat ni són fàcils... però són un paradís en comparació amb altres “indis” menys afavorits, sotmesos encara a tota mena de pressions, arbitrarietats i grans desventures. 

            L’occidentalització generalitzada ha portat moltes coses bones, però altres de terribles que han generat, durant molts segles i fins ara, enormes injustícies, grans violències... molt sofriment i mort arreu del món.

            Per a nosaltres, “l’home civilitzat” —tot humà endurit, irrespectuós, explotador— és un estrany  germà. En el decurs del seu arrogant i precipitat caminar, s’ha allunyat, en general, de la Naturalesa i del més Noble i Autèntic de sí mateix... del més important i vital... de la pròpia màgia!

            Havent descuidat el més bàsic, ha quedat un xic atrapat en els propis invents. Poder, comoditat i abundància material no el satisfan, sempre en vol més. Endormiscat l’esperit, sovint la seva vida esdevé intranscendent, frustrant, mancada de sentit. Tot plegat provoca greus desequilibris i a tots nivells variades disfuncions que estan posant en perill a sí mateix i a tota la Humanitat.

            Prendre plena consciència de l’obstacle és requisit imprescindible per poder-lo superar. Entenem que el vell i decadent sistema patriarcal condueix inexorable a grans pèrdues ecològiques, humanes, culturals i espirituals. Donem aquí un missatge d’alerta i esperança. Assegurem que tota persona, cada ésser, cada cosa... té el seu lloc i la seva funció sobre la Terra. Cadascú i tot hauria de ser respectat i potenciat en allò millor. Així, personalment i social, creixeria l’equilibri,  l’harmonia... i  l’alegria!

            Proposant alternatives, per tot arreu s’alcen nombroses i diverses veus. Som molts que estem en camí, cada dia més, fermament compromesos a investigar i transcendir les pròpies limitacions... Despertant la consciència, reactivant la pròpia màgia, ens projectem positivament en l’entorn.

Això fent, el convertim en quelcom millor.

Aquest llibre s’ha fet per a tu,

“indi o civilitzat”.

Tots som fills del Gran Esperit.

Màgicament,

ÉS ARA A LES TEVES MANS

Instrument de meditació i contemplació,

catarsi i revelació.

Proposa avançar...

vers un món personal i social pacificat.

Més despert... conscient... savi...  

MÉS MÀGIC

En el què cada ésser humà,

tot col·lectiu...

LA NATURALESA SENCERA

sigui reconeguda i respectada...

ESTIMADA,

com part inseparable de la pròpia vida.

Patrimoni i riquesa de cadascú i de tots.

MANIFEST INDI

Qui som els “indis”?

El nadiu americà és segurament el més mediatitzat de tots nosaltres. Però se sol oblidar —o no agrada mirar— que en similars circumstàncies s’hi han trobat al llarg de la Història molts milions de persones — i ens hi trobem encara —, en cada continent, en tot el planeta.

            Minories, ètnies, pobles i nacions... estan sotmesos a diferents formes d’ocupació i servitud. Més o menys desposseïts de llibertat, terres, riqueses, llengües, cultes i cultures. Ofegada l’expressió, segrestat el propi esperit, retallades les ales..., utilitzats, explotats, integrats o marginats..., forçats a diversos graus de destrucció... fins al genocidi.

Per extensió, a tots ells anomenem “indis”.

            Per tot arreu, la voracitat colonialista, filla de l’inconsciència i l’ignorància, del més atàvic egocentrisme, continua, amb altres noms i noves estratègies, les seves activitats invasives, depredadores.

            Fins i tot envers les pròpies minories sotmeses i petites nacions annexionades, les “grans nacions” realitzen aquestes abusives i terribles pràctiques..., menystenint drets fonamentals i provocant sofriments i desgràcies de tot ordre. En el casos extrems, que són molts, directa o indirectament, ocasionant milions de morts físiques i espirituals... a causa de la opressió, guerra, fam, misèria, malalties...  Circumstàncies en molts casos evitables, havent-hi com hi ha coneixement i recursos suficients.

            L’egoisme cec, ebri de riquesa i poder, segueix depreciant la Vida, ignorant l’irreemplaçable i immens valor Humà i Ecològic del que s’està marginant i destruint, sovint de manera irreversible. Obviant la negativitat, frustració, agressivitat, odi i culpa que això acumula en uns i altres... i tots els desastres, conflictes, guerres i terrorismes que se’n deriven. Desdenyant l’evidència que tot està relacionat i per tant, el que el es fa o deixa de fer a cada Ésser Humà i a la Natura, afecta d’una o altra manera al planeta sencer... a tots i cadascun dels seus habitants. 

És hora d’impulsar nous valors... transitar altres camins

La mare terra, esperit còsmic

Aquest immens i màgic escenari...

nau galàctica... preciós jardí... casa de tots.

És Gran Misteri la simple existència.

Bilions d’éssers compartint un petit planeta...

girant en la perifèria d’una petita galàxia...

envoltats de milions de galàxies.

Ara mateix, simultanis... naixent, vivint, morint.

Insignificants, en l’etern, durem un instant...

i tanmateix immensos, perquè...

tota la vida, cada dia, aquest instant, és immens regal,

únic, irrepetible en l’espaitemps.

La Humanitat i cada persona és singular aventura.

Venim de lluny... avançant entre plaer i dolor.

Estem en Camí, buscant la Llum...  la Pau...

enyorant un Paradís potser perdut... o mai trobat,

sempre latent en el present.

Som ara en un punt crucial.

La crisi a tots nivells porta a grans transformacions.

Més que mai és necessari aturar perilloses inèrcies,

accedir a visions més àmplies,

activar noves realitats.

Aquesta és la feina:

Despertar, Reconciliar, Unificar...

Comença per Respectar-te i Estimar-te Realment,

només així podràs Respectar i Estimar als altres.

Cadascú des del seu lloc i circumstància.

Cultivant la pròpia màgia

Explicació

La Terra és un Paradís de gran bellesa i possibilitats infinites, un ecosistema en el que tot es relaciona amb tot. L’individu no es pot considerar un element aïllat. Som inseparables del medi que habitem, físic i social, amb ell interactuem, intercanviem constantment... La Mare Terra és indivisible, una sola cosa..., igualment la Humanitat.

    

            De la mateixa manera que en el planeta tot és interdependent, també ho són en cadascú cos-ment-esperit-entorn. Res existeix per sí mateix. Tot depèn de tot i tot afecta a tot. Cada ésser es reflecteix en tots els altres.

            Per tant, puntual o crònic, el maltracte a qualssevol nivell, dificulta i en molts casos impedeix un creixement plenament humà..., obstaculitza el desplegament de la pròpia màgia. Aquest fet ens porta a tocar temes de caire humanista i ecològic, a plantejar una visió globalitzant i una espiritualitat activa, responsable, lliure.

            Vivim en un món atrapat en variades misèries, això dificulta curar-se de la malaltia, de la disfunció o de la carència col·lectiva, i és al mateix temps un poderós estímul per aconseguir-ho. Una situació més i més insostenible fa imperatiu cercar alternatives.

            De forma generalitzada s’ha desenvolupat molt l’individualisme: un extremat sentit de separació i d’importància personal. L’egocentrisme és el que enfosqueix, amaga o arrasa el Paradís. Conscients de la interdependència de tot i tothom, cultivar l’altruisme és imprescindible.

            Qualsevol canvi positiu a escala individual, pot a priori semblar irrellevant en relació al conjunt. Tanmateix, és aquest “petit canvi” què genera transformació. Històricament és així com succeeix: la “novetat” es fa sentir en determinats àmbits i, lenta o ràpidament, s’escampa fins assolir una massa crítica, que finalment produeix el salt a formes noves. D’aquesta manera, el que semblava improbable es realitza i tothom ho reconeix com normal. Així s’amplia la visió, es renova el paradigma. És a dir, el tarannà col·lectiu, el consens general, l’esperit de l’època...

            Davant la crisi general, material i de valors, procurem apartar el pessimisme, mal conseller. Preferim cultivar un realisme-optimista. Estem convençuts que volar alt i practicar aspectes positius és gran medicina.

Som apassionats amants de la Utopia

Proposem pacificar cor i ment,

reactivar l’esperit

Aprendre a navegar més lúdica i serenament el riu de la Vida..., aquest rar i sorprenent viatge! Plantegem un retorn a la simplicitat, creativitat i puresa primigènia. Tant que possible, recuperar l’autèntic.

            Convé retrobar l’esperit de joc, espontaneïtat, alegria i lleugeresa. Idealment, treballar és jugar, i viure és jugar..., l’existència és un gran regal. Però, arrossegats per l’inèrcia col·lectiva, sovint ens n’oblidem..., i tot plegat esdevé un combat contra nosaltres mateixos, tot i tothom. És temps de posar fi a tants segles de maniqueisme, aquesta mena d’esquizofrènia col·lectiva, causa de tanta divisió, disfunció i sofriment.

            Posem gran èmfasi en la interdependència, en la Unitat subjacent a tota diferència i en l’Amor com energia bàsica, motor de consciència, empatia i solidaritat. Parlem de que relativa, transitòria, misteriosa i màgica és la vida..., dels obstacles que interfereixen la seva eclosió i suggerim com superar-los, vers una vida més plena, responsable i feliç.

            Evoquem molt el present..., perquè és l’únic temps real. Cada pàgina convida a viure’l plenament, a reactivar la pròpia màgia:

Ser tu mateix.

            Reprenem així postulats eixits de la tradició màgica-espiritual de la Humanitat, el  que s’anomena filosofia perenne..., és a dir, el rerefons comú, més o menys esotèric de moltes filosofies i religions, corroborats per les descobertes de la física i la psicologia d’avantguarda. No ens allarguem ara en aquestes qüestions..., confiem que al llarg del llibre s’aniran mostrant per sí mateixes..., explica més una vivència que mil paraules.

            Al llarg del temps, amb millor o pitjor fortuna, moltes dones i homes valerosos han treballat en aquest sentit: elevar el nivell personal i col·lectiu, despertar i ajudar a despertar el millor de cadascú, el més profund i veritable. Amb aquesta humil aportació continuem la seva Obra.

BON VIATGE

Apartant vels... Obrint-nos a més llum

Diu la llegenda que Buda, després d’un llarg camí, arribat a les portes del Nirvana (pau, harmonia, felicitat), va dir-se: que bo seria poder-ho compartir!... Mirant enrere observà la humanitat sofrent, i el va envair un gran amor i compassió. Pensà: no puc entrar si tots no entren amb mi, i així va ser que va retornar al món..., per ensenyar el camí de l’alliberament.

            També Jesús, igualment amorós i compassiu, predicava i practicava “un món millor i un cel per a tots”. Deia que estimar-se i estimar era essencial: “L’Esperit que és en mi, és en  vosaltres. Tots som germans”

            Com Buda, Crist i tants altres mestres que ens han guiat i guien, entenem que amor, empatia i solidaritat són necessaris. Que no es troba sentit profund ni plenitud buscant exclusivament la pròpia felicitat...

            Com dèiem, la Terra sencera és un inconcebible ésser viu. Un tot indivisible i recíprocament dependent. Per tant, que bo seria, per cadascú i per tots, tenir més joc, més comèdia i menys tragèdia... Que bo prendre consciència i poder generar canvis propiciadors d’una existència més plena..., despertar a nivells més positius,  creatius..., màgics!

            Shun-li preguntà a Xuang-tzu, què fer per assolir la il·luminació. Aquest respongué: “Has menjat i rentat el bol...?, has escombrat la teva cambra...?”. Les coses comencen pel principi, per la base. 

            Entenem que és bàsic realitzar la pròpia màgia..., i compartir-la. Viatjar i ajudar a viatjar..., des de la carència material i espiritual, vers una existència digna que ens permeti esdevenir més plenament humans...

Aquí es juga... a baixar el Cel a la Terra i elevar la Terra al Cel. A comprometre’s amb la vida. Convertir-la en VIDA

El cosmos engloba al caos

Mirant des de molt lluny, alt i profund...,

des de “l’esfera dels déus”..., des dels cims de la Saviesa...,

 el Cosmos engloba al caos.

Transcendint condicionaments, ego i dualitat, tot i cada cosa es veu com és:

faceta d’una globalitat enorme, inconcebible.

L’Unitat resplendeix,

perfecta en la seva imperfecció.

Però humans som, i en la pràctica,

els cims de la Saviesa no estan a l’abast de tothom.

Cap teoria metafísica pot suplir la realitat quotidiana.

Tots sense excepció

estem més o menys condicionats i subjectes a l’ego i la dualitat.

Vivim entre inconsciència i consciència, ignorància i saviesa...,

subjectes a plaer i dolor, alegria i tristesa, vida i mort.

Estem immersos en l’existència sempre incomprensible.

En ella l’individu és com una gota d’aigua en il·limitat oceà...,

partícula  en l’infinit

Des d’aquesta immensa petitesa i radical limitació,

per molt que coneguem, què podem saber de la Totalitat?,

i de l’ocult sentit de les diverses contingències?

Fins el més Savi d’entre els Savis és un aprenent.

Més enllà de múltiples creences i humanes explicacions,

tot i cada cosa és misteri entre misteris.

La vida és màgica aventura...,

única..., irrepetible en l’espaitemps...,

 existint en el present

Guiats per la guspira de la saviesa inherent a cadascú

Cultivant  bon amor i bon humor,

esdevindrem adults desperts i responsables

 sense deixar de ser infants purs i juganers.

Així...,

s’obriran les portes d’un nou món.

Alegria!

Tens a les mans

una màgia poderosa,

  UNA LLUM

guaridora de dolors i patiments.

Sagrada alquímia capaç de transformar

el plom de la ignorància,

EN L’OR DE LA SAVIESA

TENS RERE ELS ULLS FANAL POTENT

—el poder d’il·luminar velles inèrcies, antigues nits —

 LA PRÒPIA MÀGIA

Des de sempre latent en Tu,

ANHELANT EXPRESSAR-SE,

existir.

 

 TENS UNA CLAU

que obre a d’altres dimensions,

constantment potencials

EN TU MATEIX,

tot al voltant.

TENS A LES MANS

i dins els ulls gran energia,

batec profund.

LA PRÒPIA VIDA

No te la perdis!

Fes-la florir!

Despertant “l’indi interior”: 
La maga, el mag

“L’indi”, el pobre, és arreu obligat i menystingut... També en el “món civilitzat”, durant el procés de formació individual i al llarg de tota la vida, es produeix obligació i devaluació: automàticament es controlen i reprimeixen certs “aspectes indis” inherents a cada infant, a cada humà..., en no ser considerats útils o adequats en relació als tabús, conveniències i estructures d’una determinada classe, grup o sistema dominant.

            Idealment, educar és preparar per viure realment, potenciar les millors qualitats i aptituds innates de cada ésser a nivell físic, mental i espiritual... Ajudar a realitzar i compartir el més vital, profund i valuós..., el més singular de cadascú: ser autèntic, desplegar la pròpia màgia, viure la pròpia vida.

            Arribat el moment, això serà una inexhaurible font d’harmonia i creativitat..., l’espontània solució d’infinitat de problemes superflus..., el final de molts conflictes, malvestats i sofriment innecessari. Mentrestant, portats per atàviques i noves inèrcies, condicionaments, avarícies i pors, víctimes del desamor per la vida, d’una manca de respecte per sí mateix i pels altres, continuem repetint similars esquemes obsolets, limitadors..., tendents sempre a uniformar, a reproduir variants dels vells, coneguts i clarament desafortunats models.

            D’aquesta manera, per inconsciència, ignorància i falta de cultiu dels particulars talents, tot sol quedar per sota de les possibilitats reals. Així, molts milions de persones, són com plantes posades en mala terra i poc regades. Grans tresors queden per conèixer, amagats, oblidats en el camí, perduts per sempre..., especialment l’ésser essencial de cadascú: energia-puresa-naturalitat-creativitat pròpies de l’infant abans de “perdre el Paradís”, les insospitades facultats que restaran no manifestades, o pitjor encara, fàcilment distorsionades. Perquè, degut a la manca d’una educació integral i respectuosa de la singularitat, al desconeixement dels propis potencials, a la confusió i buidor que tot plegat genera, es produeix multitud de problemes i perilloses disfuncions que entorpeixen la vida personal i la convivència... Petits i grans desequilibris i conflictes que, sumant-se, amenacen arrasar-ho tot.

           

            En la mesura que aquesta educació potenciadora no es realitza, seguim presoners de normes i hàbits caducs, sent portats pels convencionalismes del passat, habitualment temorosos del futur i per tant ensopits a l’essència de la Vida.

            Habitualment molt concentrats en l’aspecte material extern, sovint anecdòtic..., solem descuidar l’interior..., el fonament de tot. Descuidem allò Únic, Valuós i Sagrat..., desvalorem l’Esperit Profund que, més o menys actiu, batega constant en cada humà:

EL GRAN TRESOR AMAGAT

és la nostra veritable naturalesa,

la nostra “índia”..., el nostre “indi” particular,

l’endormiscada espontaneïtat de l’infant,

l’Ésser Primigeni.

SEMPRE POTENCIALMENT PRESENT

És el més clar,  el més pur..., natural, lliure, savi,

constantment volent ressorgir,

necessitant reactivar-se.

ELL TÉ LA CLAU DEL PARADÍS,

els recursos que et poden renovar,

transformar la mirada,

fer-te florir la vida.

ELL ÉS EL MESTRE,  EL GUIA

el més Autèntic i Sagrat.

la Puresa..., la Saviesa Interior,

LA MAGA   EL MAG

Ser “indi” no depèn del color de la pell,

ni del territori on s’ha nascut o es viu..., ni del sistema o religió imperant.

Realment, en tot ésser humà, existeix una “índia”, un “indi”, UNA MAGA, UN MAG  més o menys endormiscat. UN ÉSSER LLUMINÓS desitjant poder brillar. En Ell resideix l’única esperança. Descobrir-lo, expressar-lo, és renéixer, reactivar el millor de tu mateix. LA PRÒPIA MÀGIA. RETROBAR L’ESSÈNCIA SAGRADA.

Donem gràcies...

...a magues i mags que ens han precedit des de temps remots...,

per l’Amor que il·luminava els seus cors...,

per llur determinació en conservar i expandir la Flama Sagrada,

malgrat els obstacles a vegades terribles que van encarar.

La seva Llum ha estat i és la nostra guia.

Donem gràcies...

...a magues i mags actualment vivents.

Per les bones llavors, humils o importants que van escampant...,

per l’altruisme que inspira els seus actes.

Encara no és fàcil conservar i expandir la Saviesa,

a través l’espaitemps...,

l’esperit dels ancestres ens hi ajuda.

Donem gràcies...

...a les magues i mags que vindran.

Des del futur el seu resplendor ens mostra el Camí.

El seu ésser, encara no nat però ja bategant, és iman potent.

La Utopia sembla follia, fins que es fa realitat.

Ells realitzaran els somnis més agosarats.

Nosaltres, els mags del present, hi estem ajudant.

Donem gràcies a tots els humans...

...dones i homes de bona voluntat.

Freqüentment endormiscats pel laberint de la vida...,

però que en el fons van buscant la Llum,

desitjant la pau, volent despertar.

A tots dediquem aquest treball.

L’ull és centrE, VIDA, CONSCIÈNCIA.

El quadrat representa la matèria, base, estabilitat..., i també límit, tancament, obstacle.

El triangle és la Maga, el Mag. Transcendint impediments, cultivant la pròpia màgia, obrint-se a la Llum... ASSOLEIX L’ESFERA DE L’ESPERIT

Quan traspasses el llindar

que porta de l’ego al Mag...

—a aquest joc estem jugant—

dins i fora s’entrellacen,

es transforma la mirada,

tot apareix renovat.

L’ espaitemps vibra seguit...,

el món s’inunda de llum.

—aquesta que ara il·lumina—

Sents  

l’Univers bategant en cada cosa,

la Humanitat en cada humà.

Et saps partícula d’un Gran Tot...,

i centre del teu món.

S’obre el cor! s’obre la ment!

Retrobes la dimensió profunda.

l’Amor diu: jo ho sóc tot..., sóc tothom.

La Saviesa diu: no sóc res..., sóc ningú.

LA PRÒPIA MÀGIA, ÉS AMOR I SAVIESA,

consciència,

que constantment et porta al present...,

a tothom i a ningú,

a tot i a res.

A TU MATEIX

la vida és ara

Res no és casual

Ho diuen els savis

La Primera Causa és l’origen de totes les causes. Tot i cada cosa és continuació de l’explosió primigènia..., constantment present, segueix expandint-se. Aquestes paraules en són un ressò..., i la teva presència.

Cada persona amb la que et relaciones és un mestre, qualsevol contingència un missatge, una lliçó. De tot i tothom es pot aprendre.

Transcendint idees preconcebudes, ocult o evident, cada dia, moment, instant..., té sentit per sí mateix. Cada nova vivència,   positiva o negativa, agradi o desagradi..., és part del Camí

Res en la vida podia haver succeït, altrament. Totes i cadascuna de les situacions

és Cosmos desplegant.

Inconsciència, ignorància, egocentrisme, deformen la Visió, indueixen petits i grans conflictes. Tanmateix, tot plegat és part d’una gran trama. Misteriosa Realitat..., un joc de l’Univers..., que, diminuts com som, no podem entendre.

Practicant la pròpia màgia, la vida es veu més clara..., es fa més fàcil. Sents que en tu i en tot  hi ha un sentit profund.

Res no és casual

L’explosió primigènia continua esclatant.

Les coses arriben quan han d’arribar...,

se’n van quan han de anar-se’n.

Com les estacions, el dia i la nit, la vida i la mort.

Constantment el passat queda enrere...,

fluint amb l’instant, el present davant.

L’ÚNIC REAL,

ARA MATEIX,

tu aquí llegint.

NO ÉS FORTUÏTA AQUESTA TROBADA,

és Còsmic designi..., forma part del joc:

REACTIVAR LA SAVIESA INNATA

Si ara estàs aquí, vol dir que és el moment.

La Maga, el Mag que tu ets, ho estava esperant.

ESTÀS PREPARADA, PREPARAT

Escolta la sàvia veu interior,

allibera’t d’idees caducades, d’equipatge inútil.

El què sobra, pesa..., cansa.

Quan quelcom s’acaba, s’acaba...,

és cosa gastada, vivència exhaurida.

Així simplement, deixar-la marxar,

fer espai al què arriba.

CULTIVAR LA PRÒPIA MÀGIA,

res no et donarà tanta Energia i Felicitat.

AMB BON AMOR I BON HUMOR

tot és possible!

La irrevocable força del destí,

em duu a l’abandó de tot voler, l’ànsia ardent, a la Voluntat Màgica.

Veure que la voluntat és un aspecte del Destí, que l’acció és reacció a un estímul,i tot plegat un retall d’eternitat, permet relativitzar els conflictes existencials, alleugerir gravetats. A menys implicació, més pau.

Deixar pes dóna impuls..., permet volar més alt. Des d’alt i profund, observo i m’observo. Distanciant-me eixampla la perspectiva.

La singularitat ja no em tapa el conjunt, ni aquest la singularitat.

Els rellotges ja no em roben l’instant. No em tiranitzen falsos déus. Ni l’egoisme porta el timó.

Van quedant enrere mil foscors. Superada l’inconsciència de la Unitat,la ignorància del Sagrat, transcendida la matèria inanimada..., la llum retroba la Llum.

Acollint la realitat com un  joc —en el què sóc jugador i jugat, actor i escenari—, fent les paus amb la Vida, CULTIVANT LA PRÒPIA MÀGIA.

Volar!

Amiga, amic,

no perdis el Paradís buscant-lo on no és.

BUSCA’L EN TU MATEIX.

No et consumeixis cercant riquesa i poder,

la felicitat no està a la venda...,

és la capacitat de meravellar-nos,

saber abraçar la vida..., sentir-se en pau.

El món no està prest per satisfer els teus desitjos.

A tu et toca, assumint la realitat..., canviar-ne la visió,

transformar-te..., transformar-lo des de dins.

Evita malgastar energia en futileses.

Aplica-la en desplegar la pròpia màgia,

en viure realment.

Tampoc perdis temps en falsos deus i buits rituals.

Cap ídol ni doctrina et pot donar el que ja tens:

Esperit,

la mateixa Vida,

el Mestre sempre Present.

Procura navegar l’existència amb un somrís.

Amor i bon humor són gran ajuda.

Aprecia el valor de cada dia,

de cada moment tal com és.

Irrepetible, Únic,  Sagrat,

MÀGIC.

Amiga, amic:

No perdis el Paradís buscant-lo on no és.

CERCA EN TU MATEIX.

Dona-Home... Humanitat

Una breu mirada al passat..., per millor comprendre el present.

Diuen que, durant milers d’anys, predominà el culte a la Natura i amb ell el matriarcat. La Dona, l’energia femenina, ho guiava i cuidava tot. Això generava un món integrat, maternal, pacífic..., el Paradís.

            Correspon amb la supremacia del costat dret del cervell: intuïtiu, espacial, globalitzant... Era un panteisme primitiu, igualitari, harmonitzat amb l’entorn i que sacralitzava l’existència: la Divinitat batega en cadascú, en tot i totes les coses. Tot n’és un reflex. Tot és Diví... 

            A mesura que es va desenvolupant l’hemisferi cerebral esquerre —analític, lineal, fragmentari... —, l’energia masculina pren el control. La consciència d’unitat queda escindida, la dona, subjugada. Amb el patriarcat s’acaba el Paradís, apareix la dualitat: jo i tu, bé i mal,  la propietat privada, el llenguatge dualista... Esperit i matèria, Creador i creat, humà i diví, es comencen a percebre separats. Així la Divinitat esdevé llunyana.

            Simultàniament, primitiu encara, es forma l’ego personal i de grup, amb tot el que comporta de separació i conflictivitat. A partir d’aquest moment, les ossamentes trobades comencen a mostrar senyals de  violència, conseqüència del poder fàctic: dominen els més forts, astuts i cruels. Però queda “un buit”, un “problema”: la mort no exclou ningú.

            Ja identificats amb el cos i l’ego, veient que la mort n’és el final, temorosos, comencen a inventar déus a mesura de les seves pors i expectatives, adorar-los, dictar lleis en el seu nom, fer sacrificis per aconseguir favors en aquest món..., i procurar-se una plaent existència d’ultratomba. Així sorgeix el cap “espiritual” (sovint aliat amb el guerrer), intermediari entre l’humà (ego necessitat de perdurar), i els déus. Una religió exotèrica, primitiva. La primera  idolatria..., origen de les posteriors.

            Al llarg dels anys, en àmplies zones, els diversos déus es concreten en un de sol: absolut, creador de tot, distint i distant..., antropomòrfic, blanc, masculí. Sorgeix dels més ambiciosos somnis dels tirans: un súper emperador tot-poderós, egocèntric, autoritari i cruel... Dicta rígides lleis polaritzades i condemna els infractors a terribles turments, terrenals i eterns. Així, la Deesa Mare queda relegada a un segon pla d’intercessora i la dona reduïda a poc més que procreadora i servent.

            Aquesta idolatria monoteista, patriarcal, violenta..., amb versions i noms diversos, s’ha escampat i ha influït en tot el planeta. Per bé i per mal, el món que coneixem n’és en bona part conseqüència. En la seva àmplia vessant negativa, ha generat al llarg de la història —i ho fa encara —, molt sofriment absurd; de fet està portant el món al caire de l’abisme. Sota la llum de la raó i la ciència ha esdevingut increïble, però el fet supersticiós i dual que representa persisteix profundament arrelat en una part important de la Humanitat. Consolida i prolonga la idea de separació: terra i cel, dona i home, cos i ànima, matèria i esperit..., queden en la ment humana escindits i oposats en constant conflicte que fàcilment deriva en guerres.

           

            Durant els quinze mil anys que se suposa va durar el matriarcat, es vivia en pau. La dona, identificada amb la Deesa Mare, respectava la vida, els homes reconeixien i acataven la seva saviesa innata. Les armes servien només per caçar animals, però amb el patriarcat es van usar contra altres humans, en una plaga d’injustícia i patiment que encara continua.

            Com dèiem, des de llavors la dona ha estat marginada i explotada, en certs aspectes encara ho és, especialment en alguns indrets. Fins i tot en els països més “civilitzats” fins recentment gairebé no ha tingut dret a expressar-se, i molt es podria dir de la seva suposada “alliberació”..., perquè, imitar l’home, continuar amb els mateixos patrons...,  és real alliberació?

            Basat en variades formes de violència institucionalitzada, estem veient on porta el patriarcat... En el seu conjunt representa un perillós extrem. Tanmateix, un retorn al matriarcat no és possible, ni tindria sentit, perquè no deixa de ser un altre extrem..., i perquè no es pot tornar enrere. 

            Per trobar un equilibri el paper de la dona és decisiu. Cada dia n’és més conscient i està mobilitzant energia per sortir del segon pla on ha estat reclosa. Decidida, va buscant el camí vers una autèntica llibertat. Ja no es tracta de feminisme, que és només l’altre costat del masclisme, sinó de retrobar el seu veritable poder, la seva màgia profunda..., que necessita estar, no contraposada, sinó harmonitzada amb la de l’home.

Només junts podrem retornar a un renovat Paradís.

Que no està lluny..., sinó a la punta dels dits!

Dona i home

Maga i mag

Expulsats del Paradís de la Unitat...

cultivant la pròpia màgia,

hi anem retornant.

Dona i home, home i dona,

fills de la Terra..., pols d’estels...,

polaritat, sagrada unió.

Cos mortal, cor amant, ment immensa...

ESPERIT DE LLUM,

Humanitat.

Diferents però iguals.

Oposats i equivalents.

Complementaris.

Dos extrems del mateix joc.

SUPERAR LES TRAMPES DEL PASSAT,

ja prou domini, separació i rivalitats!

La Màgia ens agermana.

Casar, harmonitzar..., jugar! crear!

ESTIMAR

Ajuntar energies. Créixer plegats!

GENERAR UNA NOVA HUMANITAT

Això anem fent.

Alegria!

Escampant esclats de llum

Reaccionant als excessos del “monoteisme”, emergeix l’ateisme: no existeix Deïtat creadora: vida i consciència són “conseqüència de la cega matèria inanimada”. Però, negant la Deïtat com a Causa i afirmant la matèria en sí, converteix aquesta en Causa, en una mena de “déu cec”.

            Aniquilat el sentit de transcendència, reduït encara més a un ego aïllat, l’ésser humà esdevé un simple “animal superior”..., al qual tot li és permès.  L’antiga frase: “Deu entregà el món a l’home perquè l’usés al seu antull”, no implica ja permissivitat? La cosa ve de lluny..., del mític moment de la caiguda en la dualitat.

           

            Finalment, “monoteisme i ateisme” resulten ser aspectes del mateix fenomen dualista i condueixen a similar resultat: consolidar la separació, ampliar l’abisme entre objecte i subjecte, matèria i esperit. Però, com els podríem separar?  Com podria la matèria arribar a tan elevats graus de sofisticació, fins a l’extrem de prendre consciència de sí mateixa, si aquesta consciència (esperit), no estès ja d’alguna manera continguda en ella? Les coses són més que la suma dels seus components! La Realitat ens sobrepassa.

            Segons la tradició esotèrica, seguint un Pla Còsmic, tot plegat forma part del “necessari conflicte entre oposats”. La polarització antagonista és “l’indispensable extrem”, l’obstacle que, un cop comprés i superat, ha d’ocasionar un salt decisiu vers noves dimensions de l’existència, conduir a la reunificació en un nivell superior..., l’ésser humà a gran plenitud.

            Havent vist i transcendit il·lusòries separacions, havent recuperat l’essència primigènia, es pot retornar a una més plena i profunda percepció de la Unitat. És un procés evolutiu natural, destinat a obrir l’individu i finalment l’endormiscada humanitat a un creixent despertar...

...del que Magues i Mags en som pioners, ambaixadors, jardiners...

Cadascú des del seu lloc desplegant potencials,

cultivant la pròpia màgia,

escampem esclats de Llum.

Bones llavors.

Parlem d’un creixent despertar espiritual...

...de renéixer a un panteisme actualitzat. En ell, la natura, la vida sencera, la pròpia existència..., és percebuda com una Totalitat..., desplegant-se constantment des del micro al macrocosmos: misteriosament, tot és part d’un puzle enorme.

            Cada dia més conscients d’aquesta Unitat englobant, anem superant obstacles, transcendint ego i dualitats..., harmonitzant hemisferis cerebrals..., i planetaris. Masculí i femení, personal i social, matèria i esperit.

            Veiem que la vivència quotidiana, cada moment, és Enigma i Màgia, expressió fractal d’un inconcebible Camp Unificat.

 

Constant presencia

Màgia en acció!

Contínuament

quelcom inconcebible genera el món.

Que tot existeix salta a la vista.

Que ignorat o manifest arreu hi ha un ordre,

és evidència incontestable.

 La causa, el sentit, el com i el perquè,

és un Gran Misteri

L’imaginem i nombrem de diverses maneres:

Gran Esperit, Consciència Còsmica,

  Brahmàn, Alà, Déu...

Humanes explicacions.

Realment no sabem què és, ni ho podem saber.

Som massa petits..., ínfims...

Durem un instant en l’Eternitat.

LA PART MAI POT ABASTAR EL TOT

Tanmateix meditant, contemplant, despertant...,

simplement vivint

a la pròpia mida, cada moment n’és un reflex.

AQUESTA EXISTÈNCIA... AQUESTA PRESÈNCIA

espaitemps vibrant

Som bombolles de percepció,

consciència-energia,

espurnes conscients,

facetes d’un immens Camp Unificat.

ARA I AQUÍ,

 quelcom inimaginable ho genera tot.

ENIGMA I MÀGIA

esperit fluint

Observant l’estat de cadascú i del món

Per poder entendre i transcendir

Entenem que cap marc teòric —sistema, política, filosofia, religió... —, pot suplir la lucidesa, l’empatia, l’amor..., que comporten una acció altruista,  globalitzant, responsable, compassiva i solidaria.

            Tots estem “aproximadament” assabentats de la complicada i perillosa situació general. A través dels diversos mitjans de comunicació som espectadors de tota mena de barbaritats. Des del “civilitzat i democràtic” consumidor a “l‘indi” més necessitat, la crisi a variats nivells —desequilibri, injustícia, deshumanització...—, es fan cada dia més palesos, vergonyosos, preocupants..., no és així?

             “L’home civilitzat”, posseïdor de gran poder, de temible capacitat persuasiva i destructiva, convençut de la seva superioritat en tots els camps, cobejós d’encara més i més poder, riqueses i comoditats, se sent autoritzat a usar la força econòmica, política, religiosa, mediàtica, tecnològica i, si cal, militar, per imposar als més desvalguts la seva voluntat, condicions, cultura i lleis. Això és moral...?, civilització?, democràcia?, llibertat?

            De tan en tan, especialment davant certs desastres, es parla i predica solidaritat i germanor. Malauradament, massa sovint tot queda en paraules. Això quan no es fan servir aquestes i també moltes “ajudes” com a camuflatge per justificar o amagar inconfessables objectius. En realitat, el que habitualment es busca, no és conservar i augmentar el domini?

             Considerat un obstacle, una rèmora en la deïficada marxa cega del “progrés”, “l’indi”, el feble, continua sent, segons la conveniència del moment, utilitzat, robat, reprimit, integrat o marginat..., sovint destruït.

            Causa important de tan inhumana circumstància és que tot sol girar al voltant de l’egoisme i del diner, (un bon invent mal usat), que ha esdevingut l’imprescindible, l’inqüestionable “nou déu”. De fet, ha suplantat a tots els altres. Generalment tothom l’adora cegament i rendeix culte obsessiu.

            Tot plegat consumeix arreu gran quantitat d’energia i recursos, materials i humans. A tots nivells instal·lada la desconfiança mútua, es genera una soterrada o manifesta lluita de tots contra tots: competint, enganyant, acaparant..., defensant egos, adquisicions i privilegis. Això genera un ambient tens, enrarit, que entorpeix i crispa les relacions, limitant o impedint un creixement plenament humà. Tendeix a tancar cors i ments. Enfosqueix l’existència, ignora l’Esperit..., descuida la Màgia.

            Vist que la Terra és una sola cosa (interdependència, reciprocitat...), tot ens afecta a tots sense exclusió. Més o menys, d’una manera o altra, cadascú des del lloc on l’ha posat la Vida, tots participem en l’estat del planeta. No en som proporcionalment responsables?

            Molts s’abandonen a la comoditat, no volen mirar aquestes coses, ni sentir-ne parlar..., perquè els remou i qüestiona la seva avantatjosa situació. D’alguna manera, han esdevingut cecs i sords a certes realitats, insensibles a la misèria i sofriment aliè. Potser inconscientment, busquen i troben justificacions, materials, psicològiques, “espirituals”..., però de fet, ningú enlloc pot evitar les contradiccions, tensions i conflictes col·lectius.

            Molts també —potser una majoria—, en són relativament conscients, fins i tot ho pateixen ells mateixos..., però no hi veuen alternativa, se senten insignificants, immersos en una maquinària que avança arrasant. Confusos, impotents, rendits davant tanta neurosi i violència variada.

            Però per a uns i altres tot té un retorn: injustícia, violència, odi, por..., s’encomanen! En resulta una conflictiva situació, visible a diari per tot arreu, en cada individu..., i de les relacions interpersonals a les internacionals... De maneres diferents, tots som víctimes de la inconsciència, ignorància i egocentrisme generalitzat, de la idolatria envers el tenir i el poder. A tots desagrada, i n’estem cansats, de tan maltracte general i sofriment absurd. De tants milions i milions de morts innocents. És un fatal cercle viciós del que ja és temps de sortir-ne..., cultivant consciència i saviesa..., despertant.

           

            Per poder avançar vers un futur més prometedor que el què ara s’insinua, convé aturar-se i reflexionar. Esdevenir més conscients de la Realitat, personal i global..., obrir-se a la Vida.

            Des del teu lloc i circumstància, assumint la teva part, el camí vers un Nou Món comença per tu mateix.  

 

REACTIVAR LA PRÒPIA MÀGIA

HUMANITZAR LA HUMANITAT

Aquesta és la Revolució a fer.

Descobrint l’essencial,

practicant la pròpia màgia,

es desprenen vells condicionaments,

la caducada ment de l’humà vell.

Per bé i per mal, som fills del passat.

Però el passat és mort..., mai més tornarà.

Guiar-te pel passat, aferrar-te al què és mort,

obstaculitza la Vida.

Per anar a llocs nous,

cal emprendre nous camins.

Per trobar-te a tu mateix,

cal abandonar màscares..., il·luminar falsedats,

despertar al més sagrat.

ÉS TEMPS DE TRANSFORMACIÓ.

Alliberar la creativitat de l’infant...,

l’ànima engabiada.

Habitar més el present,

retrobar l’esperit perdut.

CULTIVANT L’ESSENCIAL

es desprèn l’antiga pell...,

l’ànim guerrer, el cor ressec, la vella ment.

La guspira amagada esdevé Llum!

Cada dia va creixent,

ARA MATEIX IL·LUMINA

Alegria!

És vital cultivar la Pau

En tu mateix, amb tot i tothom 

Durant el segle vint, van morir uns vuitanta milions d’humans en mans d’altres humans. Actualment, ara, cada dos segons, mor una persona de mala manera: violència, desnutrició, deficients condicions de vida...

            Des d’una societat rica i que es diu “civilitzada i democràtica” això és inacceptable. Salta a la vista..., tanmateix, el desastre continua.

            A més, tots ho sabem: només amb el que es gasta en armament i en multitud d’altres coses, més o menys pernicioses o simplement supèrflues, sobrarien recursos per alimentar, cuidar, educar..., dignificar la Humanitat.

           

            L’incoherent de tant penosa situació és d’una tal evidència, que només una estranya però habitual ceguesa la pot justificar: egocèntrics, condicionats per “la història”, reduïts a espectadors, acceptem inconscientment que ignorància, injustícia, misèria, violència..., són part inevitable de la “condició humana”. Però, en un món en crisi, tan cruelment deshumanitzat, superpoblat, ple d’armes més i més sofisticades i letals..., en defensa del més elemental humanisme i de la simple supervivència, convé urgentment replantejar-se moltes coses. Tan important com acabar amb la contaminació, la superpoblació o l’escalfament climàtic, és reduir injustícies i violències variades..., particulars i socials, petites i grans.

            Podem aconseguir el que ens proposem..., només falta voler. Hi ha tecnologia, finances i capacitat més que suficients per transformar el planeta, elevar-lo a una Nova Dimensió. Com més aguda és la crisi, material i de valors, com més conscients en som, més preparats estem per realitzar els imprescindibles canvis..., que comencen per tu mateix.

Pau és molt més que absència de guerra.

            Per poder instaurar una veritable Cultura de la Pau és important veure amb claredat que la violència és conseqüència de l’egoisme i un obstacle de primera magnitud. A més, la violència individual i la col·lectiva és realimenten recíprocament. No pots transformar l’exterior, però sí la teva actitud. Per tant, el treball de transformació, comença en cadascú. A mesura que avança, s’expandeix en l’entorn. Abans de res, hi ha en tu una lluita que convé pacificar..., perquè el conflicte personal acreix el social, ambdós origen d’enfrontaments i guerres.

LA VERITABLE PAU ÉS MÀGIA EN ACCIÓ

Expandir la Pau..., en tu i al voltant.

És primer pas per arribar a la Pau Global...

Per arribar-hi, tots sabem quins són els grans obstacles. L’egocentrisme (material i “espiritual”) suggereix que poca cosa o res podem fer. Aconsella que ens despreocupem, que ens limitem “a fruir tant com puguem de la vida...” Ai!, si podés ser eternament...! Assegura que és suficient  “seguir el progrés”, o “practicar l’espiritualitat”, i que per sí mateix la resta s’arreglarà tot sol. Si això fem, no ens estem enganyant...?, justificant en nom de la fatalitat, “el destí”, la “condició humana”...,  o “la voluntat Divina”?

            Convé estar atents! No ens estarem amagant darrera de conveniències materials —o “espirituals”—, que ignoren Amor i Compassió?, que només pensen en el propi benefici...? en la pròpia felicitat, salvació, realització, comoditat...? No voler mirar perpetua els problemes.

             Maltractat en cos i ànima, l’ésser humà resta distorsionat, disminuït... Esdevé com un ocell amb les ales retallades, un àngel caigut. Certament, l’obstacle superable pot generar creixement, però mes enllà d’un cert punt, limita i destrueix.

Espiritualitat, tolerància, paciència..., no poden substituir l’acció!

Per poder generar una veritable pau, cal empatia i solidaritat.

            Conseqüentment, ocupar-se només del propi benestar, evadir-se de la problemàtica comuna, ignorar la unicitat, la interdependència,  resulta cada dia més i més irresponsable..., ètica i espiritualment insostenible.

            Això no és acusació, ni queixa estèril, sinó simple constatació de fets, que a la vista estan. No es pretén culpar, sinó conscienciar, per poder, personalment i col·lectiva, passar de l’egoisme a l’altruisme, de  violència i guerra a una vertadera Pau..., del materialisme destructor a una espiritualitat lliure, responsable, integradora, viva.

La pau comença per tu mateix.

            Prenent consciència de la realitat personal i global, assumint la pròpia responsabilitat, respectant-te i respectant, estimant, recuperant la dignitat, la llum, l’esperit..., la Màgia,

POSANT LA INTEL·LIGÈNCIA AL SERVEI DE L’AMOR

Per realitzar la pròpia màgia,

convé disposar de lucidesa i energia.

La confrontació enfosqueix l’existència,

cansa, desgasta, fereix...,

consumeix recursos, buida bateries.

EVITA LLUITAR

Contra tu mateix:

pacifica el cor, obre la ment, cuida la vida,

eixampla l’esperit.

Disposa’t a aprendre dels propis errors.

Perdona’t. Accepta’t. Estima’t.

EVITA EL CONFLICTE   

Contra els altres:

si se’t provoca o desestima, davant tota ofensa,

conserva la calma.

No t’identifiquis, deixa-ho relliscar.

Practica la Màgia.

Observa, relativitza, disculpa.

Cadascú és com és i fa el que pot.

CULTIVA LA PAU

Això et fa valent:

Cedir com un jonc no és pas covardia, és valor suprem.

et dóna un poder més enllà del món.

Quan el camí cansa, si la vida crema:

aplica la Màgia!

D’aquesta manera Noves Llums arriben...,

tot és transformat

CONFIA

Creixent en consciència i saviesa

Tots som fills de la Mare Terra..., cèl·lules del immens cos de la Humanitat. Per aconseguir una harmonia global, tots i cadascú a la seva manera, som igualment importants, útils i necessaris.

            Tot en el planeta és relació i canvi constant, procés continu d’adaptació a noves situacions imprevisibles, evolució vers quelcom desconegut. Tanmateix, convé ser prudents:

Quan la dignitat i sacralitat, pròpia o aliena, no és respectada, mentre les grans, enormes desigualtats socials i econòmiques no s’equilibren, quan en nom del guany, d’egoismes i fanatismes varis, es declaren o patrocinen guerres..., si s’explota, discrimina o extermina un poble, una cultura, una llengua..., en desaparèixer un ecosistema, un paisatge..., manifesta o subtilment, això ens afecta a tots. Alguna cosa és ferida o s’extingeix en cadascú. Varietat, riquesa, desconegudes possibilitats de tot ordre es perden. Cada persona i el conjunt es fa més pobre: insensible, alienat, vulgar..., més rígid, homogeni i fràgil.

            Al marge del “progrés” i l’anomenada “societat del benestar”, aquest gran monocultiu autoproclamat modern, “democràtic i civilitzat”, sobreviu una humanitat molt diversa, posseïdora de gran creativitat, energia i espiritualitat...

            Respectar, harmonitzar, compartir..., aporta aires nous, noves idees i actituds,  imprescindibles per curar les pròpies disfuncions i les dels altres. Facilita apropar-se un món més pacífic, digne i just, més plenament humà, equilibrat, conscient..., savi.

            En la mesura que la Terra sigui la casa de tothom, per a tots l’existència serà sens dubte molt més satisfactòria i plena de sentit.

Amor i Humor són poderosa Màgia, capaç de tot canviar.

A tu mateix i a l’entorn.

Un nou món és possible

Necessari!

Passem de la paraula al fet.

Siguem el canvi que volem!

Apaivagant conflictes,

harmonitzant, col·laborant...,

actues en benefici propi i en el de tots.

Humanitzant-te,

ajudes a Humanitzar la Humanitat.

FILLS DE LA TERRA,

obrim cor i ment...,

expandim l’esperit.

Donem-nos les mans!

ara és el moment

Eclosió sagrada

Avança constant

el profund desig de sortir de l’ou,

abandonar la matriu constrictora.

Néixer realment..., esdevenir adult.

Com una crisàlide, una poncella, una mirada...,

obrir-te a la Llum.

            Activar el potencial ocult,

            la valentia i saviesa amagades.

            La Vida és gran i poderosa escola,

            sempre la tens a l’abast.

            Són tantes les lliçons i variats els camins!

            Cadascú té el seu.

            Transformant seguit, tot sol s’acompleix.

            Amb paciència i perseverança,

            conscients que tot és part d’un joc immens...,

            cada condició i circumstància, fàcil o difícil,

            és pas endavant en el camí.

            Guiats per l’Esperit,

            compromesos amb la Vida,

            Maga i Mag procurem estar atents.

            Viure, gaudir la màgia del moment.

Practicant, van caient barreres...,

 s’aparten mil vels.

 Augmenta la Llum, tot es veu més clar.

Apareix  l’Autèntic.

És temps de reactivar l’Autèntic

Per poder transformar una situació és precís primer fer-se’n conscients..., veure què hi ha. Traspassant pors i prejudicis, observar els fets amb màxima lucidesa i equanimitat.

            Tanmateix, quan ja s’han vist clarament, quedar-se fixat en els aspectes negatius és donar-los-hi poder..., cultivar el nefast pessimisme. Convertits en centre, poden enterbolir la vida sencera. Convé veure que, malgrat la seva colpidora presència, són només una part de la realitat, per ventura no la més potent ni representativa.

            Considera: un fet és notícia en la mesura que ens afecta i s’aparta del quotidià. Durant la vida ens atrauen i recordem especialment els moments més rellevants, intensos, espectaculars... Igualment, per aquest i altres motius, les persones i els diversos mitjans de comunicació, posen molt èmfasi i detall en els fets conflictius, violents, tràgics..., perquè són espectaculars. Equilibri, generositat, pau, amor..., generalment no fan soroll, són humils, tranquils..., solen passar desapercebuts..., no són noticia... De manera que, alerta! podem arribar a oblidar que existeixen.

            Afortunadament, no tot en l’individu ni en el món és problema i disfunció, ni molt menys! En el dia a dia hi ha un gran desplegament, que no és noticia, de molts esdeveniments positius, desinteressats, cordials..., que mostren la bondat i la grandesa humana. Observant, cadascú pot constatar en sí mateix i en l’entorn personal i social aquesta asseveració.

            Comprendre l’explicació precedent ajuda a no posar més atenció de la estrictament necessària en els diversos problemes i disfuncions, perquè fer-ho dóna una imatge parcial, incomplerta i per tant falsa de la realitat global, podent conduir a una equívoca i devaluada percepció de sí mateix i de tot..., a generar un ambient que, emfatitzant les condicions negatives les propaga, causant encara més desencant, confusió i sofriment.

            De manera general tothom prefereix l’amor a l’odi, la pau a la guerra, l’harmonia a la disharmonia. Instintivament, i perquè tots som humans, tots sabem què és el bé, la veritable bondat. Pot resumir-se així: no voler per als altres el que no voldries per a tu. Dit altrament:

Respectar-se i respectar. Estimar-se i estimar.

No és difícil, és una necessitat 

Per denses que siguin les foscors, en el fons tots som bons. La bondat és universal: tot esser humà està ple de bons sentiments que expressa, amb més o menys fortuna, envers les persones que aprecia..., a qui estima. També cap els desconeguts, certament de manera molt més restringida; tot i així, és palesa l’existència d’actes particulars i d’organitzacions fonamentades en l’altruisme. Sense altruisme, que és amor, la Humanitat mai hauria crescut..., la barbàrie hauria tot devastat.

            És la ignorància de la Totalitat, que genera un sistema basat en l’egocentrisme. El culte al tenir i al poder converteix als humans en predadors d’altres humans i de la Natura. És la falta de coneixement i pràctica de valors realment respectuosos, positius, ecològics, màgics..., la falta de veritable Saviesa i Espiritualitat, el que ha generat aquesta perillosa situació. Aquest adormiment del que Magues i Mags estem despertant.

             La situació actual és de crisi profunda, tots ho sabem..., i  cada dia és més clara per un major nombre de persones, la necessitat d’un canvi en la manera de pensar, sentir, actuar, viure..., i la convicció que aquest canvi comença per un mateix: abandonar  pesantors, reactivar l’Autèntic, la pròpia màgia.

            Sense obviar el negatiu, i sabent que, quan actuem malament, és perquè no sabem fer-ho millor..., recordant que aprenem equivocant-nos..., estem cultivant activament el nostre costat positiu. Millor que negar el mal, afirmar el bé..., millor que combatre la foscor, generar Llum.

           

            Per la llei del pèndul, com més les coses arriben a un extrem, com més profunda és la crisi,  individual i col·lectiva, més gran la possibilitat de canvi. Per sí mateixa, la transformació arriba..., està arribant! Que aquest llibre existeixi i la teva presència aquí ho ratifica.  

Quan ja s’ha dormit prou..,. no és difícil despertar. És una necessitat!

Travessant mil tempestes...

...suportant grans dificultats,

la Humanitat és com un arbre immens,

que enfonsa les arrels fins al més remot...,

i s’alça en la Llum...,

a la recerca del més ampli i elevat nivell possible,

allà on la Màgia resplendeix

           

Cada humà n’és com una fulla...,

un nou brot d’aquest arbre immens,

desprès de llarg hivern, ansiós de primavera.

Molts segles impregnats de dolor i sofriment,

presoners d’atavismes destructors...

És hora de traspassar tanta inconsciència,

il·luminar la ignorància,

retrobar la pau.

Desprès d’haver molt dormit...,

HI HA GANES DE DESPERTAR

Sents com jo un moviment interior?

 Ànsia de més Llum i d’aires nous?

Gran desig de desplegar amagats potencials?

D’expandir alt i profund?

 Créixer, florir, granar? 

Volar!

NOUS TEMPS ARRIBEN,

ja són aquí!

La nit es fon..., avança l’alba.

És l’hora dels Mags!

La pròpia màgia és l’essencial de tu mateix

Perquè els sentits capten tan sols una franja ínfima de la realitat que som i ens envolta..., i la neuròtica “lluita per la supervivència”comporta la tendència a considerar irrellevant qualsevol cosa o situació de la que no se’n pugui extreure avantatge o guany, tendim a menystenir elements no utilitaris. Així, de l’ampli ventall de possibilitats cognitives, perceptives, factuals, en captem només una petita franja “pràctica i rentable”. La resta, en potència immensa, sol quedar no manifestada. Malgrat aquesta circumstància, afegida a d’altres condicions limitadores, la pròpia màgia, sempre i en tot lloc troba ocasions de ser viscuda. Des de la infància i tot al llarg de la vida, ella ha estat i està, amb més o menys intensitat, present.

            Tots podem recordar moments, no únicament els bons, a vegades en situacions desagradables, difícils, inclús crítiques..., en què les barreres s’han fos i la realitat s’ha mostrat amb gran esplendor. Instants, hores, dies, setmanes..., més o menys impregnats de serenitat, plenitud, pau...         També poden ser moments de gran vivacitat i moviment..., brillants, lúcids, actius!, viscuts com més enllà de tot.

            Acceptant simplement la vida tal com es presenta, hom se sent harmonitzat amb sí mateix i l’entorn, ple d’Energia, d’Esperit...! Conscient, Despert! Viu...!  Feliç.

            Poc o molt, tots hem tingut i tenim aquestes vivències transcendents i regeneradores. Fins i tot la persona més malalta, o sotmesa a les pitjors condicions possibles, les ha viscut, les viu..., coneix la pròpia màgia. Són experiències a vegades poc reconegudes o mig oblidades, però que en essència es mantenen latents... Reconèixer-les facilita actualitzar-les.

            Fer-se conscient d’haver viscut nombrosos i variats moments màgics, i especialment apreciar els que aconteixen cada dia (si estàs atent veuràs que són molts), és font d’alegria, valor, inspiració i confiança. Aliment per Maga i Mag. Constatació que la pròpia màgia és coneguda i propera..., sempre a flor de pell, preparada per ressorgir, discreta o esplendorosa, en qualsevol moment i situació.

ara mateix, en tu i al teu redós, ella és present

           

Actualitzar-la

 No és doncs voler activar una funció ignorada, sinó prendre consciència, revalorar i desplegar una faceta vital ja existent, coneguda, viscuda..., i molt apreciada. De fet, buscada incansablement (a vegades per estranys camins)..., degut a què proporciona amorosa acceptació del present, sacralitza l’existència, dóna saviesa, transcendència, sentit profund.

Cultivar la Màgia renova i reconcilia amb la Vida.

            Des del moment en què comprens la seva conveniència i necessitat, la sola intenció d’accedir a més consciència, a major nivell d’alerta, dinamitza de manera natural  potencials ocults o poc expressats... 

pas a pas, això estem fent.

Una llavor germina quan les condicions són propícies.

En donar-se aquestes, l’estímul esdevé imperatiu.

De similar manera es reactiva la pròpia màgia.

Desquadriculant

Apareix la Màgia!

Condicionats pel passat, tendim a quadricular-ho tot.

És un truc molt pràctic per localitzar i estudiar fragments...,

però que  fàcilment esdevé límit, reixa, presó...,

fixar-se en el detall impedeix apreciar el conjunt.

La quadrícula mental parcel·la la Realitat

—infinitament polifacètica, però indivisible—,

restringeix el desplegament de la pròpia màgia.

L’existència és Gran Misteri..., sempre ens depassa.

Abasta tota quadrícula possible..., s’eixampla il·limitada.

Saber quadricular és fantàstic, forma part de la Vida,

però n’és una molt petita fracció.

Convé estar atent..., per no quedar-s’hi atrapat.

A l’ego li agrada quadricular, fragmentar-ho tot.

Li dóna sensació de control..., mitiga la seva por.

Cultivar la saviesa ajuda a desquadricular.

Pacificant cos, cor i ment..., contemplant, meditant...,

la quadricula transparenta, es fon.

Comuniquen els imaginaris compartiments...,

desapareixen les divisions.

Així, al ritme i manera de cadascú,

es dissolen trames interposades.

S’obren les portes de la percepció.

Tot és

CONSCIÉNCIA-ENERGIA

Vida expandint..., ésser constant

Per poder reactivar la pròpia Màgia...

...resulta bàsic comprendre com sol funcionar el procés “educatiu i de socialització”. És important revisar-lo “des del principi”.

Fecundat l’òvul, el futur infant passa per una etapa de gestació..., que desemboca en naixement. Creix després en un entorn determinat, dins d’una matriu familiar i social que el forma i protegeix però, simultàniament, deforma, limita i condiciona. El tanca en els models, prejudicis, lleis..., pors i expectatives de l’existència col·lectiva.

            Té, mentrestant, molt limitada consciència de sí mateix. El seu jo és reflex i prolongació de la norma, aproximació, imitació..., o potser reacció, intentant afirmar-se. Però realment no sap qui és, perquè, dins la dinàmica accelerada, dirigida i digerida del ventre social, del motllo compartit, no ha tingut en general el temps ni l’estímul de plantejar-s’ho.

            Es reconeix a sí mateix en funció del reflex que li ofereix el mirall dels altres. Té vida, té identitat fictícia, imitativa, condicionada..., però no identitat personal. Potencialment disposa dels elements bàsics per viure i expressar la pròpia màgia, però molt sovint els ignora..., i l’entorn no sol afavorir les ocasions de practicar-la. Realment no ha nascut encara.

            Observant-me ho veig clarament: m’identifico amb els models diversos que, al llarg dels anys, des de l’àmbit familiar, escolar, social..., per acció, omissió o reacció, m’han proposat. A més de donar-me una determinada visió del món, m’han fet saber, de manera repetida i contundent, principalment basada en acceptació o refús (premi o càstig), què s’esperava de mi: com havia de ser o no ser, pensar i sentir, comportar-me o abstenir-me.

            S’”educa” amb la finalitat de no “des-marcar-se”, per aconseguir determinats objectius tradicionalment prefixats, generalment materials, monetaris i de prestigi (normes, lleis, costums, modes...) relacionades amb l’estatus social, família, pàtria, moral, religió... Aquestes normes són més o menys qüestionades, algunes obsoletes, decadents..., però moltes estan encara profundament arrelades i, per tant, a través de l’estructura i paradigmes compartits, relativament actives.

            Així marcat, profundament condicionat per aquestes premisses, no m’atreveixo a sortir-ne, sóc presoner del consens. Em fa por ser desestimat, castigat, quedar al marge..., temo esdevenir un perdedor, un fracassat..., per això depenc tant de l’opinió i busco tant l’aprovació dels altres. Per això poso tant d’èmfasi en representar el paper que, de manera automàtica, m’ha estat assignat i amb el què, del tot assumit com a propi, m’identifico i protegeixo aferrissadament.

            Ignorant l’essencial, el més singular i autèntic, em confonc amb un rol, amb una imatge homologada, mecànicament imposada des de la dimensió social, i em mostro disposat a defensar a tot preu aquesta simulació, aquesta sovint buida i penosa màscara.

            Un Jo poruc, imitatiu, fruit del turbulent passat..., escindit i en conflicte amb sí mateix i amb l’entorn. Presoner de mil problemes i necessitats supèrflues, víctima del desamor per la Vida.

            Un ego molt identificat amb el personatge, atrapat en la ficció compartida. Descontent, intranquil..., immers en un gran sentit de la importància personal, desitjant posseir, destacar, controlar, guanyar. Sovint a la defensiva, demostrant i justificant-se. Potser discordant, però condicionat per mil temences, en general submís, cosa que el sol deixar frustrat, particularment susceptible i, quan s’escau, agressiu. Tot això  genera molta insatisfacció, tancament i considerable infelicitat.

            Un fantasmagòric ego personal que, realimentant-se, potenciant-se recíprocament, esdevé col·lectiu. Un gran ego compartit: grup, nació, ideologia, religió... Identificar-se exclusivament amb el propi cos-ego i amb el compartit, és origen d’intolerància, fanatisme i divisió.

            La natural i necessària gestació social hauria de conduir vers un progressiu naixement individual: abandonar condicionaments limitadors i màscares inútils, transcendir l’egocentrisme. Anar recuperant l’esperit, desvetllant la Màgia..., un estat  realment adult, despert, lliure i responsable.

            Mentre no en veiem la necessitat, estem endormiscats, representant papers preestablerts. Quan aquesta apareix, comença el Camí.

            Convé recordar que, bàsicament, l’ego és inconsciència-ignorància. No un enemic contra el què lluitar, sinó una faceta d’un mateix a la que cal comprendre, educar, il·luminar. Amb Amor, posar-lo al lloc que li correspon.

Camí fent anem pacificant..., es desprèn el que empresona.

S’OBREN COR I MENT

Apareix  l’essencial.

La pròpia màgia.

Quadriculat..., encasellat en sí mateix...

...l’ego és un gran fantasma, sovint infeliç miratge.

Feixuga disfressa, màscara tensa, gran soledat.

Se sent espantat o agressiu, separat i en conflicte...,

amb sí mateix, els altres, la Vida, el Cosmos...,

ple de cabòries, desitjos i aversions.

Jo, jo, jo.  Jo vull, jo tinc, jo sóc..., el centre del món.

Cosa ferotge voler i voler, controlar, posseir...

Envejós! combatiu!, sempre refusant o atresorant!

Presoner de mil pors, tot s’ho voldria assegurar.

Del què li plau mai en té prou!, sempre en vol més!

Forta ansietat. Quanta importància! Quina impotència!

Tanta batalla crema energia..., es queda buit.

El què li falta, el què tant busca, no és al mercat!

Està dins seu, tot al voltant..., i ell no ho veu!

Mentrestant, se’n va la vida..., per no tornar.

Però ara, va despertant, va comprenent

que no cal tant patir per protegir una falsa imatge...,

acumular riqueses, ni defensar castells..., de núvols.

Va preferint relaxar-se, ser feliç. Ja era hora!

Anar baixant de l’egocèntric pedestal..., de fang.

Deixar la lluita i el desig de figurar, el voler o defugir.

Donar pas a Maga-Mag... Viure és jugar!

Cultivar la pròpia saviesa, és font de pau i alegria.

Desprenent-te del superflu, col·laborant, compartint...,

la vida es fa més complerta, divertida...

                                                                            Apassionant.

Ego és por

Obstacle primer, desafiament i estímul

Por és l’aprensió a que s’esdevingui quelcom contrari a allò que es desitja o es creu necessitat. Algunes són naturals, racionals, protectores..., les relacionades amb l’instint de conservació. Però més enllà d’un cert punt, esdevenen irracionals i limitadores. La por primordial apareix en sentir-se separat i agredit..., quan, des de l’infància, la naturalesa espontània i pura de l’ésser humà és reprimida i canalitzada de forma utilitària, enlloc de modelada espiritual, harmònica i creativament.

           

            Sentim por de perdre el què tenim o pensem tenir: propietats, privilegis, éssers estimats..., i a deixar de ser el que som o creiem ser..., a la soledat, al canvi, el fracàs, la malaltia i la mort... Temem abandonar prejudicis i costums, devaluar la pròpia imatge... mirar-se a sí mateix profundament, a la vida tal com és, a les coses tal com són... Però mai no voler mirar ha resolt cap problema, ni condueix a una existència plena i feliç.

            La por fa por, abunda, s’encomana, es filtra fins al racó més intern..., evocar-la augmenta l’espant... En un món on tot és canvi i perillositat potencial, impel·leix a gastar molta energia en la frustrant recerca de seguretats impossibles. Alça barreres, fa tancar cors i ments, portes i finestres. D’ella se’n deriva molt sofriment. En general, coarta, empobreix, limita..., afecta negativament tots els aspectes de l’existència.

             

            El temor “a allò que pot passar”, durant la vida o després de morir, condiciona l’individu, el fa dòcil i vulnerable a la manipulació dels que ofereixen protecció, respostes i seguretat a canvi d’obediència. Per això aquesta pulsió humana ha estat i és tant reforçada.

            Quan la por apareix, convé discernir si té causa real o és fruit d’inèrcies, derrotismes i condicionaments..., facilita la resolució de la dificultat?, o l’estanca i la agreuja? Si veritablement s’està amenaçat, cal procedir amb lucidesa. Altrament, sota la llum de l’anàlisi, que s’ha d’intentar que sigui el màxim d’imparcial, els fantasmes es fan petits o desapareixen.    

           

La por natural protegeix la vida, les “inventades” la degraden.

Traspassant la por, un món per explorar!

Totes les pors es resumeixen en la mort...

...en tant que recorden, mostren o aproximen a la pròpia aniquilació: aquest punt final que irreversiblement ens treu d’escena, el suprem desconegut. Davant d’això l’ego sent vertigen, profund temor.

            Són emocions torbadores, difícilment controlables. Lluitar-hi en contra les estimula. Però, observant-les atentament, queden desemmascarades: en general, són conseqüència de l’escissió de l’entorn i de la voluntat de control..., identificació amb l’ego, un registre en la memòria..., projecció en el present i vers el futur de velles programacions i d’experiències difícils o penoses viscudes en el passat.

           

            La por contrau el diafragma, bloqueja la respiració, accelera el ritme cardíac..., genera tensió i confusió. Inhalar i exhalar pausada i profundament pot ajudar molt a retornar la calma. De manera especial, és antídot poderós la decidida voluntat de superar limitacions, de retrobar l’autèntic, de reactivar la pròpia màgia..., de ser tu mateix.

            D’aquesta manera, l’ego va perdent importància..., i en no trobar, les pors, bon terreny on arrelar, automàticament es redueixen, i amb elles l’agressivitat. La vida esdevé molt més relaxada, amable i fàcil. Així, tota l’energia que es perdia en defenses i conflictes pot aplicar-se en positiu.

            En la mesura que aquestes pàgines proposen una més plena vivència del present i despertar de l’habitual somni col·lectiu, plantegen certes preguntes i aventuren respostes que poden sorprendre..., l’ego pot sentir por. També perquè es mostren diversos aspectes de la mort, com dèiem la mare de tots els temors i rerefons constants de l’existència humana.

            Tanmateix, precisament perquè la por és un gran obstacle, i molta la llum que encobreix i la vida que ofega, considerem vital observar-la, explorar els temes que la susciten. Fitar-la serenament, encarar-la quan arriba, dona claredat i valor, facilita transcendir-la.

            Se suposa que el pitjor que pot passar a un ésser viu és morir...., però tots ho sabem: és cosa assegurada.

Mentrestant, la vida..., mira com brilla!

Consell d’amiga..., d’amant fidel:

ara ets viu..., demà pots ser difunt.

Viu el dia d’avui com si haguessis de morir demà.

Sóc la mort, com la teva ombra et segueixo.

Voldries esquivar-me, sovint fas veure que no em veus.

No hi ha motiu per tenir-me tanta por!

No comprens que molt t’estimo?

Et mostro el camí de la Vida!

T’ensenyo humilitat i altres coses importants.

Et murmuro seguit:

viu el dia d’avui com si haguessis de morir demà.

De fet, mors cada nit..., ressuscites al matí.

Expires amb l’instant..., reneixes al següent.

Tot el què és viu està morint!

Si de mi tens plena consciència, de la permanent extinció...,

sabent que ahir es finit i que demà no arriba mai...,

cada dia tal com és adquireix gran valor.

Tot moment sentit per sí mateix.

Jo t’ajudo a convertir l’ordinari en extraordinari,

la vida quotidiana en joc sorprenent...,

màgica aventura..., ritual sagrat.

No em tinguis por..., sóc una amiga.

Viu el dia d’avui com si haguessis de morir demà.

D’aquesta manera, cada dia resplendeix...,

cada instant és un miracle.

Agraïment.

La por

Preocupa, angoixa, paralitza.

Molt estesa i cultivada,

condiciona, esclavitza el món sencer.

Obscureix, aparta de l’essencial.

S’amaga per tot arreu.

Assegura que t’ajuda i protegeix del perill,

però s’equivoca sovint

quan, decidida, et frena sense motiu,

o t’enganya i et lliga a obligacions i falsedats.

Impedeix sobretot mirar-te a tu mateix,

ser i mostrar-te tal com ets en allò profund.

Totes aquestes pors tanquen camins:

aferrament al que és conegut, temença del canvi,

de perdre el que consideres adquirit.

És record de dolor, desig de plaer.

Ve del passat. Tem el futur.

Obscureix la Llum del Present.

Por de viure..., de patir..., de morir.

Valentia no és temeritat,

però que la prudència no ens faci covards.

La Maga, el Mag...,

assenyats però valents,

amb daga de Llum, tallem els lligams de la por

Alliberada,

LA SAVIESA PROFUNDA

sorgeix esponerosa.

Sempre T’acompanya

De dia i de nit..., en calma i en tempesta.

És Llum poderosa. No hi ha millor guia!

L’ESTEL DE LA MÀGIA,

guspira d’esperit!

Sense saber el com ni el per què,

aquí estàs!, habitant aquest planeta,

aquest moment en l’espaitemps etern...

Un més entre bilions.

Subjecte a moltes necessitats,

a la dualitat entre si i no, gaudir i patir...

A variades ànsies, dubtes i pors...

Al constant pas del temps, a la mort.

Envoltat d’enigmes que mai podràs penetrar,

tu mateix misteri que mai no podràs comprendre,

mons sense fi..., múltiples possibilitats...,

complexitat infinita.

És fàcil sentir-s’hi perdut!,

però tens un amic que no et deixa mai.

Des de molt endins, des de molt enllà,

en la joia i en el dol...,

un estel et guia!

L’ESTEL DE LA MÀGIA,

aquesta llum.

Resplendeix potent.

Ara Mateix.

AQUÍ

És el moment de donar-te ales!

Alliberar l’ànima engabiada: la Maga, el Mag

Poc o gens ens han parlat de certes característiques importants i singulars de nosaltres mateixos, dels propis potencials, de la pròpia màgia... En general, falta encara una educació integral i personalitzada que contempli els nostres variats aspectes, aptituds i possibilitats..., que a tots nivells ens ensenyi coses realment necessàries per Viure. Especialment a estimar-nos i estimar: valorar, apreciar, cuidar l’existència tota. A sentir que la vida és gran misteri, preciós regal, insòlita aventura.

            Així condicionats, ocupats en la recerca d’objectius exteriors, o bé distrets sovint en banalitats, no hem tingut gaire espaitemps ni motivació per mirar endins... Per això solem ignorar l’autèntic, el més obvi, proper, preciós i Sagrat: l’ésser profund.

Tanmateix, mai és tard...!  Ara és bon moment d’aprendre!

            Quan apareix un nou invent, des la roda a les últimes tecnologies, al principi mai som prou hàbils manejant-los. A mesura que passen els anys, practicant, l’inconscient col·lectiu assimila la novetat, espontàniament, l’habilitat creix.

            De similar manera, a mesura que més i més persones van assolint nivells més elevats de consciència, ser autèntic-despertar-estimar esdevé cada dia més fàcil per un nombre major de persones.

La Gran Obra continua.

Cada dia més potent!

Alegria

És hora de volar.

 REACTIVAR L’AMOR

L’amor..., què és?
 

Sense estimació envers sí mateix, envers els altres, les coses, la vida en general..., l’existència esdevé intranscendent, frívola, vulgar, buida. Per trobar un sentit profund, significat i propòsit, és important saber i sentir què és l’Amor, per tal de poder-lo reconèixer i practicar, evitant habituals i sovint pernicioses ambigüitats i confusions.

            La paraula, el concepte “amor”, és un dels més adulterats. Sovint s’entén i experimenta de manera equívoca i problemàtica. Es deu a què, al llarg del temps, ha estat interessada, superficial i negligentment utilitzat, se l’ha fet servir per a tot, tergiversat, banalitzat i prostituït, fins a perdre, en moltes ocasions, el seu significat profund. Però altre mot no tenim, convé doncs, tant que possible, intentar concretar de què estem aquí parlant.

            Amor no és egoisme disfressat, autocomplaença, ni romanticisme barat. Sobrepassa l’habitual afecció entre familiars i també la simple atracció amical, sexual o passional. L’amor profà, per brillar, per esdevenir Amor Real, ha de conèixer i integrar la sacralitat.

            No és desig, aferrament, ànsia de guanyar, por de perdre... No implica sobreprotecció, dependència, resignació..., ni genera covardia i servitud. No és fe cega, ingènua devoció envers deïtats daurades, ni humans idealitzats. Tampoc  fanàtica adhesió a sistemes, pàtries, creences o ideals..., camuflatge partidari, edulcoració interessada, ni falsa espiritualitat.

L’Amor és més que una paraula o teoria, és una pràctica.

            El sentiment més important i bàsic: estimar-se i estimar implica respectar-se i respectar. És senzill, pacient, verdader..., lliure, altruista i molt despert... Responsable, positiu, valerós, creatiu... És comprensió, tolerància, generositat. Gran portador de Llum.

AMOR ÉS CONSCIÈNCIA

             Donant sentit i propòsit, és medicina sanadora de mil mals. Comença per mi mateix: si no m’estimo, respecto, perdono, no sabré estimar, respectar, perdonar... És dignitat, confiança, amistat, flexibilitat i  discerniment. Sempre acompanya i ajuda. En qualssevol relació no hi ha millor intermediari. Ni en la vida millor amic.

Amor és màgia en acció

Màxim despert al misteri del moment,

sentir-se en simbiosi amb l’entorn,

estimar als altres, les coses, tot...,

és estimar-te a tu mateix.

AMOR ÉS VIDA FLUINT

Amabilitat..., bondat..., compassió...,

La més poderosa de totes les màgies.

Descobreix noves dimensions de l’existència.

Valorar tota persona, cosa i circumstància,

facilita viure intensa, pacífica i tranquil·lament, 

apreciar la singularitat i la bellesa.

La unicitat englobant.

És agraïment per tot.

Acceptar, cuidar, acollir.

Meravellar-se davant del constant misteri.

ESTIMAR ÉS ENERGIA SUPREMA,

guspira vital.

Serenitat, lucidesa, equilibri...

Gran bàlsam pel dolor, alleugera el sofriment.

Fa de la vida un tresor.

Dóna a tot profunditat i elevació.

És desplegar la pròpia màgia.

Practicant..., es multiplica!

Creix la  felicitat.

Cultivant la Saviesa

Sento, per mi i per tot, respecte i estimació. Perquè sóc constant reciprocitat amb l’entorn, escampant positivitat, convoco positivitat. Practico tant com puc l’art d’estimar. És fàcil en els grans moments i amb les grans coses, però solen durar poc. El què esta sempre a l’abast, són les petites coses..., valorant-les, es fa evident que cadascuna és única, irrepetible, preciosa. Que en tot, en cada moment, lloc i circumstància, la Màgia hi guspireja o resplendeix. També a l’infern hi creixen flors!

            Màxim despert, relaxat, alegre i valerós, màxim obert a la Llum, procuro navegar serenament el gran riu de la Vida..., cultivant amor i bon humor, acceptant-me i acceptant..., acollint la realitat.

            Desprenent-me del superflu retrobo l’essencial. Així fent, es van obrint les portes de la percepció, s’amplien sensibilitats. Aprenc a valorar persones, coses, situacions..., aspectes i matisos que abans, enfosquit per inèrcies, egocentrisme i absurdes temences, em passaven desapercebuts.

            Tot és digne d’amor!..., estimar és gran poder, tot ho comprèn, il·lumina, desperta i dulcifica. Des d’una perspectiva amorosa i compassiva, la vida apareix transformada. Espontàniament es fa més fàcil gaudir d’aquesta rara, inexplicable tragicomèdia que és l’existència. Abandonant estèrils i sofrents combats, convertir-la en joc apassionant.

            Respectant el dels altres, procuro seguir el propi camí. Sempre recordant que l’amor comença per mi mateix. Això és bàsic...!, per tant,  amor també és dir No. No participar, no contribuir, esquivar, oposar-me si cal..., forma part del joc. Un No decidit, clar i ferm, però pacífic, serè, amorós..., quan inconsciència, ignorància i desamor causen sofriment, amenacen la Dignitat, la Vida, ofeguen la Màgia.

Estimar no és callar, rendir-se porucs a la injustícia i la violència,

és expressar-se, cultivar lucidesa, responsabilitat, valentia...

  Maga i Mag, no som conformistes.

Som activistes espirituals.

Pacíficament, defensem l’amor. 

Per transformar la vida en Vida, eixamplar la Màgia...

és bàsic conèixer la relació dualitat-unitat.

Durant la primera infància conservem el panteisme primigeni, ens sentim integrats a l’entorn. A mesura que creixem, comencem a dir “jo” per referir-nos a nosaltres mateixos. Establert el jo, ens distanciem radicalment de tot el que considerem no és jo: pell endins és “jo”, pell enfora és “tu” els altres, les coses. Ens identifiquem amb un cos-ego, una entitat “autònoma”. Tot apareix dividit, polaritzat: observador i observat queden separats. Així es perd el Paradís, que esdevé un record llunyà...  Un enyor profund!           

            Després d’aquesta partició inicial, perdut del Paradís de la Unitat, comença un sovint dolorós exili: ens endinsem en un món fragmentat, en pugna..., jo o tu, teu o meu, bonic o lleig, veritat o mentida, salut o malaltia, bo o dolent etcètera. Tot es veu escindit en dues o vàries parts..., que gairebé sempre es viuen com a contràries, recíprocament excloents.

            Així és com generalment experimentem l’existència: un escenari on aquestes energies, suposadament oposades, es relacionen i contraposen. Oscil·lem contínuament en un moviment pendular entre el que ens sembla antagònic. Això origina una pertorbadora situació que fracciona  l’individu i l’aïlla de l’entorn. Genera molts conflictes i gran ansietat.

            Tanmateix, és indiscutible que no es pot separar el baix del dalt, el mar de la costa o l’extrem de la corda. Però, guiats per falsos principis, ho intentem constantment: desitgem salut, plaer, riquesa, alegria, seguretat, comoditat, bellesa... No acceptem i fugim aferrissadament dels seus “contraris”. No deixem de voler evitar-los, de lluitar contra ells.

            Normalment ens resulta difícil de sentir, fins i tot d’imaginar, una altra forma de percepció. Però, com podríem reconèixer un extrem sinó fos per contrast amb l’altre? Dia i nit, vida i mort, dintre i fora, figura i fons... Que seria del jo sense el tu...?, i, si no expiréssim l’aire, com el podríem inspirar?

            Per cert, respirar, com el batec del cor o caminar, són experiències evidents, bàsiques i constants de polaritat-unitat. Si un extrem s’atura, automàticament ho fa l’altre. Allò aparentment oposat és, en realitat, complementari, moviment bipolar alternant-se, solapant-se, equilibrant-se..., generant el món, la quotidiana existència. Cada moment.

            El patriarcat, religiós i laic, ha contribuït enormement a fer percebre els extrems polars com radicalment oposats:  contraposant matèria i esperit, pecat i gràcia, justificant i consagrant  la lluita “del bé contra el mal”, etcètera..., ha esdevingut propiciador de grans tensions, divisions i antagonismes. Des dels conflictes amb un mateix i els altres, passant per l’abús de la dona, el feble,  la natura..., i fins la guerra entre nacions i religions.

             Simultàniament, l’hemisferi cerebral esquerre (masculí, racional), havent predominat sobre el dret (femení, intuïtiu), ha estat preferentment cultivat durant molts segles. Tot plegat ha generat un gran desequilibri a diversos nivells que, com queda dit, està posant en perill la mateixa existència de vida humana sobre el planeta.

            El vell paradigma està esgotat. És temps d’equilibrar hemisferis, personals i planetaris, “indis i blancs”, femení i masculí, matèria i esperit. Reconciliar diversitats, harmonitzar polaritats.

És temps de Despertar..., reactivar la Màgia.

Viure és un joc de llums i ombres

Tot apareix dual en aquest món:

dia i nit, plaer i dolor, vida i mort.

Com les dues cares d’una moneda...

No poden existir separadament.

Són parts del mateix.

Tot és constant interacció, dependència mútua:
bonic i lleig, alegria i tristesa, altruisme i egoisme,
ordre-desordre, saviesa-ignorància, concordia-discordia...

Van sempre junts.

Guany i pèrdua, salut i malaltia, amor i desamor,

agradable i desagradable,

sí i no.

Inseparables.

En el circ de la vida,

va cada persona, va la Humanitat,

com funàmbul constantment equilibrant
sobre la corda tensa de la polaritat.

Habitar a la cruïlla! Reconciliar oposats!

Quan veus clar que mar i costa, terra i cel, figura i fons,

 observat i observador,

són aspectes del mateix fenomen, parts de la mateixa “cosa”,

es reactiva la Màgia!

TOT ES VEU UNIFICAT

Vida renovada.

Des de la dualitat, reconèixer la Unitat englobant

La suma de totes les parts, diversitats, polaritats, tot el què existeix..., és una sola realitat. Tot i cada cosa són facetes, aspectes diversos del mateix fenomen: un inconcebible Camp Unificat.

            Un Tot del què només podem tenir un coneixement ínfim i bàsicament dual. Entre altres coses perquè el cervell, la ment, està polaritzada i subjecta al temps lineal. No pot manejar dos conceptes simultàniament, ha de fer-ho consecutivament, un a un en l’espaitemps.

            La percepció habitual, molt identificada amb aquest aspecte seqüencial i analític de l’experiència, ho fracciona tot. Li costa de veure i sentir que allò aparentment oposat o diferent és, en realitat, complementari, interdependent, part d’un mateix procés. Origina un coneixement escindit i una acció parcial, que s’experimenta fragmentadament, de la Realitat Unitària.

             En la pràctica quotidiana no resulta fàcil reconèixer que tota diversitat és part d’una immensa Unitat, perquè en aquesta divisió hem estat formats i deformats durant moltes generacions.

            És sensació corrent sentir que habitem un cos-ego aïllat, ell mateix dividit i sovint contraposat a un entorn hostil,. Actualment forma part de la condició humana en general i de “l’home civilitzat” en particular.

            El mateix llenguatge hi esta basat, n’és un reflex, genera la percepció dual i per tant l’acció polaritzada, sempre tendent a separar, defugir o excloure l’extrem indesitjat. Per això és tant important anar més enllà de les paraules i els conceptes, llegir-sentir entre línies.

            Practicar la pròpia màgia implica apropar, harmonitzar pluralitats, desenvolupar una visió integradora que, transcendint la vivència dual, ajudi a reconèixer i experimentar la Unitat subjacent, l’Esperit, l’Energia Bàsica..., subtil i alhora evident i poderosa, que ajunta, inclou, origina tota diversitat: la que forma el món, la quotidiana existència.

           

            L’ésser humà, intuïtivament conscient de tot això, intenta de mil maneres distintes, a vegades confoses i contradictòries, retrobar l’origen, l’equilibri... Anhela oberta o secretament superar les divisions, retornar al Paradís perdut de la Unitat. Deixar la lluita, retrobar la pau.

La Consciència crea l’experiència...

...genera el moment present..., la percepció del que sóc i del que m’envolta. Ara mateix, aquí mateix... Cada instant és una interpretació particular, una faceta de la Realitat Global, expressió singular d’un omnipresent, incomprensible Camp Unificat.

Més enllà de la polaritat i englobant-la,

la Unitat..., el Gran Esperit..., Energia Creadora...,

vibra constant en cada ésser, cosa i lloc...

 AQUÍ ! ARA!,

i en tot el Cosmos concebible.

La multiplicitat és part de la Unitat.

Som fills, flors, fruits..., parts de la Mare Terra.

Som una Unitat.

Arreu present

MULTIDIMENSIONAL ENERGIA

intel·ligència inconcebible

Més enllà de qualsevol raonament,

transcendint el bé i el mal,

depassant la més exuberant imaginació...,

des de la partícula subatòmica, al Cosmos infinit,

un  poder immens ho genera tot.

Dotat d’una rara, sobrehumana perfecció.

Tancats els ulls..., o ben oberts.

CONTÍNUAMENT EL POTS SENTIR

En cada ésser, cosa, circumstància,

enigmàtica Intel·ligència cada instant.

Polifacètica energia omnipresent,

complexitat incomprensible...

Mons dins de mons..., infinites dimensions

coexistint en l’espaitemps etern.

Darrera l’aparent diversitat,

batega la Unitat que tot ho inclou.

Misteri impenetrable,

intel·ligència infinita,

CAMP UNIFICAT.

Abraça l’existència tota.

ÉS TU MATEIX,

n’ets un esclat.

La pròpia vida! La pròpia màgia!

Floreix constant!

Amic ego

Tu que et sents separat d’això que t’envolta...,

de tot el què queda enllà de la pell...,

sovint navegant entre culpa i disculpa, desig i temença...

N’estàs prou cansat de tant batallar!

Quantes fatigues per protegir-te del món,

treballs, màscares, batalles, neguits...

Castells per defensar la imatge que de tu t’has fet...

que se t’ha imposat..., amb la que et confons.

Presons que sovint no t’agrada mirar,

potser perquè et penses que no en pots fugir.

Però ara ja saps que això no és cert.

No estàs sol..., tancat en un cos..., dins del cap.

De res ni dels altres estàs separat.

Se’t va fent clar que ets part de l’entorn.

Per consolidar-ho mirem-ho de prop.

Observa:

Ets part de la Terra que t’aguanta i nodreix.

Amb ella tens intercanvi permanent.

En són fets la pell, ossos, visceres, carn...

Ets Aigua, et batega a les venes, tot el cos n’és ple.

Núvols, pluges, fonts, rius, oceans...

Un cicle constant del que formes part.

Ets Aire, envolta el planeta, entra i surt del pit.

aquest vent de Vida!

Quan deixa de fluir, arriba la mort.

Ets el foc del Sol que il·lumina i escalfa...,

aquesta constant tebior corporal.

Quan es refreda, s’ha acabat el joc.

Ets cos, ment, sentits...,

pantalles sensorials, antenes obertes,

ment que interpreta.

Ets el que És.

Cada experiència.

Quan dorms profund, tot desapareix.

Ets l’Esperit, la Consciència...,

aquesta Llum.

Un glop d’existència..., esclat d’Univers.

Quan en tu s’apaga..., dorms per sempre més.

I també els altres..., no pots viure sol.

Ets part d’un teixit social, fil de trama complexa.

Vida vivint-se..., Màgia en acció.

Simple presència que ara sents vibrar

AMIC, GERMÀ EGO...

No estàs separat!

ETS PART DEL GRAN TOT

Ni els teus pensaments podries firmar.

Respira, relaxat...,  la vida és un joc.

Còsmic regal, singular aventura.

Cultivant l’autèntic, tot es fa lleuger.

Alegria!

Despertar és part del joc

Humanitzar-nos humanitzant.

Per a Maga i Mag instint profund, necessitat vital.

Després de molt dormir, el moment és arribat.

A milions ho estem sentint.

Cadascú al seu ritme i manera,

segons les pròpies condicions i circumstàncies.

Quan s’obre l’ull de l’esperit,

s’il·luminen les foscors, apareixen nous camins:

viure la pròpia vida..., desplegar l’essencial.

Tot és camp i mar oberta

Els obstacles, lliçons i plataformes.

Impulsats per nous valors,

avancem assenyadament agosarats,

lúcids, valents, alegres, serens...

Amb Amor i  Humor, la vida es viu diferent,

esdevé un gran viatge de retorn al Paradís.

Cada pas ja és destí

Desperta la mirada de l’esperit,

LA PRÒPIA MÀGIA ET GUIA

El vell paradigma: la “religió dominant” 

És tan antiga com les altres, dualista, materialista, patriarcal..., s’ha desenvolupat i sofisticat al llarg dels segles, fins assolir actualment gran prestigi i expansió en tot el planeta. En estar-hi plenament immersos, des del naixement a la mort i durant generacions, fa que, tot i ser evident, sovint ens passi desapercebuda. Però mai hem deixat d’estar sota el seu imperi.

            Igual que en altres sectes-religions, la seva doctrina està formada per un conjunt de creences, dogmes, pràctiques i obligacions, amb el seu corol·lari de recompensa i càstig. Però a diferència d’elles, no proposa la veneració de deïtats metafísiques, ni predica la “salvació de l’ànima”, sinó la felicitat terrenal. En ella, el diner és l’únic déu. L’estat de gràcia, consisteix en posseir les majors quantitats possibles de Déudiner.

            És el major desig, l’objectiu primordial dels seus innombrables  fidels. Perquè és només a través d’ell que s’adquireix el màxim benestar, prestigi, salut i felicitat. Ho compra quasi tot. Et ven el cel a la terra.

            Engloba totes les sectes, religions, ideologies... Més o menys, d’una forma o altre, tots li rendim obligat vassallatge. Especialment a través del culte a Déudiner com a poder real i a la generalitzada acceptació de determinades premisses: socials, econòmiques, politiques..., considerades “veritats universals inqüestionables”. Poder i veritats que ja no depenen de la fe cega, sinó que es poden veure i tocar. No promet com les altres un paradís d’ultratomba, sinó la felicitat en aquest món. S’hi accedeix a través del culte al cos i a l’ego. Magnificant-los, buscant tenir i poder, consumint, gaudint..., així és com Déudiner es converteix en “felicitat”.

            En el món de la “religió dominant”, consumisme i figurar esdevenen sagraments. L’economia substitueix l’ètica, i el culte del cos al de l’Esperit. Déudiner, a tots els déus.

            Valors positius com llibertat, felicitat, pau, salut, amor..., són freqüentment utilitzats, tergiversats, convertits en mercaderies, fidelitats i vots, en paraules buides, prostituïdes, desertes d’esperit..., que aboquen a un món materialista, trivial, neurotitzat...

            És presenta tan còmode i pràctica, tan eficaç, tangible, brillant, prometedora..., que en general és poc qüestionada. L’aspiració comuna és tenir de tot i més, tant que possible l’últim i el millor. Gaudir, gaudir sense parar és ser feliç. 

            A força de prometre alegria, plaer, felicitat..., de proclamar, mostrar i repetir incansablement —un veritable embrutiment del cervell—, el missatge resulta tant convincent que s’arriba a perdre de vista la possibilitat de quelcom millor.

            L’únic que realment importa és tenir diner per poder comprar de tot i pagar serveis. El creixement indefinit esdevé obsessió majoritària..., ser productius i competitius és llei primera..., el què ho és més, guanya. Són molts que somnien triomfar, esdevenir rics i poderosos sota les ales de Déudiner. En conseqüència, la pitjor desgràcia és no tenir-ne, ser un perdedor..., aquest, automàticament es troba privat de recursos per accedir al sagrat consumisme..., fins i tot al normal i imprescindible consum, condemnat a patir carències diverses i molts a grans privacions, misèria i sofriment, com dèiem, a milions fins a la mort. 

            Ningú no vol perdre i ser infeliç, ningú trobar-se en la pobresa..., i menys en la misèria. La por de caure, junt a l’estímul constant per pujar de nivell en l’escala del tenir i del poder, adquirir més possessions, comoditats i serveis, exigeix prioritzar l’obtenció de Déudiner. D’aquesta manera, en general la vida esdevé constant competició, subtil o violenta confrontació.

            Els adeptes estan submisa o agressivament disposats a gairebé qualsevol cosa: penosos treballs, renuncies, prostitucions i patiments..., alguns, fins i tot a les majors inhumanitats, depredacions i transgressions per aconseguir, el més fàcilment i ràpida possible, la màxima quantitat de Déudiner en aquest món comprador de quasi tot.

            Però el desig sempre genera més desig. L’ambició no sol tenir fronteres, és un cercle viciós al que només la mort posa final. Ens pensem posseir coses, però més enllà d’un cert punt, som posseïts per elles. Sovint sacrifiquem la vida a canvi de banalitats.  Ansiosos, correm vers una felicitat promesa..., que mai acaba d’arribar.

            La “religió  dominant” no és la panacea universal que ens venen. Si ho fos, els “civilitzats consumidors” no se sentirien tant sovint frustrats, ansiosos, depressius... Les malalties corporals i mentals no estarien creixent constantment als països més rics i consumistes, com és el cas, ni serien com són, líders en infelicitat i suïcidis. Crispació general, insatisfacció i barbaritats de tota mena, disminuirien en lloc d’augmentar. Tampoc estarien posant en perill la pròpia supervivència i la de tots.

On és, doncs, la felicitat promesa?

La vida dura un moment.

Que els vells i nous déus no ens esclavitzin!

No ens resignem a perdre per sempre el Paradís!

Transcendir el que ens limita,

és important pas per donar sentit a la vida.

On abans era nit fosca..., es fa de dia.

Resplendeix el més autèntic,

L’ESPERIT PROFUND

Canviant la visió de tu mateix, canvia la de tot...,

canviant la de tot, canvia la de tu mateix.

COMENÇA PER ON VULGUIS,

LA QÜESTIÓ ÉS COMENÇAR

Ara és òptim moment, a milions ho estem fent!

Noves maneres de veure,

condueixen a noves maneres de viure.

L’existència n’és transformada.

Obre’t  a la Vida.

Cadascú a la seva manera, tothom  s’hi pot posar.

Mentre ets viu hi estàs a temps.

Jove o vell, sa o malalt..., amb estrella o estrellat...,

amagats en tu, en qualssevol cosa, lloc i circumstància...,

resideixen insospitats recursos.

LA TEVA MÀGIA,

els teus tresors.

Reactiva’ls ja !

La Vida és única..., no ens la perdem!

Atrapat per Déudiner, descuidat l’esperit, perdut el nord, “l’home civilitzat” ha esdevingut presoner de la pròpia avarícia. Arrossegat per l’inèrcia col·lectiva, no s’adona de fins a quin punt és posseït per l’ànsia de prestigi, comoditats i seguretats..., ni de l’energia, treball, lluites, tensions, preocupacions i pèrdua de temps vital que comporta la seva adquisició i manteniment. En part, perd la Vida per “guanyar-se la vida”.

            A més, tots ho sabem, com a directe resultat d’aquesta follia, es produeixen excessos de tota mena i milions de tones de residus son abocats a la biosfera, alteren el clima i ens van contaminant. Simultàniament, les matèries primeres, irreemplaçables i molt sovint espoliades als pobres, van disminuint. Tot plegat, no és gran ceguesa...?, i profundament inhumà?

            Aquesta agressiva “civilització” de manera inevitable condueix al col·lapse. Cada dia amb més claredat ho estem veient.

            Mentrestant, són molts que fugen de la falta de sentit, insatisfacció, avorriment i angoixa que tot això provoca, a través d’una amplíssima i variada oferta de divertiment massiu, veritable droga virtual de consum generalitzat. Molt addictiva i poc qüestionada, que els manté constantment ocupats, entretinguts, hipnotitzats amb l’inacabable espectacle mediàtic. Envoltats d’una permanent ansietat, expectativa i sobreexcitació que, tenint-los ocupats en cos i ment en tota mena de qüestions, en general anecdòtiques, desgasta inútilment i aparta de l’Essencial.

            La ignorància del Sagrat i la inconsciència de la Unitat promouen que s’ignori l’ecologia, l’humanisme i la espiritualitat..., movent forces capaces de marginar i destruir físicament bilions de persones, de fer inhabitable l’ecosistema sencer i d’ofegar l’esperit, rebaixar, uniformar l’ésser humà, reduir-lo a una mena de cosa programada.

            Mentre una minoria insensible, blindada en els seus privilegis, beneficiaria i esclava de la “nova religió”, es consumeix en l’abundància material, tres quartes parts de la Humanitat són consumits per la misèria. Lamentable i cruel situació, de diversa manera i en variada intensitat, negativa per a tots.

            La “religió dominant” no respon en general a cap pregunta profunda, ni satisfà l’endèmica fam d’aliment, físic i espiritual, que urgentment necessita la Humanitat. En tals circumstàncies, podria semblar que poc espai queda per l’esperit de la Maga i el Mag..., però aquest, perquè és el més bàsic i veritable de cadascú, mai es pot perdre. Sempre és present, i emergeix quan té la mínima oportunitat.

            La crisi a tots nivells creixent porta a replantejar-se coses fins ara admeses. Les dificultats, fracassos i desastres són grans lliçons, grans oportunitats. Tant a nivell personal com social, obren la porta a noves perspectives. És precisament en les situacions extremes, on es dóna la màxima probabilitat d’evolució. A poc a poc es va generant un nou paradigma.

activant nivells més elevats de consciència

Al final de la nit, comença l’alba.

Ajuntem les nostres llums!

Afligida, maltractada humanitat!

Durant molts segles sotmesa a estranys deus,

adorant la matèria i descuidant l’esperit,

s’han generat grans injustícies, molt sofriment.

Endormiscada Humanitat,

massa baix estem caient..., ens podem autodestruir.

Convé deixar aquesta nit,

transcendir les mil presons,

avançar per nous camins.

Compadits de tanta sofrença,

la pretèrita, la present i la què pot venir,

al Gran Esperit...,  Cosmos Infinit...,

Magues i Mags tots junts demanem:

Poder expandir la ment.

Obrir cor i mans.

REACTIVAR L’AMOR,

una aurora que il·lumini tot.

NOVES LLUMS ESTAN SORGINT.

Per tot arreu i dins teu es van mostrant.

EL SOL DE LA MÀGIA,

batega en tu, en tots..., anhela sortir!

ÉS TEMPS DE DESPERTAR

Per avançar àgils, deixem anar pes.

Apartant el què sobra, queda l’essencial.

Simplificar és bon camí.

Simplicitat voluntària

Malgrat els aspectes negatius, defectes i enormes perills que comporta, la “religió dominant” en té molts de positius. És potencialment un pas decisiu en l’evolució humana. Conté, més poderós que mai, el germen d’un Nou Món, la base d’una Nova Civilització. Tot plegat, de manera incomprensible i misteriosa, forma part del Joc Còsmic.

            La comunicació crea una Ment Global, ens fa més conscients. Veiem que tan la mancança com l’excés són perniciosos extrems del mateix problema. Cada dia es fa més obvi per a un major nombre de persones que equilibrar, harmonitzar, trobar un sentit profund a l’existència, personal i col·lectiva, és una necessitat progressivament imperiosa.

            Hi ha coneixement, recursos i creativitat més que suficients per poder, a tots nivells, apropar-se individualment i facilitar als altres una vida més plena i digna.

            Convé recordar que inconsciència-ignorància són l’arrel del problema, la closca que ens separa de la Llum. Els egos col·lectius, ideològics, nacionals i religiosos, prolongació i causa dels privats, segueixen generant una constant pugna per consolidar i ampliar els seus dominis. Són l’origen de tant desastre i sofriment. Cultivant l’esperit, que és consciència i saviesa, desplegant la pròpia màgia en la vida quotidiana, sent tu mateix, contribueixes al tan necessari canvi.

            En aquest procés de transformació vers un nou paradigma més humanitzat —equilibrat, just, intel·ligent i adaptat a les condicions del medi...—, és molt important distingir entre ús i abús, necessari i superflu.

            Simplificar és bon camí. No suposa privar-se de res essencial, només evitar malgastar i compartir el que sobra. El que atresorem o llencem li falta a algú. Prescindint del superflu, utilitzant el que realment precisem, hi haurà de tot per a tothom. Només usant racionalment les riqueses que en molts àmbits es dilapiden, desapareixerà automàticament tanta misèria, desgràcies i sofriment absurd. Compartint, tots hi guanyarem.

            Endemés, minimitzant falses necessitats, treballant i consumint menys..., destronant a Déudiner..., tindrem espaitemps per dedicar a coses més personals i creatives, viure la pròpia vida, ser un mateix.

Més ric i feliç és qui menys necessita..., la senzillesa ens fa lleugers.

Simplificant, tot funciona millor, esdevé més fàcil

Ens sentirem renéixer, caminar vers un futur ple de promeses. L’horitzó ara fosc i amenaçant, esdevindrà  transparent i acollidor, més plenament Humà...! Més Màgic!

            En les societats “civilitzades”, el nivell d’interdependència i complexitat és tan gran, tan potent l’egocèntrica inèrcia col·lectiva, que en la vida quotidiana pot, al principi, no resultar fàcil practicar la simplicitat natural. Tanmateix, a poc a poc però activament, cadascú a la seva manera, pot prescindir del superflu..., a tots nivells retrobar l’essencial ens portarà sens dubte grans alegries i novetats en la forma de pensar, sentir i viure. Canvis positius, lúdics, creatius que, des de l’obligació productora, competitiva, malgastadora..., gairebé ni es poden imaginar.

            Maga i Mag, immersos en un procés de despertar creixent, procurem discernir en cada etapa i circumstància quines són les pròpies necessitats reals i què és el més convenient per facilitar l’harmonització amb sí mateix i amb l’entorn..., natural i social, proper i llunyà.

            Per poder sentir-nos en pau i viure amb màxima plenitud, procurem desprendre’ns de necessitats, coses, obligacions, identificacions i creences supèrflues. Sabem que en tots els aspectes és molt important no carregar equipatge inútil. El necessari és suficient.

            Cultivar la pròpia màgia, és el camí més fàcil i millor per cadascú i per a tothom, estalvia energia, allibera espaitemps..., genera bellesa, guspira vital!, qualitat de vida. Dóna sentit a la quotidiana existència,

la fa brillar...

            La “religió dominant” és gran obstacle per al desplegament d’un Món Nou i simultàniament la millor plataforma..., estem en un punt crucial...

ÉS TEMPS DE DESPERTAR Posar la intel·ligència al servei de l’Amor.

Humanitzar la Humanitat

El que sobra, pesa, cansa, ocupa...

...alenteix el pas, impedeix el vol.

SIMPLIFICAR ALLIBERA

eleva sobre el món..., eixampla la visió

Aquesta és la feina,

L’ALQUÍMIA ESPIRITUAL.

Cremar escòria, destil·lar, clarificar,

separar el gra de la palla...

Abandonar foscors..., tot el què destorba.

Transformar...,

el plom de la ignorància, en l’or de la saviesa,

indiferència en compassió, conflicte en pau,

egocentrisme en altruisme.

CONVOCAR UN NOU SOL

Obrir-se a la Llum

Cultivant l’Autèntic,

 prescindint del superflu,

  queda l’essencial

Així,

 el profà esdevé sagrat,

l’ordinari extraordinari,

el banal, màgic..., la utopia, realitat.

 Profund misteri..., constant miracle.

Simplificar és font de felicitat.

la vida es fa VIDA

Llibertat

Perquè ens ha estat inculcat, gairebé tothom se sent relativament lliure, amo del “seu” cos i artífex dels “seus” pensaments, sentiments, actes... Se sol pensar que les diverses situacions i contingències personals depenen de cadascú. Això ens converteix en responsables de tot el que ens passa o deixa de passar al llarg de la vida, també d’accidents i malalties, que sovint se suposen resultat d’una actuació errònia.

            Si et creus lliure i que tu decideixes, quan les coses no van com voldries, fàcilment et sents frustrat, culpable, tens... Això genera un rerefons de neguit que agreuja la situació i molts dubtes a l’hora d’actuar o prendre decisions, per por d’equivocar-te i haver-ne de pagar les conseqüències. Sentir que el que és no hauria de ser, que és resultat d’un error, o d’un pecat..., i que la solució depèn de tu, aguditza el sofriment: et preocupes, resisteixes..., això empitjora la situació. Aquest comportament és molt habitual; tanmateix, investigant, es pot veure que no respon a la realitat: ets un ésser profundament condicionat..., no ets lliure:

            a)- Biològicament existeixen necessitats primàries, principalment la de supervivència, acomplir-les és imperatiu natural i condicionant de primera magnitud. També la història, familiar i col·lectiva, religió, cultura, educació, estatus socioeconòmic, etcètera, determinen la formació de cadascú: creences, valors, costums, aspecte..., i tot l’escenari on és mou.

            b)- La inèrcia i tarannà de l’època, actualment magnificats pels mitjans de comunicació i la publicitat, impulsen models de pensament i conducta..., exerceixen enorme influència: subordinen cossos i voluntats. És un procés sociològic que, re-alimentant-se, tendeix a perpetuar-se.

            c)- El present és continuació del passat i causa del futur..., una cadena d’esdeveniments, en la què cada moment i cada individu és una anella més, relacionada amb totes les altres i formant una simbiosi inseparable.

            Està clar que l’individu no pot obviar la realitat personal generada pel context: tots estem més o menys condicionats, també genèticament, per reaccionar de determinades maneres a determinats estímuls. Cadascú ho fa de forma automàtica, o “premeditada”, però inevitablement basada en la programació rebuda... Com podries ser lliure i responsable si ni les condicions més bàsiques, ni la pròpia constitució física i mental depenen de tu...? On queda, doncs, el tan famós i predicat lliure albir? No esdevé, al contrari, un mite esclavitzant? 

            Quan comprens que ets inseparable de l’entorn, immediat i global, part d’un procés infinitament més gran..., s’obre una nova dimensió de l’existència: comences a veure que això del lliure albir és un miratge, que enlloc d’alliberar-te, et carrega de pors, dubtes, ansietat i culpa..., i amb el pes d’una responsabilitat en relació a fets i coses, pròpies o alienes, que en realitat estan completament fora del teu abast.

            Acceptant el que hi ha com a inevitable manifestació del Cosmos, assumint que el gran misteri de la vida —llums i ombres, alegries i tristeses...—, forma part del desconegut, impenetrable, amoral i enigmàtic funcionament de l’Univers, hom retroba el seu lloc, s’allibera d’una gran nosa i se suavitza o elimina molt sofriment..., que des de la nova perspectiva es torna innecessari.

            En aquest punt convé estar molt atents, per tal de no caure en conformismes ni en derrotismes: assumir una actitud “determinista”, no suposa, ni és excusa, per justificar o abandonar-se a situacions que l’Ésser Profund rebutja... Acceptació no és resignació, no implica aprovació, ni semenfotisme, és només constatar evidències, observar la realitat, al màxim alliberats de prejudicis i d’idees preconcebudes. No vol dir que tingui que agradar-te el desagradable, que justifiquis el manifestament injust, ni que deixis d’actuar per canviar-te, canviar-ho, resoldre el problema... Davant del dubte convé escoltar la Veu Profunda i fer el que et sembli millor, sabent que el resultat no depèn de tu..., que tot plegat és  part del joc!, ja que la Totalitat ho abasta Tot..., res en queda fora.

            Des que entens clarament la teva inevitable manca d’autonomia i radical limitació en un món que et sobrepassa, veus, sents que estàs lliure de culpa..., que no ets responsable del que no pots controlar. Això redueix la tensió produïda per falses conviccions i expectatives i comences a disposar de més lucidesa i energia per encarar les coses des d’una visió més valenta i realista. Saber i sentir que formes part d’un Tot Immens, dóna pau i una gran sensació de llibertat: perquè facis o deixis de fer, saps que no ets l’autor..., en tot cas un actor representant el teu paper en el gran teatre del món.

La llibertat real és ser tu mateix.

No aboca al caos sinó a un Nou Ordre.

L’ORDRE DELS MAGS